El Bare, gestionat pels mateixos restauradors que fa 35 anys que estan al comandament de la Pizzeria Venècia, al mateix vial, però a força distància, ja fa 8 anys que està en peu de guerra. I amb la seva carta, la seva àmplia oferta de menú i moltes altres coses, s’ha convertit en un referent al centre de Sant Julià. Arribarà a fer deu anys en l’actual emplaçament i ja està. Perquè la propietat ja els ha comunicat, explica Cerezo, que dos anys més i prou. “I les raons que ens donen per no ampliar-nos el lloguer no m’acaben de convèncer: ens diuen que fem massa soroll”, diu el restaurador.
Pepe Cerezo dona a entendre que no es vol fer massa mala sang donat el fet que, recorda, tothom sap com està el món immobiliari actualment i “no ens hem sentit mai gaire estimats per la propietat d’on estem”. Però això no treu que hi ha hagut anys de relació i fa temps que “demano de poder parlar amb la propietària i no hi ha manera. Jo amb ella no hi he tingut una relació ni bona ni dolenta”, bàsicament perquè no hi ha pogut parlar mai. S’ha hagut de limitar a les directrius dels seus col·laboradors. Però voldria saber de primera mà la realitat de la no ampliació del lloguer.
A Cerezo i el seu equip els agradaria poder revertir la situació, “cosa que dubto”, admet el propietari. I, de fet, per això han optat per la cafeteria del centre. Però encara una mica més sobre el Bare Bare. I és que recorden que abonen un arrendament que supera amb escreix els 3.000 euros mensuals, que “per Sant Julià ja comença a picar; encara que ja sé que a Andorra la Vella els preus estan molt per sobre d’això”. I en aquests vuit anys s’han fet inversions per un global superior als 400.000 euros. Maquinària, instal·lacions elèctriques, parets…
INVERSIÓ
“La darrera gran inversió va ser aquest juny, una gran terrassa, uns 20.000 euros. Si ens haguessin dit llavors que no ens renovarien el contracte potser ens ho haguéssim pensat”, indica Cerezo, que malgrat tot es mostra reconciliador. Però mirant de voler saber el motiu real pel qual no se’ls vol al local. Allò del soroll no els quadra. I mentrestant, els dos propers anys compatibilitzaran el negoci de l’avinguda Verge de Canòlich (número 50 per a més referència) amb el de la plaça de la Germandat. La cafeteria del centre.
L’interior del local, quant a espai, és més o menys el mateix. El Bare assegura la continuïtat laboral als seus treballadors. Com a mínim als de sempre. I al centre hi oferirà, com a mínim ara per ara, un servei més de cafeteria. No obliden els nous rectors del local -es posa en marxa la setmana vinent- que la principal font de clients són els estudiants de la universitat. “Farem esmorzars, alguns plats combinats, potser una mica de menú… Hi haurà una mica de cuina però serà diferent a la del Bare. Entrepans, per la nit algunes tapes” i potser alguns sopars concertats. Si el Bare Nostrum acaba havent d’anar al cel, com a mínim que hi hagi algun hereu seu que quedi a la Terra. I el contracte és per a cinc anys més dos de possible pròrroga. O sia, que l’hereu podria estar-se al centre, si tot va bé, almenys fins al 2032. I després, Déu -o el comú en aquest cas- dirà.
Comentaris (3)