Si una cosa està clara és que la proposta de l’Escena Nacional d’Andorra per la Temporada de Teatre no deixarà indiferent a ningú. Amb un text “molt poètic i literari”, que fuig de la quotidianitat teatral que es consumeix avui en dia, ‘La neu dins aquesta pluja’ presenta una proposta nova a la qual descriuen com una mica més divergent, amb un text una mica laberíntic i peculiar que busca traslladar als assistents a tot univers oníric, que es podria considerar ben bé que es desenvolupa dins d’una bola de neu. Aquesta tarda els intèrprets han fet un darrer passi davant d’una vintena de persones abans de la gran estrena de demà.
El camí ha estat molt llarg, de fet, fa anys que el director Marc Rosich està intentant que aquest text que el dramaturg Alfons Casal va escriure en una classe de tercer de l’Institut del Teatre, sortís a la llum. A mesura que han anat passant els anys, Rosich li anava parlant del tema i mostrant el seu interès per poder muntar aquesta peça, però no va ser fins que enguany va sorgir un forat per l’Escena Nacional a la Temporada de Teatre que van decidir tirar-ho endavant. Durant tot aquest temps, s’ha reescrit moltes vegades aquesta peça i tot i que el text “té la seva particularitat perquè no segueix una narrativa convencional i és una proposta arriscada”, Casal assegura que el director ha sabut molt bé com fer-ho aterrar al damunt de l’escenari.
La complexitat del text tampoc ha sigut senzilla pels intèrprets. “Hi ha una cosa de densitat, de pes i de silencis que implica que com a actor has d’estar molt més concentrat i pendent tota l’estona del que està passant en escena i com es transmet”, ha explicat Uri Guillem, tot apuntant que té moltes ganes de saber com reaccionaria el públic davant del text, la posada en escena i sobretot si arribarà a la gent. “No és un teatre que es consumi molt al país i sempre és interessant una proposta nova una mica més divergent i espero que sigui benvinguda”, ha afegit, tot destacant que aquest projecte ressalta per la proposta tant pel tempo que segueix, com per l’atmosfera que es genera, la qual ha descrit com un “teatre molt de muntanya i rústic”.
Un altre punt que té aquesta producció és que s’allunya del teatre quotidià i costumista que ha agafat més embranzida en aquests darrers temps i que “tornes a presentar un teatre amb un text totalment poètic i literari”, ha explicat l’actriu Ester Cort. En definitiva, tota una experiència que tots els agents implicats han assegurat que ha estat molt enriquidora i que n’han après molt.
Ja ho comentava l’actriu Clàudia Riera a aquest mitjà fa unes setmanes quan van començar els assajos: “He après molt i realment penso que el pròxim projecte que faci sigui càmera o teatre seré millor actriu que abans de fer aquesta peça”, ha assegurat, perquè si alguna cosa té clara Riera és que el teatre i l’escenari aporten un punt especial. En el cas d’aquesta obra, l’actriu té tres monòlegs “plantada” davant de l’escenari amb la mirada fixa en el públic: “Has de mantenir el personatge tota l’estona i aconseguir que aquests monòlegs tan llargs no es facin feixucs i que s’entenguin”, sobretot en una obra que es pot descriure com a complexa en la seva gran majoria i que no s’acaba d’entendre fins que la peça va avançant. Tot un treball que han fet, els intèrprets al darrere, i que si tot va bé, es podrà veure a Barcelona l’any que ve.
Aquesta producció és el darrer projecte d’Alfons Casal com a director artístic de l’Escena Nacional, un factor que assegura que és “molt emocionant”, pel fet de poder tancar l’etapa amb un projecte textual i des d’una vessant més artística, ja que “al final jo soc director i dramaturg, i dir adéu a la institució d’aquesta manera em resulta emocionant”.
I ara sí, d’aquesta manera la Temporada de Teatre, que enguany ha tingut un fort accent andorrà, està a punt d'arribar al seu final. Des de la producció de ‘La neu dins aquesta pluja’ fan una crida a totes les persones interessades i que tenen l’agenda lliure sigui demà o ve el divendres perquè s’animin a formar part d’aquest moment. “S’han d’aprofitar aquestes oportunitats”, ha manifestat Riera, tot apuntant que la temporada era molt curta i que només hi havia dos passis i que tot i que a vegades és complicat “no sempre tens aquests esdeveniments a Andorra i crec que val la pena”.