La resposta és afirmativa i el diagnòstic i tractament és que el nadó pateix una bronquiolitis desencadenada per aquest virus i que cal ingrés hospitalari o fins i tot trasllat a un hospital amb una UCI pediàtrica perquè la situació és encara més greu. Per aquest tràngol hi passen moltes famílies cada tardor i hivern. La bona notícia és que des d’aquest any hi ha un tractament d’immunització amb anticossos que redueix fins a un 80% les hospitalitzacions. La mala notícia és que a Andorra en tenim poc, molt poc. Tant és així que fins aquesta setmana no s’ha començat a administrar a infants amb factors de risc i en algun cas ja s’ha fet tard perquè ja havia contret la malaltia i restava ingressat.
Aquest tractament, el nirsevimab, és un anticòs monoclonal, és a dir, un tipus de proteïna que s'ha dissenyat per reconèixer una estructura específica present en el VRS i que quan s'hi uneix impedeix que el virus pugui entrar en les cèl·lules de l’organisme. El pediatre especialista en pneumologia, Gerard Vizamonos, ho resumeix així: “bloqueja una de les proteïnes que utilitza el virus per entrar a l’organisme”. No és exactament una vacuna i per això els països que la recomanen en els seus calendaris ja no parlen de “vacunació” sinó de “programa d'immunització”. Rebi el nom que rebi el fet és que, després de l'aprovació del nirsevimab per part de l’Agència Europea del Medicament fa uny, els estudis realitzats determinen que la seva administració redueix fins a un 80% les hospitalitzacions d’infants causades per aquest virus.
“La bronquiolitis és una inflamació dels bronquis més petits que tapa el pas de l'aire i ocasiona una insuficiència respiratòria que pot arribar a ser greu i a posar en risc el pacient. Amb un risc real. No en tots els pacients, però en un tant per cent suficient per a arribar a posar en escac les UCIs pediàtriques de diferents llocs” explica Albert Dorca
En el primer estudi fet a 3.000 pacients va veure’s que hi havia un 75% menys d'ingressos i en un segon estudi amb 8.000 pacients a Alamània la disminució va ser del 80%, explica el president del col·legi de metges d’Andorra, Albert Dorca, que també indica que és amb aquesta evidència que “malgrat que sigui un medicament molt nou, societats científiques que parlen de la pediatria van fer la recomanació de vacunar a tothom i a mitjan juliol va aparèixer una nota de l'associació espanyola de pediatria en què es recomanava la vacunació massiva de tots els infants sobretot menors de 6 mesos”. A Espanya, a l’octubre va començar aquesta immunització que s’ha generalitzat per a menors de 6 mesos i en alguna comunitat autònoma fins i tot s’ha ampliat a menors d’1 o dos anys. França i altres països de la Unió Europea també han iniciat aquesta campanya.
I què ha passat a Andorra? El col·legi de metges va demanar al ministeri sobre aquesta qüestió el mes de setembre i la resposta va ser que estaven tenint dificultats per obtenir el tractament i que la intenció era vacunar com més aviat millor els menors de 2 anys amb algun factor de risc afegit a l’edat com per exemple alguna cardiopatia o immunosupressió. Al mateix temps els pediatres rebien aquesta mateixa informació des del servei de pediatria del SAAS. No obstant això, fins aquesta mateixa setmana no s’ha començat a administrar el nirsevimab a aquests infants amb més risc.
En tot cas, el pediatre pneumòleg Gerard Vizmanos no dubta ni un segon a assegurar que com a especialista advoca per una vacunació generalitzada de tots els infants menors de dos anys i ho justifica perquè “a banda dels factors de risc, no sabem quin infant desenvoluparà una bronquiolitis greu i quin no ho farà després de contraure el VRS i amb la tassa d'hospitalització i morbiditat que provoca cada any seria important incloure el tractament en un calendari”.
“La bronquiolitis és una inflamació dels bronquis més petits que tapa el pas de l'aire i ocasiona una insuficiència respiratòria que pot arribar a ser greu i a posar en risc el pacient. Amb un risc real. No en tots els pacients, però en un tant per cent suficient per a arribar a posar en escac les UCIs pediàtriques de diferents llocs” explica Albert Dorca. El VRS, el virus respiratori sincicial, que segons Dorca és un virus “molt malparit” i segons Vizmanos, “molt complex”, comença a afectar amb l'arribada del fred i es queda entre nosaltres fins al febrer o març. Aquest any va començar a fer estralls la setmana passada amb 8 infants ingressats a l'hospital i com a mínim 3 trasllats a UCIs pediàtriques.
Josep Estrada, cap de pediatria del SAAS, ha assenyalat que han tingut una certa coincidència de casos durant la darrera setmana tot i que no ha augmentat la quantitat de pacients atesos a Urgències i que semblaria ser que ara s'ha estabilitzat tot i que resten a l'espera de l'evolució en les setmanes vinents. No s’ha pronunciat sobre la conveniència o no d'estendre el tractament a tots els infants i s’ha limitat a afirmar que segueixen les indicacions del Ministeri de Salut. Des del Ministeri informen que es manté la vigilància de la situació epidemiològica, en coordinació amb el SAAS, per poder prendre les decisions oportunes en funció de l’evolució d’aquesta.