“En cap moment vaig tenir la intenció de fer mal a aquest senyor, jo només volia fugir. Jo també tinc dos fills. Demano perdó, demano disculpes a aquesta família, mai vaig voler fer mal. Només volia marxar. Espero que ells -els familiars- ho comprenguin i m’entenguin. Que es posin al meu lloc.” Aquesta és una de les darreres frases pronunciades pel processat, un hematòleg nascut a Teheran i de nacionalitat espanyola amb segona residència a Canillo i els darrers anys exercint d’odontòleg amb la seva dona, hondurenya i amb qui viatjava la fatídica tarda estival pandèmica. L’home, abatut però tranquil, reflexiu fins i tot, s’ha referit a la necessitat de “fugir de l’escena” en diversos passatges de la seva declaració. Fugir, fugir, fugir.
“En cap moment vaig tenir la intenció de fer mal a aquest senyor, jo només volia fugir. Demano perdó, demano disculpes a aquesta família, mai vaig voler fer mal. Només volia marxar. Espero que ells -els familiars- ho comprenguin i m’entenguin. Que es posin al meu lloc”, demana l’acusat
És clar que els familiars de la víctima, que han seguit la vista des del primer banc reservat al públic, també deuen haver pensat que l’acusat s’hauria de posar en la seva, de situació. La de la pèrdua d’un fill, d’un germà. Especialment dur ha estat el primer visionat dels segons que va durar l’incident. Després les imatges s’han reproduït diverses ocasions més durant la jornada. Però han deixat ben clars els dos actes del succés. Un fet que també han descrit molt bé els testimonis dels fets. Cadascú a la seva manera i des de la seva òptica. Però tres dels cinc clients del McDonalds que aquella nit van ser testimonis de l’accident des de la terrassa de l’establiment, des de la vorera de l’avinguda Tarragona, han expressat la seva pròpia convicció sobre el fet. Sobre el que van viure i van veure.
Dos joves que estaven a tocar del carreró del McAuto han estat els més clars en relació a la primera de les dues parts del succés. La de la brega que aparentment va buscar el resident argentí conductor d’un Mercedes matriculat a Andorra. La dona que estava asseguda amb una germana en una taula a tocar l’entrada principal del McDonalds va veure especialment l’envestida mortal. I no ha mostrat cap dubte que la maniobra que va fer que el tot-terreny que conduïa l’odontòleg passés amb les dues rodes del cantó del conductor per sobre del cos de la víctima va ser intencionada.
PREGUNTES
A partir dels testimonis, de les explicacions dels policies que van fer l’estudi de l’accident i dels perits que declararan aquest divendres, les magistrades que jutgen el cas -Concepció Baron, Anna Estragués i Canòlic Mingorance- hauran de decidir si va ser un assassinat, com en principi manté la fiscalia i l’acusació particular; si va ser un homicidi per imprudència, sense dol, com pretén la defensa; o si va concórrer la imprudència en l’homicidi amb un delicte intencional de lesions, que més o menys és la tesi de la representació lletrada de l’assegurança del vehicle causant de l’atropellament mortal.
¿L’acusat va obrar amb intenció de matar? ¿O potser tan sols volia espantar la víctima? ¿Realment volia fugir i el bloqueig que sofria pel pànic li va fer maniobrar com no tocava? ¿O és que atemorit va accelerar sense adonar-se que tenia les rodes encarades cap al lloc on es va acabar situant el llavors vianant?
El Tribunal de Corts, en la sentència que emeti en uns mesos, haurà de donar resposta a preguntes com ara: ¿L’acusat va obrar amb intenció de matar? ¿O potser tan sols volia espantar la víctima? ¿Realment volia fugir i el bloqueig que sofria pel pànic li va fer maniobrar com no tocava? ¿O és que atemorit va accelerar sense adonar-se que tenia les rodes encarades cap al lloc on es va acabar situant el llavors vianant? Segur que de preguntes n’hi ha més. Algunes s’han fet durant la vista. Algunes els l’han fet als agents de policia que han analitzat l’accident a toro passat.
