Aquest dimecres es viu la tercera i última sessió d’una vista oral que ha tingut diversos capítols. La jornada ha servit, fonamentalment, per escoltar la versió dels policies que van dur a terme la investigació. Uns funcionaris que han assegurat no tenir dubtes que de tot allò investigat, de tots els indicis i la molta informació descarregada dels dispositius mòbils dels tres processats, els fets relatats “tenen total credibilitat”. Una credibilitat que també atorga la fiscalia a partir de la denúncia interposada per la víctima de les amenaces, de l’extorsió, i de les desenes de missatges que es van recuperar dels mòbils dels processats, enviats entre ells o a d’altres persones alienes a la causa.
La defensa, en el torn d’interrogatori als policies, ha intentat demostrar que els investigadors el que pretenien era malmetre la imatge dels processats -un dels quals, el que es considera que feia les funcions de suposat sicari, segueix empresonat i ho està des del maig de l’any passat, quan els tres implicats van ser detinguts. Ho ha fet referint-se a elements que no formen part de la causa jutjada -a banda de criticar la tardança en fer la investigació dels dispositius- relatius a qüestions vinculades a prostitució i droga. Es tracta de troballes causals que va fer la policia en l’anàlisi dels dispositius mòbils, en què han explicat que potser es van trobar 60.000 vídeos i 40.000 fotografies. “No eliminaven res”, ha arribat a indicar un dels funcionaris.
En fi, que tot plegat ha portat fins i tot el fiscal adjunt responsable de l’acusació pública a informar que hi ha peces separades per investigar la qüestió relativa a la droga que afectaria a persones que van més enllà dels tres processats en el cas de l’extorsió. Centrat en la causa que es jutjava, l’acusació pública considera clau que vista la gallardia inicial mostrada per l’empresari deutor, que havia deixat clar que fent Buiques fallida haurien de situar-se com a creditors en la massa corresponent, a partir de l’1 de febrer del 2022, quan es considera que hi va haver la trobada amenaçant, l’empresari deutor hauria passat a sotmetre’s totalment al presumpte sicari.
La fiscalia demana “una pena important” perquè “en un moment en què la nostra societat i la nostra economia passen dificultats, hi haurà empresaris que no podran satisfer les seves obligacions, no podem permetre que altres empresaris segueixin la mateixa línia”
Producte d’aquest temor teòricament insofrible que li hauria acabat provocant un atac d’angoixa que va permetre, a la fi, que es descobrís tot plegat, l’empresari deutor (186.000 euros) es va obligar a fer pagaments mensuals de 5.000 euros -en va fer dos- i satisfent 7.000 euros en metàl·lic al suposat amenaçador per cobrir les despeses que aquest hauria presumptament tingut, justament, per fer els seguiments i les vigilàncies respecte de la víctima. Cap de les parts, ni tan sols la representació lletrada de l’empresari extorquit, ha negat el deute. La qüestió és “la forma com es va reclamar aquest deute”.
I aquí és on rau la clau de volta de tot plegat i pel qual la fiscalia ha mantingut les penes principals que sol·licitava en la seva qualificació provisional, tot incloent algunes mesures complementàries més. La que afecta als tres processats és la petició d’allunyament respecte de la víctima i els seus familiars més directes -i respecte dels quals s’haurien suposadament advertit amenaces- durant quatre anys. Respecte d’un dels germans implicats, se sol·licita també la retirada del permís d’armes durant el mateix termini. I és que aquest empresari se li van comissar un parell d’armes modificades i, per tant, prohibides.
Justament, aquest element i el fet de localitzar-li cocaïna dins dels calçotets comporten que la petició de pena principal sigui un any superior a la resta. Per aquest jove empresari andorrà se sol·licita cinc anys de presó i mil euros de multa per la possessió de cocaïna. Per als altres dos processats es demana quatre anys de presó. En el cas del suposat sicari, que no vivia al Principat malgrat que va intentar que la víctima li gestionés la residència, la petició inclou, a més a més, l’expulsió definitiva.
Ha estat una vegada exposada la penalitat sol·licitada que el representant del ministeri fiscal ha fet una exposició més general i que té a veure molt amb el context socioeconòmic actual al país. L’acusador públic ha explicat que el que sol·licita “és una pena important però ha de ser suficient per fer complir el principi de prevenció general”. En aquest sentit ha recordat al tribunal jutjador que “no es pot convertir el nostre país en la llei de la jungla, que ningú no s’agafi la llei per la seva mà”. De fet, ja havia recordat el ministeri fiscal durant l’exposició del seu informe i dels fets que s’hi relataven que s’ha d’evitar de totes totes que la llei del talió s’estengui al Principat.
