Màxim responsable del departament d’afers interns -és a dir, el departament que s’encarrega d’investigar les males conductes dels propis funcionaris de policia-, Martín Blas ha estat ‘l’estrella’ de les dues darreres sessions a la comissió d’investigació parlamentària que mira d’aclarir la denominada ‘Operació Catalunya’. Marcelino, que ha negat ser Félix Rodríguez encara que així el van presentar a l’exCEO de BPA la primavera estiu del 2014, quan la ‘policia patriòtica’ espanyola estava més centrada que mai a Andorra, hauria fins i tot documentat l’existència de l’operatiu contra polítics catalans que hauria posat en marxa des del punt de vista polític el llavors ministre d’Interior espanyol Jorge Fernández Díaz.
Martín Blas ha tramès al Congrés una documentació que no deixa de ser una síntesi de referències, especialment del seu adversari José Manuel Villarejo, per defensar-se d’aquells que el situen en l’epicentre de l’ ‘Operació Catalunya’ i, especialment, de la seva derivada andorrana. Una documentació que situa el llavors número 2 d’Interior, Francisco Martínez, com el principal càrrec coordinador de l’operatiu. I que considera l’esmentat Villarejo com l’ànima mater, l’encarregat de rascar sobre el terreny a partir de nombrosos contactes. Per Martín Blas, hauria estat Villarejo i els seus homes els que haurien anat teixint el que va acabar sent el ‘cop’ a BPA.
Abans d’arribar al 10 de març del 2015, però, hi hauria hagut reunions, reunionetes, contactes, dinars, sopars i infinitat de maniobres. Andorra va estar plenament en el focus de la ‘policia patriòtica’ espanyola bona part del 2012, el 2013 i especialment el 2014, quan es crea la captura de pantalla que publica el 7 de juliol el diari ‘El Mundo’ i obliga Jordi Pujol, objectiu fonamental de la ‘moguda’ a reconèixer que té diners a Andorra. Però amb allò no n’hi va haver prou i encara es va haver de collar més. Especialment a una BPA que va acabar desapareixent.
Villarejo era també, aparentment, carn i ungla del comissari José Luis Gudiña, que dirigia la brigada central d’investigació del blanqueig de capitals i anticorrupció i que al 2014 el van situar com l’investigador econòmic de referència al Banc d’Espanya
Els apunts de Martín Blas situen Villarejo com a element clau de tot plegat en l’entramat policial. Ell, Villarejo, tindria els contactes amb Marc Varri per arribar a l’FBI i a les autoritats americanes. Ja al 2012 i especialment al 2014, just quan es dissenya el ‘cop de martell’ a la BPA. Villarejo era també carn i ungla del comissari José Luis Gudiña, que dirigia la brigada central d’investigació del blanqueig de capitals i anticorrupció i que al 2014 el van situar com l’investigador econòmic de referència al Banc d’Espanya, que va ser qui no va tenir cap mania el març del 2015 en intervenir Banco Madrid convençuts que entrant a la filial espanyola de BPA segur que trobarien diners d’altres dirigents independentistes catalans.
Els apunts de Martín Blas situen també com a persones clau dos antics agregats d’Interior a l’ambaixada espanyola a Andorra: Celestino Barroso, a qui atribueix el mèrit de la captura de pantalla sense que s’acabi de saber com va anar tot plegat i sense que el comissari jubilat faci cap referència a les amenaces que Barroso va dur a terme als propietaris i dirigents (Higini Cierco, Joan Pau Miquel) de BPA el maig del 2014; i el seu antecessor, Bonifacio Díez Sevillano, a qui Villarejo hauria assignat una temporada un sobresou de 1.500 euros mensuals perquè fes feina essencialment andorrana.
Tots dos encara avui, i especialment Barroso, gaudeixen de protecció diplomàtica. Tal, doncs, deuria ser la seva implicació en l’entramat que va acabar amb l’enfonsament de BPA. És evident que el llavors director adjunt operatiu de la policia, ara també jubilat, Eugenio Pino, estava al corrent de tot plegat. Villarejo, sempre segons els apunts de Martín Blas, amb qui estava i està enfrontat, passava comptes amb Pino. I al seu tomb hi havia una mena de cort de col·laboradors, ja fossin policies, detectius o de qualsevol mena.
