Qui la busca és la seva propietària. La seva propietària, el seu propietari i la parella amb la qual la Lua va venir des de Madrid fins a Andorra amb una furgoneta tipus camper com cada estiu. Nuria Alonso parla amb desesperació de la recerca de la que considera que és la seva “nena”. Des que el dia que la parella amiga seva la van perdre de vista i es van traslladar des de Madrid al Principat per mirar de trobar la seva eurasier de color arena no han parat. Però ja no els queden massa dies més. Les pistes que els han donat, aquells qui suposadament han vist l’animal, sí que més o menys l’han situat en alguns indrets concrets. Però no hi ha aparegut.
L’última notícia que tenen de l’animal, d’aquest dimarts, situaria la gossa, dissabte passat, a la carretera en direcció a Encamp; hores abans havia estat vista menjant a les pistes del Tarter
La Nuria i el seu company, que oficialment és el propietari de l’animal, que duia en el moment de la desaparició un arnés blau amb una xapa on hi ha inscrit el telèfon del xicot, van arribar a estar-se cinc dies en un cotxe, no la furgoneta camper, no, un cotxe, en un indret concret de la muntanya, entre Soldeu i el Tarter, perquè els havien dit que per allí l’havien vist. Esperaven que potser aparegués. Però ni així. No hi ha manera de trobar el parador de la Lua i cada dia els queda un dia menys per tornar a la capital espanyola.
De fet, ja fa dies que haurien d’estar treballant. La Nuria mateix, explica, treballa en un hospital madrileny. S’ha anat canviant torns per poder alliberar dies i poder-se quedar al Principat. Però aquest diumenge se’ls acaba el marge. “Hem de tornar a Madrid perquè he de tornar tots els canvis que he fet”, explica la propietària de Lua, que hi afegeix: “El setembre tinc vacances i estic creuant els dits que no mes les cancel·lin per la Covid.” Si no ha aparegut la Lua tornaran a desfer el camí que faran aquest diumenge amb un nou intent de trobar la gossa.
Reculem en el temps. Com cada estiu, uns amics de Nuria i el seu xicot es van endur Lua amb la seva eurasier, amb qui tenen vincles sanguinis, cap a Andorra. La parella de la furgoneta tipus camper és habitual del Principat. “Els agrada molt. Els eurasiers són molt de banyar-se en aigua i com que a Andorra teniu molts llacs i rius” doncs aprofiten per passar cada any, des de fa uns quants anys, una setmana al Principat. El propietari de la Lua també hi sol venir a esquiar els hiverns i la Nuria hi havia vingut de petita. Ara feia temps que no pujava.
En fi, tornem a la qüestió. El 5 d’agost, la parella amiga de la Nuria i el seu xicot feien el camí cap al Siscaró. “De cop, Lua es va espantar per un corredor. Va començar a córrer davant seu i tot i que la meva amiga li va demanar si us plau que s’aturés, no ho va fer. I la gossa tampoc.” Lua és “espantadissa amb les persones però no amb els gossos”, matisa Nuria. L’animal va anar corrent fins a una bifurcació en què, explica, o es continua tirant cap a la muntanya o s’agafa direcció cap a Soldeu. A partir d’allà, no se’n sap res. O gairebé.
“El divendres 14 ens van dir que la van veure menjar en unes obres a les pistes del Tarter. Que estaria menjant les restes dels obrers i que després la van veure en l’encreuament de la carretera que porta cap a l’Hotel Xalet. No n’hem sabut res més.” Bé, si, aquest dimarts algú els va trucar dient-los que el dissabte havien vist la gossa, suposadament, baixant en direcció a Encamp. Per la carretera. “Però se’ns fa molt estrany que la gossa vagi per la carretera. Fins ara sempre s’havia estat movent pel costat del riu. A més, aquesta informació ens va arribar quatre dies després d’haver vist suposadament la gossa.” En fi. “Estem desesperats.” I a Madrid hi falta gent. A Nuria l’esperen per treballar. Però de cor o d’ànima continuaran buscant a Lua.
Comentaris (16)