Els residents argentins, els permanents, els que han fet d’Andorra, com a mínim, el seu segon país, treuen foc pels queixals amb els seus compatriotes temporers. No pas amb tots. Però sí amb alguns grups que consideren que de forma totalment gratuïta s’estan saltant les recomanacions més elementals de confinament. Com a mínim, les de distanciament social. Ja no és posar la música més alta del que toqui o conversar animadament fins a altes hores de la matinada impedint agafar el son als veïns. L’enuig total bé per festes desmesurades i en tota regla.
La darrera ‘celebració’ difosa a les xarxes socials ha tret de polleguera fins i tot aquells que, fins ara, més al marge de la qüestió s’havien quedat. Una festa al Siscaró que va començar ben aviat dilluns i va acabar quan ja era dimarts de ple ha fet saltar totes les alarmes entre els propis residents argentins permanents, que clamen contra els seus compatriotes i demanen que se’ls prengui la ‘matrícula’ i no se’ls torni a autoritzar més venir a treballar. Temen, nombrosos argentins respectuosos com qualsevol altre ciutadà, que per culpa d’unes quantes desenes d’allò més incívics, se’ls acabi estigmatitzant i paguin justos per pecadors. Que hi hagi una afronta contra el col·lectiu quan el problema, remarquen, és una minoria.
Fonts policials reconeixen que els darrers dies hi ha hagut un increment molt notable de residents argentins -a més, s’identifiquen com a tal- que truquen per denunciar casos que coneixen de compatriotes seus que s’estan saltant el confinament i l’educació. Lamenten que en una situació de crisi sanitària com la que s’està vivint i amb el suport de què que estan disposant de l’administració per poder continuar tenint un aixopluc mentre el seu país i la logística necessària no en permetin la seva marxa, la resposta sigui com la del Siscaró: borratxeres sense límit, ‘botellón’, paratges naturals fets un nyap, música sense parar, ‘rave’ non stop…
El que rep la policia no són denúncies formals. No es posen per escrit. Els escrits, aquests sí, omplen les xarxes socials. Desenes de residents del país sud-americà clamen sense mesura contra els seus compatriotes. Són els primers als quals els fa refús veure segons quines actituds. En lamenten el comportament. D’aquí que alertin la policia quan el soroll al pis de sobre es fa insuportable o quan veuen alguns d’aquests treballadors que ara no tenen res més a fer que es posen a fer poc menys que bacanals amb hora d’inici fixada però sense límit per acabar. D’aquí que deixin clar que: “No tots som iguals. Més encara. Són una minoria, però som molt sorollosos i visibles.”
Perquè aquesta, lamenten els propis compatriotes residents en permanència al Principat, és una altra característica dels seus col·legues incívics. No els fa res mostrar-se. Ben al contrari. Publiciten totes les festes i festetes que fan. Com si es repartissin medalles i d’un metall més preuat l’hagués de rebre aquell que la faci més grossa. “Si us plau, no ens posin al mateix sac. Hi ha de tot a tot arreu i sempre hi ha qui te ganes de notorietat. Qui incompleix per sistema. Però la majoria, la immensa majoria, no som així. Ni de bon tros”, clamen.
Comentaris (27)