Les anotacions de Martín Blas, parcials, subjectives, és clar, deixen entreveure la necessitat d’arribar a les dades bancàries de polítics catalans de la manera que fos. D’aquí, per exemple, que a partir de la recuperació dels apunts en la famosa agenda de Villarejo apareguin contactes, per exemple, amb la històrica agent immobiliària i testaferro de nombrosos empresaris forans Conxita Heras Colell. O també que apareguin en les notes l’ara policia andorrà ja jubilat Lluís Adrán, rebatejat com a Luis Adrián. O que se citi la policia judicial andorrana i un tal Frederic, que no pot ser cap altre que el comissari Frederic Gutiérrez.
Queda clar a partir de les notes de Martín Blas que les primeres aproximacions cap a la banca andorrana es fan a través de MoraBanc, amb trobades, per exemple, al restaurant El Tall a Taula del carrer Bonaventura Riberaygua d’Andorra la Vella. Contactes i reunions que després es van ampliant a més cercles bancaris. Espanya apuja la pressió i el sector bancari mira de treure’s les puces i anar repartint per intentar diluir la qüestió. En les notes aportades per Martín Blas hi apareixen Crèdit Andorra i BPA. Però ben poc Andbank.
L’expresident català havia tingut històricament molt bona relació amb l’excap de Govern Òscar Ribas. I els Reig i Andbank després van tenir sempre gent que podia ser molt propera a Pujol: Jaume Sabater o Jordi Comas
Ja al 2010 Jordi Pujol havia demanat als dirigents del banc dels Cerqueda i els Reig que eliminessin certes proves. Pujol, doncs, ja deuria ser conscient que li’n preparaven alguna. L’expresident català havia tingut històricament molt bona relació amb l’excap de Govern Òscar Ribas. I els Reig i Andbank després van tenir sempre gent que podia ser molt propera a Pujol com el primer director general de l’entitat resultant de la fusió entre la Reig i l’Agricol: Jaume Sabater. També era proper a l’entorn de Convergència qui seria el successor de Sabater com a CEO d’Andbank.
En efecte, Jordi Comas és fill de qui va ser un històric en els primers governs de Pujol: Antoni Comas, mític conseller català de Benestar Social. Era fàcil que els Pujol busquessin maniobres i és entenedor que Andbank sabés abans que ningú que els Pujol temien alguna cosa i, per tant, ‘convidessin’ la família de l’expresident de la Generalitat a regularitzar la seva situació a través de Banco Madrid previ pas de BPA. Sabia Andbank, doncs, que l’últim viatge dinerari aparent dels Pujol pels bancs andorrans s’havia fet cap a la BPA.
D’aquí, segurament, la insistència la primavera del 2014 per obtenir dades, dades i dades. I com que en qualsevol trama que es faci valdre, els embolics de faldilles no hi poden faltar, la documentació aportada per Martín Blas aquesta setmana al Congrés espanyol deixa constància d’una anotació de Villarejo que, fent-se passar per un tal Hidalgo, es reuneix amb un altre ‘tal’ José Luis. Per la matèria de la conversa es tracta de José Luis Pérez, l’‘alter ego’ del compte de X -abans Twitter- Getafegate. Un personatge per si sol. Un home que mai va acceptar que la seva parella tingués un embolic amb un altre nom que també apareix en els apunts, el d’Eduard Coll.
Efectivament, exidirectiu del Barça i per això conegut dels Cierco, en aquest cas de Ramon Cierco. Advocat laboralista que, avui, coses de la vida, és l’advocat, també, de l’USdA. Sí, com ho llegeixen. Doncs Villarejo parla amb José Luis el novembre del 2014 i aquest empastifa sobre BPA i els russos i els xinesos. La denominada ‘Operació Emperador’. I així la bola es va fent grossa i els contactes amb la gent que Villarejo tenia al tomb de l’FBI cada vegada eren majors. I més insistents. Fins al març del 2015, ja se sap.
I encara la documentació facilitada per Martín Blas aporta més elements. Post-intervenció de BPA. El comissari es continua defensant. Ara, demostrant que és Villarejo no hi ha qui ha estat el gran coordinador de la recerca d’informació a Andorra sinó, també, mirant de fer evident que és Villarejo qui busca els mecanismes per passar-li la pilota a ell. A Martín Blas. De fet, el controvertit comissari jubilat, que té multitud de causes judicials obertes, miraria després de fer veure que era capaç de resoldre la situació. D’aclarir l’entramat que, segurament, va ser qui més va contribuir a crear. I pel mig, Andorra i especialment BPA vilipendiades. I fins avui.
Comentaris