En efecte, la fiscalia ha demanat al Tribunal de Corts que imposi una pena exemplar, “que faci eco”, ha arribat a dir, perquè “en un moment en què la nostra societat i la nostra economia passen dificultats, hi haurà empresaris que no podran satisfer les seves obligacions, no podem permetre que altres empresaris segueixin la mateixa línia” empresa pels processats.
ACUSACIÓ PARTICULAR
L’acusació particular que defensa els interessos de la víctima de la suposada extorsió s’ha adherit per complet a l’informe de la fiscalia i ha fet alguns apunts més. Tot plegat per reclamar, en el seu cas, cinc anys de presó per a tots els implicats, amb l’expulsió del suposat sicari. En el cas de l’acusació privada, es demana també la nul·litat del document de reconeixement de deute perquè es considera que es va fer sota pressió i, per tant, es va trencar el vici del consentiment.
Una vegada anul·lat l’acord firmat per la víctima al seu dia, la representació lletrada de la víctima reclama el retorn dels 17.000 euros que hauria abonat. És a dir, dues quotes del deute de 5.000 euros i 7.000 euros en metàl·lic que va lliurar, suposadament, al sicari per cobrir les despeses que hauria tingut aquest per fer seguiments i altres. També reclama 15.000 euros per danys morals, que és molt complicat de quantificar, com ha reconegut l’advocat, pel greuge sofert. Pel neguit que hauria hagut de passar.
NO HI HA UNA EXTORSIÓ I SÍ UN INTERÈS DE TOTS
Els dos advocats defensors que representaven els interessos dels tres implicats han deixat clar que no hi ha cap extorsió, ni tan sols cap amenaça. Han parlat d’intermediari en lloc de sicari i han assegurat que tots els implicats, víctima inclosa és clar, tenien un interès en la relació que van mantenir. Per a la defensa, la situació viscuda la va crear la pròpia suposada víctima “generant un deute” i buscant els mecanismes per no pagar-lo. Han parlat els defensors de deute moral, però deute al cap i a la fi. I han assegurat que si la víctima tenia interès o va reconèixer dit deute és perquè necessitava poder tornar a comprar els materials que li havien servir durant anys els empresaris processats, atès que tenen marques en exclusiva. I no només poder comprar, “que li fiessin”.
“Moderem les coses: estem davant un deutor que moralment ha ocasionat el deute”, ha destacat una de les defenses, que ha indicat que “no hi ha extorsió; no hi ha un ànim de lucre injust; és un ànim de lucre moralment just”
Perquè aquí va venir un altre dels problemes a parer de les defenses, que han explicat que la causa es pot veure des de tres òptiques diferents, que va arribar un moment en què un dels processats va deixar clar a la víctima que no li serviria més material fiant-li. I com que el constructor suposadament extorquit es va veure amb la impossibilitat de poder acabar una obra que tenia en curs, hauria esclatat amb un quadre de tensió, d’angoixa, que hauria fet que hagués d’explicar la situació al seu germà i sortís tot a la llum. Per a la defensa, els tripijocs que duia a terme la víctima, no més cap pressió ni res de semblant que segons els defensors no va existir.
La defensa ha destacat el fet que “els missatges (del mòbil) es van treure de context” i la policia els va fer dir el que els va convenir. Perquè la defensa ha criticat força tant l’actuació policial com la instrucció judicial. Les defenses, que han recordat que la víctima “va a faltar a la veritat” en múltiples ocasions, i han parlat de faltar a la veritat “però no dir que va mentir”, han assegurat que en cap moment no hi va haver submissió per part de la víctima al presumpte sicari. “No hi havia submissió, hi havia un interès claríssim”.
“Moderem les coses: estem davant un deutor que moralment ha ocasionat el deute”, ha destacat una de les defenses, que ha indicat que “no hi ha extorsió; no hi ha un ànim de lucre injust; és un ànim de lucre moralment just”. Durant el seu informe de conclusions de la defensa, s’ha posat de manifest des de l’existència de conductes lligades als serveis sexuals de pagament al consum de droga, però en canvi, han lamentat que la policia no hauria fet cap esforç en remarcar que els processats tindrien bon tracte amb els treballadors o que un d’ells és “un bon pare”. També han parlat d’una lluita d’egos entre empresaris i han recordat que “la denúncia no és una prova”.
En fi, que s’ha demanat l’alliberament immediat de l’únic dels tres processats que encara està empresonat i s’ha reclamat l’absolució de tots els implicats. Excepte per a aquell que se li va trobar cocaïna al damunt i se li van comissar un parell d’armes.