I clar clar clar queda que sí o sí, l’acusat va accelerar quan va tenir la víctima a tocar la seva finestra. Els agents defensen que el conductor empresonat va fer alhora una doble maniobra: acceleració i cop de volant cap a la seva esquerra per envestir la víctima. I després cop de volant a la dreta per frenar tot seguit. Clar clar clar queda que el tot-terreny, un vehicle potent, tot i ser automàtic, no es va abraonar sol contra qui acabaria morint. I això sembla ben evident visionant les imatge. Hi pot haver un dubte mínim sobre si les rodes estaven lleugerament girades abans de l’atropellament o no.
Ah! I els agents tampoc tenen dubtes que per intentar fer deposar de la seva actitud al vianant, desafiant, xulesc com han relatat alguns testimonis, el conductor processat, que ha explicat que feia 44 anys que conduïa i mai abans s’havia trobat al volant amb una situació de tal violència, va fer un conat previ d’intent d’atropellament. Just en aquell moment l’home que acabaria morint va pegar un cop de palmell amb ràbia al capó motor del tot-terreny. També aquest gest queda reflectit en la gravació de les càmeres de Mobilitat que s’ha reproduït durant la sessió judicial.
LA SEQÜÈNCIA
S’ha dit, l’atropellament mortal malauradament es va cuinar en dos actes. El cotxe del difunt, també un Mercedes, dona la volta a la rotonda ja que circulava inicialment en sentit descendent per l’avinguda Tarragona. Fa mitja volta i sortint pel carril de l’esquerra va uns metres per davant del tot-terreny que circula d’Espanya a Canillo pel carril dret. El primer vehicle talla totalment i sense miraments -és una infracció de trànsit, han confirmat els agents de policia- la trajectòria del segon per encaminar-se al carreró del McAuto. I en entrar-hi, el tot-terreny va sonar el clàxon. Avui se sap que qui va prémer la botzina va ser la dona de l’acusat.
La víctima fa recular lleugerament el seu vehicle. I el tot-terreny, que havia avançat una mica, s’atura. I quan el Mercedes primer s’atura del tot i en surt el seu conductor, el vehicle espanyol avança una mica més fins a posar-se a l’altura de l’ara vianant. Hi ha discussions. Voreja per davant el tot-terreny, que avança una mica fregant lleugerament l’home, que colpeja el capó i segueix fins a voler arribar a la finestra del conductor. Però no hi és a temps. Bruscament el tot-terreny accelera i envesteix l’home, que cau ferit mortalment. Dues de les quatre rodes d’un automòbil de dues tones li passen per sobre.
“Em trobava en un estat de xoc, en un estat extrem, de pànic. És possible que algú gestioni la situació millor que jo, però jo no estic acostumat a aquest tipus d’accions, a aquest desenfrenament. Però jo l’únic que volia era sortir del lloc”, ha explicat l’acusat, que ha assegurat que no recordava la reacció que va tenir ni la maniobra que va fer. “No li sé dir en quin moment es va girar la roda”, ha afirmat la dona de l’empresonat, que s’ha mostrat durant la seva exposició prou clarivident i enèrgica. De fet, ha recordat que el seu caràcter és així, “explosiu”. I que usa el clàxon amb habitualitat. D’aquí que l’accionés quan va veure el tall que els va fer l’altre conductor. Però mai hauria pensat que tot plegat acabaria com va acabar. Desgraciadament.
DECLARACIONS
La manifestació que segurament més bé ha recollit el malaurat atropellament en dos actes l’ha fet un dels joves que estaven asseguts en les taules exteriors del McDonalds. “L’acció del difunt va ser desproporcionada i encara més desproporcionat va ser com va acabar tot.” Dos dels tres joves que consumien en l’establiment de menjar ràpid aquella nit han estat d’allò més eloqüents en ‘retratar’ el primer acte de l’incident. El tall de trajectòria i la reacció del resident argentí que suposadament va anar a buscar brega ofès perquè li havien recriminat una imprudència que efectivament havia comès.
