Marco va tornar a ser la mitjanit passada el protagonista de la denominada ‘Operació Andorra’ que està desgranant el programa de 8TV ‘El Fax de 8TV’. I es va centrar en aquesta ocasió en alguns dels moviments que vincularien l’actual cap de Govern en funcions, Xavier Espot, amb l’afer BPA, que el detectiu espanyol ja ha deixat clar amb anterioritat que és una víctima col·lateral de l’‘Operació Catalunya’. En aquest sentit, s’ha remarcat que davant l’interès de la policia patriòtica espanyola d’obtenir dades bancàries de dirigents polítics catalans i considerant que era a BPA on hi podia haver dipòsits d’aquests clients, es va dissenyar un seguit de moviments entre Espanya, Andorra i Estats Units que va comportar la caiguda de BPA alhora que es protegien altres bancs de la plaça financera andorrana.
Un dels elements cabdals del disseny del ‘cop’ a BPA hauria estat, amb posterioritat a la nota del FinCEN, l’aprovació a corre-cuita, com va destacar Marco, de la Llei de l’AREB, que a parer del detectiu afavoria clarament els interessos de la família d’Espot Zamora atès que entre la seva mare i les seves tietes ostentaven una mica més del 6% del capital social de l’entitat bancària sent el segon grup accionarial més important de BPA però quedant per sota del 10% en què es va fixar l’assumpció de responsabilitats. Aquest percentatge no apareix en la directiva comunitària en què es va basar Andorra per redactar la Llei de l’AREB.
Marco va explicar que el Grup Júlia hauria aconseguit adquirir “a preu de ganga” un espai de 1.700 metres quadrats que amb accés principal pel carrer Sant Antoni d’Escaldes i connexió a l’avinguda Carlemany 115 havia pertanyut a BPA
Francisco Marco va explicar que entre el 2010 i el 2011 el Grup Júlia (o Júlia España Perfums en el cas espanyol) va establir un entramat societari que passava per països com les Antilles Holandeses, Hong Kong, Bèlgica o Holanda amb l’objectiu de “poder fer operacions de préstec a Espanya i així no haver de tributar”. El detectiu va explicar que “el mateix despatx que va fer l’estructura fiscal” del Grup Júlia -i se li va escapar, perquè inicialment no ho pretenia dir, que era Garrigues- va ser l’encarregat, temps després de dissenyar la transposició de la directiva que “va protegir” els accionistes minoritaris de BPA com la família del cap de Govern que, en el moment de l’esclat del cas, era el titular de Justícia i Interior.
El detectiu titular de Marco & Co, que va explicar que estava exposant tots aquests detalls vinculats a Espot perquè se li ha denegat l’aterratge professional a Andorra, també va explicar que el Grup Júlia hauria aconseguit adquirir “a preu de ganga” un espai de 1.700 metres quadrats que amb accés principal pel carrer Sant Antoni d’Escaldes i connexió a l’avinguda Carlemany 115 havia pertanyut a BPA -on hi tenia dependències per a oficines i serveis diversos com els d’informàtica- i que va passar a mans de VallBanc i, per tant, de JC Flowers arran de l’operació de nacionalització i espoliació de béns del banc andorrà.
Aquest espai de 1.700 metres quadrats hauria permès al Grup Júlia ampliar les seves instal·lacions centrals al Principat a un mòdic preu, va assegurar Marco, d’uns 2,5 milions d’euros quan l’immoble, segons qui faci les taxacions, podria estar valorat entre 20 i 30 milions d’euros. D’aquesta manera, el grup perfumer s’hauria refet amb escreix, va insinuar el detectiu, dels perjudicis que li hauria causat l’amortització a 0 de les accions que tenien les germanes Zamora a BPA.
INTERCANVIS AMB PALLARDÓ
Francisco Marco també va recordar que Grup Júlia -o Júlia España Perfums- apareix en la relació de persones físiques o jurídiques que al seu dia -va citar el 27 d’octubre del 2010- van fer intercanvis dineraris amb l’empresari Rafael Pallardó. El detectiu va insinuar que més enllà d’una ocasió de 75.000 euros, Júlia hauria recorregut a Pallardó, sobre l’operativa del qual gira tota l’acusació contra BPA en el marc de la causa general que encara s’està jutjant, quan tenia necessitat de disposa d’efectiu a Barcelona.
Marco va mostrar la seva incredulitat perquè aquests intercanvis no hagin tingut cap repercussió i, en canvi, “s’estigui jutjant a 24 persones que treballaven en un banc”. El titular de l’agència Método3 va tornar a citar el paper jugat per la UIFAnd i el seu màxim responsable, Carles Fiñana, en tot plegat, i va deixar dit que no hauria posat pas la rellevància necessària en els intercanvis dineraris del Grup Júlia com sí que ha fet en d’altres. Per la qual cosa, “jutjant a la BPA s’estan protegint ells mateixos”. Marco també va insistir en el fet que “l’’establishment’ (andorrà) va decidir protegir la banca tradicional davant dels nouvinguts” i va concloure, en relació amb les crítiques que està rebent el programa, que “m’encanta Andorra, el que no m’agrada són els dirigents polítics que tenen 24 persones assegudes en un banc dels acusats”.