Una vegada conclòs el mandat de fiscal general, en principi Alberca retornava al ministeri públic com a adjunt. Ara ja està clar que no reingressarà a la fiscalia. Però durant els darrers dies, i en veure que s’enviaven altres adjunts a escoltar, el malestar ha estat evident. Fins i tot alguns dels representants legals de la defensa han hagut de recordar que “aquí hi hauria d’haver el senyor fiscal” per poder-li explicar fil per randa perquè allò que mantenia Alberca no es pot sostenir. Hi ha hagut moments, fins ara, que fins i tot s’ha contradit el fins fa poc fiscal general de l’Estat amb documentació. Papers que diuen el contrari del que ha sostingut durant temps Alberca.
Les primeres dues sessions de la primera setmana d’informes de conclusió de les defenses la fiscalia ha estat representada per la mà dreta d’Alberca els darrers anys, un Borja Aguado que ja s’havia començat a preparar per si el seu mentor no arribava a temps de poder acabar les seves pròpies conclusions. Però Aguado, que s’ha especialitzat per dir-ho així en blanqueig de capitals, ja està immers en altres causes del ‘cas BPA’ i al final hi pot haver alguna incompatibilitat. De fet, el sol fet d’haver assistit en dues sessions podrien ser un element per recusar-lo (o com a mínim valorar-ho) en altres causes.
“Després de tot el que hem hagut d’aguantar que ens deia, de les barrabassades que ha arribat a dir en contra nostra, ara no tingui la decència d’escoltar allò que els nostres defensors i nosaltres mateixos hem estat treballant durant temps per poder defensar la nostra honorabilitat i la dignitat de la nostra feina”
Després de les dues primeres sessions ha estat el també adjunt Iván Alís qui s’ha incorporat a la vista. I, en principi, un dels actuals integrants de la fiscalia més veterans ja ha deixat clar que si no hi ha més novetats, serà ell qui acabi el que queda de causa general. Això sí, les conclusions de les defenses s’allargaran una mica més del previst, primer, perquè l’argumentari dels advocats està resultant més extens de l’inicialment previst i, després, que per una qüestió de manca de fiscals s’han hagut de deixar sense efecte algunes de les sessions planificades a l’inici.
Sia com vulgui, els processats consideren de “molt mal gust” que el fins fa poc fiscal general Alfons Alberca, “després de tot el que hem hagut d’aguantar que ens deia, de les barrabassades que ha arribat a dir en contra nostra, ara no tingui la decència d’escoltar allò que els nostres defensors i nosaltres mateixos hem estat treballant durant temps per poder defensar la nostra honorabilitat i la dignitat de la nostra feina”. Certament, durant el seu informe, Alberca va ser extremadament dur. Arribant en no pocs casos a qüestionar el comportament personal d’alguns dels acusats més enllà de la seva feina al banc.
Les mirades d’odi que va deixar anar durant alguns passatges de la seva al·locució final no van deixar indiferents molts dels acusats, que consideren Alberca obsessionat en voler la seva condemna a qualsevol preu. De fet, en aquestes jornades d’exposició de les defenses, tots els advocats que han intervingut, a la seva manera, han fet palès que per molt que la fiscalia, com va recordar el president de la sala, sigui un òrgan jeràrquic i actuï com un tot, Alberca hauria d’escoltar tot allò que ara se li reprotxa.