De fet, la dona del processat ja ho havia descrit durant la seva intervenció. “Gilipolles, fill de puta, deia. Baixa del cotxe. I això que no havia passat res, simplement havia tocat el clàxon. Vaig veure una cara que mai no oblidaré, encara no entenc a què va venir tant enfadament. No vam fer res. Sols accionar el clàxon. Buscava bronca, una abraçada no. A mi no es va dirigir, sóc una persona molt histèrica, i em poso molt nerviosa. Suposo que el que volia era agredir el meu marit. Feia cara de ràbia i d’odi, no em va semblar una actitud normal. No havia passat res més enllà de tocar el clàxon.”
“L’acció del difunt va ser desproporcionada i encara més desproporcionat va ser com va acabar tot”, ha espetat un dels joves testimonis del succés, resumint amb fredor si es vol, el que va ser el malaurat accident
Les paraules de la dona de l’acusat han estat corroborades pels dos joves, que han parlat d’actitud amenaçadora. “La situació feia por.” De fet, no van voler intervenir perquè van témer per la seva integritat. “Semblava drogat”, ha dit un. “Estava com una cabra, amb perdó”, ha dit l’altre. I encara més, segons un d’aquests joves testimonis, mentre “la postura corporal” de qui acabaria finant era “amenaçadora”, el conductor “buscava l’entesa, es mostrava tranquil”. El moment de l’envestida el van veure menys clar. Que el cotxe va accelerar ho tenen clar.
“Va ser intencionat”, han afirmat dues altres testimonis. Molt més contundents i recriminadores quant a l’actitud de l’acusat. “Podia haver evitat el senyor i, per contra, va girar cap a ell”, ha dit la testimoni presencial, mentre que la seva germana, en una declaració escrita, assegurava que “va anar a buscar-lo”. “El soroll va ser horrorós, no l’oblidaré mai.” I encara un últim apunt. I una última pregunta que també el tribunal haurà de respondre. O potser no. Perquè les sentències no han de respondre sempre totes les qüestions. ¿Per què després d’envestir el vianant i aturar el cotxe, ni el conductor ni l’acompanyant, sanitaris tots dos, no van anar a socórrer la víctima?
Van baixar del tot-terreny i es van quedar allí, al costat de la porta, mentre es generava tot un enrenou. Per a les dones testimoni que tenen clar que el conductor va anar a envestir el vianant es un motiu més a reprotxar. Per als joves que també haurien accionat el clàxon si els haguessin tancat la trajectòria com ho va fer el finat, tot plegat va ser culpa del xoc. “Aquell home es va treure les ulleres i es va posar pensatiu. Estava en xoc.”
“Marxa o et quedaràs sense carnet”
Una estona abans de l’incident que acabaria sent luctuós, la víctima mortal es va veure involucrat en un altre petit accident de trànsit. A la carretera de l’Obac, en sentit ascendent. En línia contínua va avançar un altre vehicle, fregant-lo per la part posterior i trencant-li el retrovisor. El conductor, que ha prestat testimoni durant la vista a petició de la defensa del metge empresonat, va fer llums. L’ara difunt va estacionar el cotxe a la cuneta i l’altre conductor va fer el mateix just davant. “Va sortir esverat”, ha explicat aquest testimoni, que ha explicat que no sabia si ell l’havia sabut calmar o si la diferència de volum entre un home i l’altre l’havia fet calmar. “Em va dir que havia anat a menjar un ‘asado’ i li vaig dir que no, que deuria haver-se begut un ‘asado’. Feia molta olor a alcohol. I com que em va repetir diverses vegades que era xofer d’autobusos, vaig fer fotos als documents i em vaig anotar el seu telèfon. I li vaig dir: ‘Aquí fem nosa. Marxa que fas olor a alcohol, i com vingui la policia et quedaràs sense carnet”. Hores més tard, a través dels mitjans de comunicació i una mica de perspicàcia, va lligar caps. Aquell xofer sud-americà que li havia raspat el seu vehicle hores després havia mort en un altre incident de trànsit.
Comentaris