La graella en qüestió va ser validada amb l’aprovació, ara fa uns dies, del pressupost. Establia fins a onze nivells de classificació professional, amb retribucions que oscil·laven entre els 19.800,51 euros anuals i els 86.217,96, sempre sumant una base retributiva i un complement de carrera.
Els consellers generals Cerni Escalé i Judith Casal van estimar convenient fer una demanda d’informació sobre la qüestió. Amb ella demanaven “tota aquella documentació i estudis o treballs realitzats per tal de fonamentar el canvi en el règim retributiu que es proposa”. Un cop superat el termini, els ha arribat la resposta, però sense res del que s’havia sol·licitat. Tot just hi ha un escrit de poc més de dues pàgines signat per Rossell. En ell, cert, s’explica el procés seguit.
Rossell defensa que “una adequada política retributiva, objectiva i integral, ha d’estar presidida pel principi d’igualtat i ponderada pel principi d’equitat entès com la distància retributiva respecte dels llocs de contingut i responsabilitats similars, superiors o inferiors”
El president del CSJ explica que l’any passat “es va aprovar el reglament d’estructura orgànica” de la institució que suposava “el punt de partida en la definició d’una configuració pròpia que permet la gestió específica de l’organització i el funcionament”. Arran d’això, segueix, “compte tingut que des de l’entrada en vigor de la Llei de funció pública de l’administració de Justícia no ha estat actualitzada la graella salarial”, es va “constatar la necessitat de disposar d’una taula retributiva revisada i diferenciada”.
Rossell recorda que “el sistema retributiu constitueix un instrument capital en les polítiques de recursos humans per l’impacte en els pressupostos i per la seva capacitat motivadora”. Es tracta, assegura, “d’una variable estratègica que té efectes en l’atracció i retenció de talent, en el grau de satisfacció i sentiment de pertinença i, finalment, té un impacte reputacional pel que fa a la percepció que la ciutadania té de l’organització”. El màxim responsable del CSJ defensa que “una adequada política retributiva, objectiva i integral, ha d’estar presidida pel principi d’igualtat i ponderada pel principi d’equitat entès com la distància retributiva respecte dels llocs de contingut i responsabilitats similars, superiors o inferiors”.
Per assolir-lo, explica que el projecte es va portar a terme des del mateix Consell Superior, prenent com a punt de partida la valoració de tots els llocs de treball per “avaluar i valorar-los de manera objectiva i analitzar quina contribució aporta cadascun a l’organització”. Per tant, el primer pas va ser l’actualització de la descripció de tots ells.
Un cop fet això, cadascun va ser avaluat amb “el mètode de valoració factorial”, un mètode que segueix les recomanacions de l’Organització Internacional del Treball (OIT). Aquest, explica Rossell, “es caracteritza per la descomposició analítica dels llocs de treball” seguint els criteris d’adequació, totalitat i objectivitat. L’anàlisi es va fer tenint en compte factors vinculats a la natura de les funcions, amb les condicions educatives, amb les professionals i amb les de treball.
“Aquest mètode ha permès obtenir un valor relatiu de cada lloc de treball, quantificar les diferències i comparar els llocs entre ells”, relata Rossell. Posteriorment, continua, “ha estat necessari traduir aquest valor en un determinat nivell de classificació professional”. Després, cada lloc de treball s’ha assignat a un nivell determinat. Finalment, “el darrer pas ha consistit en la concreció retributiva de cada un dels nivells de classificació” i, en aquest punt, “s’ha analitzat tant l’equitat interna, com l’equitat externa” i “s’han recopilat i analitzat les dades sobre salaris realitzant un estudi comparatiu de compensacions dels diferents empleats públics de les diverses administracions públiques andorranes, identificant les diferències i equivalències retributives”.
Rossell defensa que “el resultat d’aquest projecte és una nova graella retributiva amb diferents nivells de classificació, en què cada lloc de treball del Consell Superior de la Justícia, i d’acord a la metodologia descrita, té assignat un nivell de classificació professional, que es tradueix en una base retributiva específica (banda mínima), així com també una banda màxima, tot preveient el desenvolupament de la carrera professional horitzontal”. Ara bé, la resposta no satisfà les dues formacions que van fer la demanda.
I és que, justament, aquesta explicació no s’acompanya de la documentació emprada al llarg del procés. Per això, fonts del grup ja han posat en relleu la voluntat d’insistir en el tema. Així, es farà una demanda d’un complement d’informació per poder tenir tots els detalls de com s’ha tirat endavant aquesta nova graella.
Comentaris (9)