Art terapèutic i contra l’estigma

A l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell s’ha inaugurat l’exposició ‘La teràpia de l’art’, amb les obres que han realitzat els usuaris del centre de dia de Salut Mental a l’Escola d’Art del comú d’Andorra la Vella

L’art no entén d’edat, de gènere ni, tampoc, de malalties mentals. Ho han corroborat al llarg dels anys els molts reconeguts artistes que s’ha pogut comprovar que les patien. Però també es pot veure als murs de la planta -1 de l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell. Els usuaris del centre de dia de Salut Mental treballen des de fa vint anys les seves habilitats pictòriques i, en aquesta ocasió, les han exposat perquè tothom que hi passi les pugui veure. És una eina terapèutica, però també ajuda a trencar amb els estigmes amb els quals conviuen cada dia.

Les classes d’art es fan un cop a la setmana a l’Escola d’Art del comú d’Andorra la Vella, i son tretze els artistes que acudeixen actualment per desenvolupar les seves habilitats. Perquè aquest és un dels objectius d’aquest taller, ha remarcat Mariana Camacho, infermera referent de Salut Mental. Concretament, “millorar les capacitats funcionals, les habilitats socials i l’expressió d’emocions”. Però, també, eliminar l’estigma. Així ho ha indicat també la ministra de Salut, Helena Mas, que ha assegurat que mitjançant l’exposició del procés terapèutic que tenen aquestes persones “els estem apropant a la ciutadania”.

Durant les diferents sessions, que van de la mà d’Emma Regada, es proven diferents tècniques i es va explorant quin és el potencial de cadascú. No dista gaire d’una classe habitual, “hi ha qui es desenvolupa millor amb un estil, també hi ha qui no vol tocar pintura, i no hi ha problema, no ho fa”. Es respecta i es treballa tot això que a cadascun dels tretze alumnes els agrada i vol expressar. Estar envoltats d’art professional, a més, desperta força l’interès i la inspiració, animant-los, per exemple, a recrear quadres.

També hi ha dies, remarca Regada, en què alguns dels alumnes no estan predisposats o no se senten bé. Cap pressió per això. Cadascú és lliure de desenvolupar el seu art com vulgui i quan vulgui. Amb aquestes sessions, a més, és molt fàcil arribar a conèixer-los i algunes de les conclusions a les quals s’arriba son, com a mínim, curioses. A tall d’exemple, una de les activitats consistia a dibuixar a través d’una finestra el que es volgués veure. Gran part d’ells va representar el mar. “És un moment no només de pintar, sinó de parlar, i surten coses com els agrada, o ells no surten gaire d’Andorra i el mar és una cosa que els sembla idíl·lic”.

Etiquetes

Comentaris

Trending