Des que va desencadenar-se la crisi del coronavirus, i especialment des del moment en què el Govern va decretar la necessitat de confinar-se a casa, molta gent es pregunta quant temps queda per endavant. És, segurament, una de les preguntes del milió de dòlars d’aquesta emergència sanitària i no sembla pas que tingui una resposta senzilla. El que està clar és que depèn en gran mesura de la reducció del nombre de contagis. Del que es coneix, popularment ja, com la corba. Via xarxes socials, una de les persones que ha volgut aportar pistes sobre aquest interrogant és el David Rios, que amb els seus coneixements matemàtics ha volgut explicar com pot evolucionar la situació.
Ho fa aplicant la coneguda com a funció de Gompertz i recollint les dades oficials que, diàriament, facilita el Govern. Avisa, però, que les seves conclusions s’han d’agafar amb cautela i prudència perquè no tots els casos reals acaben comptabilitzant. Un exemple es té si s’agafa l’evolució dels nous casos, que, a diferència del que ha passat a la resta de països, a Andorra “són dents de serra, perquè no es fan tests de forma sistemàtica i perquè els resultats triguen a arribar”.
Tot i això, Rios fa la seva anàlisi, amb l’objectiu de determinar quan podria arribar “el punt d’inflexió”, el moment del “canvi de tendència, de passar de créixer a decréixer”. Explica que la funció de Gompetz suposa “aplicar una fórmula matemàtica que és complexa, amb tres paràmetres, que es poden anar canviant i segons els quals té una forma o una altra”.
Amb les dades d'aquest dilluns, guanya pes l'escenari més optimista dels quatre calculats
Això li ha permès analitzar quatre possibles escenaris, uns més optimistes (menys contagis) i d’altres més pessimistes (més infectats) que, després, compara i actualitza amb les dades reals facilitades. Per ara, ja ha descartat dos, les més negatives, perquè ja fa dies que la previsió s’ha disparat en comparació amb els casos realment confirmats. “Són funcions que s’ajusten al començament, però després es disparen. Tant que les deixo de banda”, comenta.
Per tant, en els darrers dies Rios s’ha centrat en les altres dues. Una primera sèrie, la que aposta per un creixement menor, apuntava que, pel passat diumenge, el nombre de positius seria 511. Una segona, els incrementava a 552. Cal recordar que la dada oficial va situar-se en 501. Totes dues, afirma, encara caldria seguir-les.
En la primera, “hi ha una corba que genera una previsió més optimista”. Aquesta podria suposar que el dia 22 des de l’inici de l’epidèmia, que seria aquest dilluns, seria quan arribaria el punt d’inflexió. “Fins ara pujaven, ara s’aplanaria i hi hauria una baixa progressiva de casos nous”, apunta.
La segona sèrie, explica, “s’ajusta bé a totes les dades exceptuant els darrers quatre o cinc dies”. En aquest cas, “el punt d’inflexió trigaria a arribar una setmana; 29 dies des de l’inici”. Seria, doncs, el 12 d’abril.
Les dades d’aquest dilluns semblen aclarir de forma important el dubte entre tots dos pronòstics. Els 526 casos totals anunciats encara es mantenen a prop de la previsió de la primera sèrie però ja s’allunyen de la segona. De fet, i segons apunta, aquesta està a punt de quedar també descartada.
Rios té la intenció d’anar actualitzant dades segons avanci la crisi. Avisa, però, que el punt d’inflexió, tot i positiu, no significarà el final: “Canvies de cicle, però per arribar l’estabilització quedaran dies. Seguirà creixent, però més a poc a poc”. Per tant, “quedaran dies per arribar”, tot i que menys. En una de les darreres piulades ja apunta que “si per arribar fins aquí hem necessitat 23 dies, passaran uns altres 23 fins a l’estabilització”.
Comentaris (1)