Des d’aquest dijous, i durant dues setmanes, els restaurants tindran limitat el seu horari (de dotze a quatre i de set a dotze de la mitjanit) mentre que els bars i altres comerços similars, com ara granges o salons de te, tot just poden oferir servei per emportar. Un cop molt dur que alguns entomen amb resignació.
Molts establiments intenten salvar el que puguin fent servei per emportar, però la reducció de clients és molt important
És el cas de l’Ana, una de les responsables del Xocolatí, a Encamp. Han decidit obrir, encara que només sigui per atendre clients que vinguin a demanar un café i alguna pasta o entrepà i, posteriorment, se l’emportin per prendre a casa o a l’empresa on treballin. “Millor fer alguna cosa que no res; avui, hem tingut gent, un 70 o un 80% de l’habitual”, comenta, tot afirmant que “he de seguir lluitant perquè aquest negoci és nostre; ho hem fet tots aquests mesos i ho continuarem fent”.
Però molts altres bars ja han superat l’estat de resignació per arribar al d’indignació. No es pot negar. Hi ha un important enuig amb les noves mesures. Un bon exemple és la Cèlia, del bar Xoc, també a Encamp. “Això és normal?”, es demana, per lamentar que “porto 25 anys a Andorra, he ajudat a construir-la i ara ens fan fora a puntades”. En el seu cas, té llicència de restaurant i, per tant, pot fer dinars, però troba fora de lloc el fet d’haver de fer un registre amb les dades dels comensals. “On anem? No hem matat a ningú que vingui a dinar aquí”, afirma.
El registre de clients, per aquells locals amb autorització de restaurant, genera molts dubtes, tant per la feina que comporta com legalment parlant
La preocupació de l’Elisabeth, al Tirant lo blanc, és el futur de l’establiment. “És impossible suportar les despeses de llum, aigua, lloguer o de salaris”, adverteix, tot remarcant que, al llarg del matí, “ha vingut molt poca gent perquè tenen por”. Lamenta que s’ha arribat a aquesta situació per “la falta de civisme i de responsabilitat de molt agent; si tots ho haguéssim fet bé, no s’hauria arribat a aquest punt”. De fet, arriba a afirmar que “hi ha nens de quatre a deu anys molt més responsables que molta gent gran”.
En línies generals, es considera que s’està sent molt restrictiu amb el sector de la restauració, i especialment amb els bars i, en canvi, hi ha menys duresa amb altres àmbits d’activitat. “Jo desinfecto cada taula i cada cadira, rento la roba a més de 60 graus... això ho fan a les botigues?”, es pregunta la Cèlia, del Xoc, que també apunta un altre detall: “Aquest matí, la davant hi havia cinc o sis homes fent l’entrepà. Quina diferència hi ha?”.
Al Bon Dia de la plaça del Poble d’Andorra la Vella també remarquen que la mesura té certa inconsistència. “No és creïble que de dotze a quatre no hi hagi risc i no té sentit que no es pugui prendre el cafè a dins però sí a cinc metres a l’exterior”, comenten.
En general, el sector es mou entre la por a les conseqüències econòmiques que tindrà la mesura (molts recorden que s’han fet inversions per adaptar el local, com ara amb la compra de mampares i, ara, en canvi, han de tornar a tancar) i l’enuig. Són molts els que posen sobre la taula que la decisió del Govern ha de venir immediatament acompanyada d’una altra: un paquet clar d’ajudes. En cas contrari, alerten, molts dels que ara han hagut de tancar les portes als clients potser no les tornen a obrir. Ni en catorze dies ni mai més.