Les fonts judicials consultades han assegurat que tot està una mica enrevessat. I no han volgut anticipar massa res atès que queden molts més testimonis -ara ja no pas oients directes de les paraules que va portar a la detenció- en aquest cas proposats per la defensa del processat que han de passar per la seu judicial. En tot cas, sembla evident que hi va haver una passada de frenada general. Però que tot plegat s’hauria d’haver substanciat per via de l’expedient disciplinari. Ara, però, la situació s’emmarca en una instrucció penal que caldrà veure fins a quin nivell d’enverinament arriba.
No hi ha dubte que les paraules que es van intercanviar els implicats aquell darrer divendres d’octubre van ser les que van ser. I el ‘moro de mierda’ i el ‘te voy a cortar el cuello’, fa o no fa, es van deixar anar. Van existir. El processat es disposava a sortir amb un company i amb un vehicle oficial del despatx central en direcció al punt fronterer hispanoandorrà per iniciar al jornada. Els altres set implicats en aquell moment, inclòs l’amenaçat, arribaven al recinte ja fos per plegar o per començar la feina. D’una manera o altra, després del frec a frec, tots plegats van acabar rient. Els testimonis. Els implicats més directes no pas tant.
Que hi havia enfrontament sembla clar. Que feia temps que durava i que l’amenaçat reclamava al processat que fes el favor de parar, també. La qüestió és si es tractava d’una broma pesada i de molt mal gust o alguna cosa més
Que hi havia enfrontament sembla clar. Que feia temps que durava i que l’amenaçat reclamava al processat que fes el favor de parar, també. La qüestió és si es tractava d’una broma pesada i de molt mal gust o alguna cosa més. Tots, inclòs el denunciant, haurien declarat davant de la batlle que ningú no veia capaç el processat de fer complir les amenaces. Bé, el denunciant hauria explicat que ell no ha temut mai per la seva integritat física però sí que ha patit per la seva parella i la seva filla. Perquè els pugui passar alguna cosa.
Però el processat mai no es va referir a ningú que no fos l’agent de la unitat de seguretat ciutadana. El patruller amb el qual feia temps que se les portaven ‘picades’. I és que, recorden les fonts, si un deixava anar el ‘moro de mierda’ que li ha valgut una acusació de comissió del delicte de discriminació, no era pas estrany que el denunciant es referís a l’agent de fronteres com a ‘gabatxo de merda’. En fi, que havien estat dos amics que ara no es reconciliaran mai més. Però d’aquí a un procés penal en tota regla… ho haurà de continuar valorant la batlle.
L’acusació de revelació de secrets sembla que hauria perdut força atès que tots els declarants haurien admès que quan un entra a l’ordinador policial a fer una consulta, tot sovint hi queda posada una clau, la de qui sigui, i la resta de funcionaris, si escau, fan les consultes que pertoquen i ja està, amb la qual cosa, si algú va accedir a algun fitxer impertinent o va usar alguna informació que no tocava, fet que tampoc no estaria clar, seria molt complicat determinar qui va ser en realitat qui va accedir a la base de dades.
L’acusació de revelació de secrets sembla que hauria perdut força atès que tots els declarants haurien admès que quan un entra a l’ordinador policial a fer una consulta, tot sovint hi queda posada una clau, la de qui sigui, i la resta de funcionaris, si escau, fan les consultes que pertoquen
Una de les curiositats, per així dir-ho, de les declaracions d’aquests darrers dies és que en els interrogatoris no hi ha hagut presència de cap representant del ministeri fiscal quan va ser la fiscalia qui, a demanda de la direcció de la policia, va prendre la decisió que s’adoptés la detenció. Sí que hi ha hagut presència, en canvi, de representació lletrada per part del policia amenaçat. L’agent va elaborar un informe a les 13.45 hores del divendres 30 d’octubre denunciant els fets -que no interposant una denúncia formal- i va redactar un complement a les 22.30 hores, quan feia una hora de la detenció.
Encara que es va especular amb la possibilitat que interposés una querella criminal contra el processat, aquest pas per ara no s’ha donat. Però, en canvi, s’ha personat a la causa com a acor civil, que vol dir que, per ara, deixa la porta oberta a reclamar una compensació econòmica per eventuals danys i perjudicis. Mentrestant, el processat continua suspès de feina i pendent de què passa amb el seu sou. Per ordre ministerial ha hagut de retornar l’arma i l’uniforme. I per ordre judicial no es pot acostar ni al denunciant ni al despatx central.
El futur del policia processat, en part, depèn del reconeixement mèdic que se li hauria fet aquest dimecres. L’avaluació forma part d’una de les coordenades que va imposar el titular de Justícia i Interior. Les fonts consultades no han sabut pronosticar per un podria haver anat la revisió mèdica. Menys encara el resultat del mateix i la repercussió, en el sentit que sigui, que pugui tenir. Tot està en l’aire i molt enrevessat. I per acabar-ho d’adobar, enmig d’un cas que està causant un fort malestar intern, amb una pluja de crítiques a la direcció, i que està minant també públicament la credibilitat del cos. Sortosament, no en general. Però sí en alguns casos concrets. Més encara quan pel mig hi ha implicat, de retruc, de rebot, un càrrec governamental.
Comentaris (4)