No és res que no se sabés. Però ajuntar les dades, totes, fa mal els ulls. Els experts financers consultats consideren que sí que és cert, com manté el Govern, o com ho ha justificat en més d’una ocasió el titular de Finances, Jordi Cinca, que els diners no hi fan res en una caixa guardats. Que cal fer-los circular. En aquest sentit, usar-los com a fórmula per no generar més endeutament públic -tot i que d’ençà del 2008 cap aquí no ha deixat de créixer fins pràcticament duplicar-se- és una opció. Una alternativa comptable, financera, res per posar-se medalles.
Però també tenen clar els experts consultats una altra cosa: si Andorra Telecom acaba obtenint uns beneficis que realment no necessita per injectar en la pròpia companyia, per millor serveis, per oferir noves prestacions, per dur a terme un manteniment adequat, si Andorra Telecom és capaç d’aportar al pressupost de l’Estat els darrers cinc anys més de 130 milions d’euros i continua disposant d’un nivell de reserves molt voluminós, el que cal pensar és que els usuaris estan sobrepagant els serveis. És a dir, el cost del que reben és més barat del que realment abonen i, en definitiva, les tarifes que imposa Andorra Telecom com a operador únic acaben esdevenint una mena ‘d’impost’ encobert.
Experts financers consideren que, certament, no fa cap falta tenir segons quin nivell de reserves, però el que passa és que potser es paguen tarifes desorbitades
Per tant, diuen les fonts, o l’Estat reconeix sense embuts que via operadora de les telecomunicacions ha estat engruixint la seva recaptació com si d’una nova eina -o d’una eina més- del model fiscal es tractés o el que cal és que rebaixi les tarifes i adeqüi els preus que han d’abonar els usuaris al cost real. Al que toca. Perquè el marge de benefici és totalment desproporcionat. Més encara en un servei públic. FEDA, en aquest sentit, és molt més modest.
De fet, per cada dos euros que ha aportat l’elèctrica a les arques de l’Estat els darrers deu anys, Andorra Telecom (o l’STA al seu dia) n’hi ha posat ben bé vuit. Aquesta proporció encara és molt més exagerada del 2013 cap aquí. Per cada euro que ha dipositat FEDA a la guardiola estatal, l’operadora de la telefonia n’hi ha posat nou, que aviat és dit. És a dir: els darrers cinc anys, el Govern ha pescat per anivellar els seus pressupostos, per tapar forats, per generar en alguns casos superàvits i, en altres ocasions, per tapar daltabaixos en vermell, 147 milions d’euros entre FEDA i Andorra Telecom. Poc menys de 15 procedien de l’elèctrica i més de 132 els hi va posar l’operadora de les telecomunicacions.
El model de fer caixa emprat pel Govern demòcrata va canviar radicalment el 2013. Llavors va ser quan Cinca va recordar que, sobretot el Servei de Telecomunicacions d’Andorra (STA) tenia reserves adormides i va decidir tibar dels beneficis i del que no ho eren. Els va xuclar tots. Aquell 2013, procedents de l’STA, l’executiu va ingressar pràcticament 50 milions. La parapública va aportar 7,3 milions en concepte de distribució de resultats ordinaris i 40 milions més com a distribució ordinària.
La distribució extraordinària va respondre a la voluntat del Govern de no formalitzar un nou endeutament aprofitant l’important capitalització de què gaudia Andorra Telecom. És a dir: va obrir la guardiola -no la va trencar del tot- i en va extreure aquells 40 milions. A partir de llavors, sota la fórmula de l’a compte o la que hagi estat l’executiu ha anat tibant de veta. El 2014 es va afluixar una mica. Però els comptes del 2015, el 2016 i el darrer exercici tancat, el 2017, han reflectit, de forma global, en els tres anys, una partida total de 77,7 milions en els ingressos de l’Estat.
Evidentment que hi ha coses que no vénen a tomb i no són tan pim, pam, pum com poden semblar. Però imaginin-se els darrers tres anys. Andorra Telecom ha estat injectant directament a la caixa de l’Estat una mitjana en xifres rodones de 26 milions anuals. Posem per cas que a Andorra hi hagi 75.000 habitants -que probablement no hi són- i que tots, absolutament tots, tenen un contracte de telefonia. ¿Què li semblaria pagar 350 euros menys en telèfon cada any? Doncs això, ‘l’impost’ encobert li ha sortit per 350 euros l’any aproximadament. Almenys els tres darrers exercicis.
Comentaris