El ministeri públic, representat per Iván Alís, ha deixat clar que “la societat andorrana no està acostumada a veure aquests fets i hi ha de continuar sense estar-hi”. I és que demanant penes de fins a cinc anys -quan inicialment es van imposar de tres anys i mig com a màxim- la fiscalia pretén “contribuir a què fets com aquests no es repeteixin. No ens trobem cada dia jutjant fets d’aquesta magnitud”. Les manifestacions les ha fet durant la vista oral davant la sala penal del Tribunal Superior pels recursos presentats tant per l’acusació com per la defensa de dos dels condemnats.
Els fets van succeir el 29 d’abril del 2020. Curt i ras, dos petits grups de residents buscaven marihuana en ple confinament i van anar a parar a un intermediari al qual li van avançar uns diners que va entregar al traficant. Però no els va lliurar la droga. Van passar alguns dies i no hi havia ni diners ni droga. Fins al punt que tots plegats van acordar de manera improvisada com aquell que diu acudir al domicili on es pensaven que trobarien el ‘camell’. Hi van anar anar, van picar a la porta.
El ministeri públic reclama que les penes s’elevin a quatre anys ferms per a tres dels principals implicats i cinc anys per al quart
I com que ningú no va obrir malgrat que a dins hi havia algú -el germà del suposat traficant- l’intermediari, “un delinqüent habitual” segons la fiscalia, que està en llibertat des del mes d’octubre després de complir els 18 mesos ferms imposats que contemplen una rebaixa pel fet d’aplicar-se-li un atenuant per raó del seu estat mental, amb un trastorn reconegut del 37%, va tirar la porta a terra d’una puntada de peu. Els cinc joves, residents de curta estada molts d’ells, van entrar dins el domicili a demanar explicacions. Alguna clatellada va volar, mentre dos d’ells sostenien, sense brandar, sengles pals.
En fi, que la fiscalia, i així ho va reconèixer el Tribunal de Corts, va condemnar els cinc joves pels delictes majors d’amenaces condicionals amb arma i violació de domicili amb violència i intimidació. A banda, a algun d’ells també se li imputava haver venut marihuana. En tot cas, les penes fermes anaven de sis mesos a tres anys i mig de presó segons el grau de participació dels implicats en les amenaces. En l’incident al domicili de l’Aigüeta.
El fiscal ha defensat davant el Superior que per una qüestió de “coherència i proporcionalitat”, les penes a imposar han de ser més elevades. El representant del ministeri públic ha deixat clar que hi va haver intimidació, amenaces… I fins i tot que dos d’ells haurien desobeït la policia quan després del primer incident es van tornar a presentar al pis en qüestió i van marxar en veure els agents. Segons la fiscalia, els funcionaris policials van cridar l’alto i van fer cas omís. Segons la defensa d’aquests acusats, ningú no els va dir res. Van marxar quan van veure un vehicle policial.
La fiscalia reclama penes exemplars. Que quedi clar quin pa s’hi dóna si s’accedeix de manera il·lícita en algun domicili. Justificant també l’expulsió que demana per als tres condemnats que encara estan empresonats (per als quals vol quatre anys ferms per a dos d’ells, i cinc per al tercer). Perquè no tenen segons l’acusació arrelament al Principat. El fiscal demana dos anys sis mesos dels quals ferms per a la única dona que va intervenir en els fets. Per a l’intermediari, que està al carrer, l’acusació pública demana quatre anys ferms i nega l’aplicació de l’eximent incomplert. “Sabia perfectament què feia i quan ho feia”. I com que és un “delinqüent habitual”, la condemna de reclusió que se li sol·licita ha de ser ferma del tot.
DEFENSES
Si el ministeri fiscal va recórrer per incrementar les penes, la defensa de dos dels empresonats va recórrer contra la sentència del Tribunal de Corts perquè es rebaixi. I és que l’advocat de dos dels principals implicats ha mostrat el seu enfadament perquè la resolució de primera instància no va recollir el seu posicionament, la seva versió dels fets. I perquè s’ha tingut en compte una “interpretació esbiaixada del delicte d’amenaces amb arma”. L’advocat recurrent, que ha negat que un dels seus defensats fos venedor de droga, ha recordat que l’ocupant del domicili assaltat va declarar en seu judicial que no havia sentit por. I sense por, ha mantingut, no hi ha delicte d’amenaces.
També el representant de l’intermediari ha lamentat “l’excés de zel” amb què actuaria la fiscalia i ha recordat que el seu client no està en plenes facultats mentals. Alhora, però, el seu pas per la presó li hauria permès deshabituar-se del consum de drogues -que mantenia abans de la batussa del confinament tot i suposadament està seguint un tractament per desenganxar-se- i ara estaria treballant. Per això considera que seria una mala cosa tornar-lo a enviar a la presó. A la Comella.
I els tres que encara estan al centre penitenciari han mostrat el seu penediment. De fet, ho han fet dos d’ells en l’al·legat final. En la darrera paraula abans del vist per a sentència. Els dos que han parlat han recordat que van venir a Andorra a treballar, “a guanyar-me la vida”, ha dit un d’ells explicant que al Principat va trobar la possibilitat de fer estudis relacionats amb el món de la neu, que és el que el motivava. L’altre ha assegurat que més enllà de la feina, es va traslladar a Andorra per prescripció mèdica ja que a la seva parella li van detectar una malaltia.
“No sóc cap delinqüent. Va ser un error, un fet puntual”, ha deixat clar el condemnat que més s’ha estès en el seu al·legat de defensa. El Superior tindrà la darrera paraula sobre la ‘batussa del confinament’. O el penediment dels implicats, o la duresa exemplaritzant de la fiscalia. El punt mig deu ser la sentència ja dictada pel Tribunal de Corts. En fi.
Comentaris (3)