En arribar a cada un dels llocs, la tècnica de la biblioteca ha fet una petita explicació i contextualització de l’edifici i després s’ha procedit a fer una lectura d’algun dels fragments als mateixos escenaris on es van inspirar. Alguns dels assistents coneixien les obres, per altres era la primera vegada que en sentien a parlar, però tots han arribat amb moltes ganes de redescobrir indrets de la parròquia de la mà de fragments literaris.
El punt de sortida ha estat la placeta de Sant Esteve, on al costat de la font del Contrapàs han fet un repàs de la història de les cases de les famílies del barri, com la casa Motxilla, ca l’Orelleta o la casa Bauró, coneguda com a ca la Clareta, la qual era l’antiga seu de la Biblioteca Nacional i l’actual seu del Raonador del Ciutadà. Allà s’ha fet la primera lectura, un paràgraf de l’escriptor portuguès José M. Ferrereira de Castro que, tot i que va trobar dificultats per trobar informació sobre Andorra, li va voler dedicar unes paraules a les sensacions que va tenir quan va arribar en aquesta plaça.
Seguint pel carrer de la dreta s’ha arribat fins a la Placeta de la Consòrcia a davant de l’antic hostal Calones, el lloc estrella on s’allotjaven pràcticament tota la gent que arribava al país durant el segle XIX i el primer terç del segle XX. Nombroses persones van dedicar unes paraules a Cal Calones i les referències a l’hostal són comunes en els textos de les guies i dels llibres de viatge. Aquí s’ha fet lectura de dos relats d’escriptors estrangers que van fer estada en l’hostal. Primer, un relat romàtic del nord-americà Bayard Taylor, qui tot i que havia llegit guies de viatges que aconsellaven no venir al Principat, va decidir arribar-s’hi i va marxar “sentint-se com a casa”.
En el mateix hostal també es va allotjar Gaston Vuillier, qui a més d’escriure unes paraules, també va exercir la seva professió com a pintor i va deixar uns gravats que mostraven el Principat des de la seva mirada. Els assistents a la sortida, estaven sorpresos de veure el contrast entre el que explicaven els textos i el que es pot observar en l’actualitat, i fins i tot com a anècdota, un d’ells ha fet referència al fet que en tots que en els textos que s’havien llegit fins aquell punt es feia menció que Andorra era molt neta.
La ruta ha continuat pels carrers del barri antic d’Andorra la Vella, fins a arribar a la Casa de la Vall, un indret que tots els andorrans i andorranes coneixen molt bé. Entre explicació i explicació els assistents han entrat en una animada conversa sobre com ha canviat amb el pas del temps. Alguns troben a faltar com era la plaça abans, altres creuen que ha millorat, i a altres els fa pena que amb les reformes de la plaça ja no es pot observar la Casa de la Vall des de baix.
Després d’aquest petit debat, la guia ha tornat a agafar el rumb de la sortida amb la lectura d’un fragment del diplomàtic suec, Biger Mörner on detallava com era la cambra de la Casa de la Vall, a la qual descrivia com una “curiosa i petita casa”. Curiosament, anys més tard, el seu fill i la seva dona van visitar el Principat i van recórrer els camins que el seu pare havia descrit en el llibre.
A poc a poc, i acompanyats del fred, els assistents han arribat a la plaça Príncep Benlloch on han recordat que antigament a l’actual edifici del comú hi havia el conegut Bar de l’Isard, el qual era “l’ànima de la vida social de la capital durant l’estiu”. A l’altra banda, la coneguda i recentment renovada casa Rebés o Guillemó, la Casa Molines i Cal Cintet, el punt on es concentraven els comerços d’Andorra. Sota les paraules de l’escriptor andorrà Antoni Morell, i qui també va ser un dels primers representants d’Andorra a la Unesco, s’explicava la topada que havia viscut amb dos agents del servei de policia en aquell indret.
Amb les paraules de Mossèn Ballarín, arribem a l’Avinguda Meritxell, l’últim punt de la ruta. L’equip de tècnics de la biblioteca han fet una representació de la novel·la de l’autor ‘Mossèn Tronxo’, on explica el que es va trobar en trepitjar l’avinguda. “Botigues, botigues i més botigues” i productes de tota mena. Entre riures i aplaudiments dels assistents per la representació del fragment de la novel·la, s’ha arribat al final dels camins literaris.
Des del departament de Patrimoni Cultural han convidat a tots els presents a assistir a les diferents activitats que es faran fins al 21 de setembre, per continuar redescobrint el patrimoni cultural d’Andorra, mitjançant uns itineraris que permetran veure les particularitats del país a través de noves perspectives dels espais i els trajectes. La sortida forma part de les activitats de les Jornades europees del patrimoni. En aquesta ocasió, el tema escollit pel Consell d’Europa és ‘Rutes, xarxes i connexions’, enteses com a elements vertebradors del desenvolupament històric, econòmic i social de les regions gràcies a la comunicació i l’intercanvi entre territoris.