La situació que viu Besolí, exconseller del comú lauredià, és desesperant, segons fonts consultades. No per esperada, la denegació de la nova petició de llibertat no deixa de fer mal. Cada dia que passa el convenciment és que la instructora de la causa de suposat blanqueig de diners procedents del cobrament de comissions il·legals relacionades amb l’explotació dels drets d’imatge de la selecció brasilera de futbol, Carmen Lamela, i els seus superiors orgànics pretenen mantenir engarjolats els dos amics, els dos empresaris, Besolí i Rosell, fins a la celebració del judici. Tan hi fa els elements de prova exculpatoris que presentin les seves defenses.
El gestor de Sant Julià se sent desemparat tant per Espanya com per Andorra, malgrat que l’ambaixador del Principat a Madrid l’ha visitat en algunes ocasions a la presó de Soto del Real
Fonts de l’entorn de Besolí consultades afirmen que el lauredià se sent desemparat tant per Espanya com per Andorra, malgrat que l’ambaixador del Principat a Madrid, Jaume Gaytán, l’ha visitat de manera oficial en alguna ocasió al centre penitenciari. Besolí no hauria dut a terme cap mena d’actuació en territori espanyol i està convençut que tot el que va dur a terme a Andorra és plenament legal. I malgrat això, “es troba pagant una elevada condemna preventiva a Espanya sense haver estat jutjat”.
Lamela, la instructora de la causa, sempre s’ha oposat a alliberar l’expresident blaugrana i el gestor lauredià al·legant, principalment, un elevat risc de fuga. I aquest mateix argument és al qual s’ha agafat essencialment la sala penal de l’Audiència per desestimar l’últim dels recursos presentats. Desesperant per als empresonats i desesperant, també, per als defensors, que ja no saben què acreditar més per demostrar que tot entraria dins la legalitat.
Fins i tot han presentat uns certificats de la Confederació Brasilera de Futbol (CBF) en què aquesta organització recorda que té un caràcter absolutament privat, que no rep ajuts públics de cap mena i que la intermediació que al seu dia va fer Rosell per canalitzar els drets d’imatge del combinat brasiler els va comportar un benefici que prou valia els honoraris (o les comissions) que es van abonar, com a retribució, al dirigent esportiu català.
Els advocats defensors haurien acreditat que allò de què s’acusa els seus clients no va enlloc; les negatives que reben deixen impotents a tots plegats
I si després d’aquella intermediació i del guany obtingut hi hagués hagut un delicte fiscal que en tot cas hauria comès Sandro Rosell, no pas Joan Besolí, l’exdirigent futbolístic l’hauria solucionat al seu dia, quan va regularitzar tots els diners que tenia al Principat abonant el que va escaure davant l’Agència Tributària espanyola. Els comptes que havia tingut a Andbank i pels quals haurien transitat suposadament part dels diners que la Justícia espanyola qüestiona estan buits i tancats.
Besolí també titularitzaria comptes al Principat per on haurien passat presumptament segons els investigadors diners del que ells arriben a considerar una xarxa de blanqueig. El gestor andorrà va arribar a oferir el passaport del Principat i adquirir la nacionalitat espanyola per garantir als tribunals de Madrid que no tenia cap intenció d’escapolir de l’acció de la Justícia del país veí. Perquè aquest és un dels motius que l’Audiència al·lega, entre altres, per desestimar la petició de llibertat de Joan Besolí. Però no hi va haver manera.
Ara, en el darrer recurs, tant Rosell com Besolí s’han queixat de la dilació, és a dir, del retard, de l’alentiment en la investigació, en la instrucció. Perquè com que la investigació no està acabada, també això és un motiu per justificar que no se’ls allibera. I la resposta és que per investigar aquest cas cal fer diverses actuacions no sempre senzilles i ràpides, com ara comissions rogatòries. Una circumstància que es donaria en el cas del Principat.
El tribunal respon que la investigació és tan complexa com l’entramat que consideren que van crear els empresonats i que això justifica la suposada lentitud que es critica
La sala penal de l’Audiència, “només cal veure l'entramat d'empreses de les que l'apel·lant -en referència és administrador, o ha creat a l'estranger i té interessos en elles, per tant el període d'instrucció on ha calgut demanar de tercers les dades necessàries per a una correcta instrucció del procediment no sembla que sigui dilatori", explica, per la qual cosa considera que el termini d'un any des que Rosell va entrar a la presó provisional no sembla" desproporcionat ".
Segons la instructora, Rosell i els seus socis, l'empresari andorrà Joan Besolí i l'expresident de la Confederació de Futbol Brasiler Ricardo Teixeira, formaven una xarxa dedicada a blanquejar diners procedents de comissions il·lícites derivades de la venda dels drets de la selecció brasilera de futbol a una mercantil àrab amb seu a illes Caiman. Tot això, mantenen els investigadors, a través d'un suposat entramat de societats i comptes principalment a Andorra.
Comentaris