La part musical, va anar a càrrec del mestre Joan Roure i Jané, el qual a partir de la melodia recollida pel mestre Joan Tomàs, en va fer la instrumentació. Aquesta dansa la va presentar l’Esbart Dansaire d’Andorra la Vella, el 8 d’agost del 1982, amb motiu de la festa major d’Andorra la Vella.
El porrer es ballava antigament a Sant Julià de Lòria la tarda del diumenge de Carnestoltes i possiblement també a altres parròquies com el 'Ball dels cònsols' que era interpretar pels dos mandataris. El del porrer, era un ball d'iniciació i introducció del jove a la societat adulta.
El ballaven els fadrins, disposats en renglera, que eren cridats pel porrer, un personatge vestit amb un capot de color verd i amb un barret d'ales planes, que sostenia a la mà dreta una gran porra repenjada a l'espatlla. El porrer interpretava amb cada fadrí uns punts de ball de ritme molt viu. Després de ballar es berenava i seguidament es ballava el ball de parelles, però només podien ballar-lo els nois que prèviament havien ballat amb el Porrer. Aquest restava com l’amo de la plaça i armat amb la seva porra posava ordre si calia.
El porrer també existeix a la població catalana de Monistrol de Monserrat. La seva funció a la ballada del 'Bo-Bo!', és la d’inaugurar-la, la de donar-li inici, com a Sant Julià; el personatge s’embolcalla d’un aire gairebé sacerdotal. A Sant Julià, el porrer inaugurava les ballades del diumenge de Carnestoltes, tot dansant el primer ball, el del porrer, en què, com a Monistrol, actuava de ballaire en cap.
En aquesta dansa, el porrer feia sortir a puntejar al seu entorn tots els fadrins que després prendrien part en els altres balls de parella. Les ballades no podien començar sense aquest ball, i només podien participar de les altres danses els fadrins que prèviament s’havien adherit al 'Ball del Porrer'. En el 'Bo-Bo!' de Monistrol, les dones, dansen entorn de l’home, tot seguint-lo, o prenent-lo com a centre.
Comentaris