Miquel, en una sessió maratoniana més, ha desgranat amb «un argument i cinc incongruències» el que seria una més de les inconsistències amb què es vol suposadament continuar mantenint l’acusació contra BPA i una part important dels seus directius i empleats. «La resposta de la UIFAnd està totalment tergiversada», ha remarcat l’ex-CEO bancari, deixant clar que el comunicat tècnic emès el novembre del 2014 i que no entraria en vigor fins molts mesos després amb posterioritat amb un intens debat amb l’Associació de Bancs (ABA) atès que les entitats bancàries no acabaven d’entendre què pretenia Fiñana, evidencia que els intercanvis no s’havien prohibit mai.
Les respostes o les preguntes que hauria fet l’ABA el desembre del 2014 i els mesos posteriors arran del comunicat plantejat per la UIFAnd evidenciarien, segons, Miquel, no només el debat que hi havia sinó també que el que es pretenia era reforçar el control sobre els intercanvis. No prohibir-los. Per tant i en conseqüència, aquests no havien estat mai prohibits anteriorment
De fet, tampoc al 2014-2015 es va prohibir res «perquè la UIFAnd no pot prohibir», una altra cosa és alertar o establir mesures de control reforçat, que és el que acabaria fent després d’un intercanvi de comunicacions escrites (via correu electrònic) que s’han mostrat durant la vista. El comunicat objecte de debat el que voldria seria alertar d’operacions de caixa sobre les quals no es pogués garantir la traçabilitat. Però res no diu sobre aquelles transaccions sobre les quals sí que es pogués garantir el seguiment dels seus intervinents. En plural.
I el plural no és gratuït atès que Fiñana hauria defensat amb posterioritat a la intervenció de BPA que el comunicat inicialment emès el novembre del 2014 pretenia tallar l’operativa d’intercanvi entre comptes d’un sol client, una situació que Miquel ha vingut a descriure com a absurda atès que, ha recordat el bancari, sobre una mateixa persona se’n té totalment el control, operin tants comptes com vulguin. «Un mateix client no pot fer ocultació faci el que faci. És una caixa tancada. Sempre es tindrà traçabilitat», ha deixat clar un Miquel que en més d’una ocasió durant la jornada ha evidenciat que l’absurditat de la situació el treu de polleguera. ‘L’embogeix’.
Les respostes o les preguntes que hauria fet l’ABA el desembre del 2014 i els mesos posteriors arran del comunicat plantejat per la UIFAnd evidenciarien, segons, Miquel, no només el debat que hi havia sinó també que el que es pretenia era reforçar el control sobre els intercanvis. No pohibir-los. Per tant i en conseqüència, aquests no havien estat mai prohibits anteriorment. Menys encara el 2005 com voldria fer veure Fiñana i la fiscalia. I és que sobre la realització d’aquestes operacions de caixa es recolzaria bona part de l’acusació que es realitza sobre el banc i els 24 processats, i que justifica la intervenció del banc i l’empresonament provisional de Joan Pau Miquel durant dos anys.
Ha evidenciat també Miquel que amb la denominació que es volgués, totes les entitats bancàries del país duien a terme la mateixa operativa. «Si volem negar la major que a Andorra hi havia comptes de no residents que volien pujar i baixar diners no declarats (davant el fisc espanyol) es pot fer, però no és veritat», ha deixat clar el bancari que ha considerat una «hipocresia de la UIFAnd que es podia solucionar aquesta situació amb una transferència bancària». Clar, ha fet mig broma l’ex-CEO de BPA, que algun client potser va fer arribar els diners a Andorra transferint-los formalment. Però aquesta no era la pràctica habitual, òbviament, perquè permetria les autoritats detectar els moviments i, per tant, actuar en conseqüència.
Contradiccions
Les incongruències que comet la UIFAnd en el moment de voler defensar que els intercanvis ja estaven prohibit des del 2005 les ha anat enumerant el bancari. «És incongruent que vulgui fer veure que l’INAF està prohibint una operativa el 2005 que el Banc d’Espanya no identifica com a pràctica de risc o complexa fins al 2008», ha advertit d’entrada Miquel. «Tampoc és congruent que l’INAF suplanti la UIFAnd a l’hora d’introduir mesures de prevenció de blanqueig», ha enunciat en segon lloc l’ex-CEO de BPA.
Un altre element que a parer de Joan Pau Miquel avalaria que en cap cas es pot mantenir que l’intercanvi de diner en efectiu o entre comptes, les operacions de caixa, estaven prohibides ja al 2005 és que no és fins al 2013 que a través d’un comunicat tècnic es dicten mesures de diligència reforçada en relació amb les cases de canvi, però «en cap cas es prohibeix» l’operativa que s’hi fa. Alhora, queda clar per documentació diversa que «la preocupació dels bancs el 2006», quan hauria entrat en vigor el comunicat que defensa ara Fiñana que hauria establert la prohibició dels intercanvis, «no és si hi ha intercanvis o la traçabilitat; en aquell moment la preocupació és que els gestors no passin diners per la frontera».
«La preocupació dels bancs el 2006», quan hauria entrat en vigor el comunicat que defensa ara Fiñana que hauria establert la prohibició dels intercanvis, «no és si hi ha intercanvis o la traçabilitat; en aquell moment la preocupació és que els gestors no passin diners per la frontera»
Finalment, una altra contradicció que hauria comès la UIFAnd o el seu cap en relació amb els intercanvis seria un informe de l’AREB que al 2017 «vincula clarament el comunicat CT-052014 a les operacions d’intercanvi». Per tant, si res es va voler prohibir, que de fet no es va prohibir si no que es va alertar sobre, seria via un comunicat del 2014 que no va prendre vigència fins al 2015. Miquel ha defensat enèrgicament els seus arguments davant les incongruències de la UIFAnd i malgrat les tesis de la fiscalia, amb un Alfons Alberca que volia interpretar la redacció de Fiñana argüint que feia més de trenta anys que el coneix.
En tot cas, el bancari ha deixat clar que s’haurà de demanar al cap de la UIFAnd què pensa de tot plegat. Però també ha deixat dit que de ben segur Fiñana no canviarà el discurs que ha mantingut d’ençà de la intervenció de BPA malgrat les evidències que el contradiuen. De fet, Miquel també ha rebatut Alberca amb insistència durant bona part de la sessió recordant que per molt que hi hagi un indici que pot fer sospitar de blanqueig s’hagi de denunciar la situació. «Un indici m’obliga a analitzar», ha dit l’ex-CEO de BPA, que ha afirmat que si per cada indici s’hagués de fer una declaració de sospita, es col·lapsarien els reguladors.
Així, ha recordat que un ingrés en efectiu és un indici de blanqueig. I que els bancs, a Andorra, durant molts anys, s’han abastit de diner en efectiu i no per això s’havien de fer declaracions de sospita. I encara ha posat un altre exemple. Una transferència a l’Afganistan. Això, així, en fred, hauria de ser un indici prou sòlid com per fer una declaració de sospita. «Però si la transferència la fa Creu Roja per a un projecte solidari les coses canvien.» Les incongruències de la UIFAnd, però, es mantenen inalterables.