Andorra o l’encara paradís fiscal per a fortunes franceses

Un reportatge del canal de televisió M6 evidencia com diversos assessors establerts al Principat ofereixen pràctiques aparentment prohibides davant el creixent interès d’empresaris gals que veuen el país com una oportunitat per ‘estalviar’, si pot ser, sense venir-hi a viure

El reportatge es va emetre en el programa 'Zone Interdite'.

Andorra encara continua sent terra d’evasió fiscal per a molts francesos. Sobretot, un paradís molt més proper que segons quines illes per a grans fortunes gal·les. ‘Estalviar-se’ diners amb pràctiques que aparentment ja no haurien de ser legals al país però que diversos assessors legals i fiscals establerts al Principat ofereixen com si tal cosa. Just aquests mecanismes prohibits fa que hagi incrementat l’interès d’empresaris francesos sobre Andorra… si pot ser sense venir-hi a viure.

Així ho ha evidenciat un recent reportatge emès pel canal de televisió M6. El reportatge que el programa ‘Zone Interdite’ ha dedicat al frau fiscal a França ha usat la càmera oculta per ‘enganxar’ com a mínim tres fiscalistes oferint serveis que topen amb la legalitat però que queda clar, per molt que digui el ministre portaveu, Guillem Casal, que també apareix al reportatge, no són ni controlats escrupolosament ni molt menys perseguit. L’escàndol que denota el programa, però, pot generar cert enrenou. I és que els fiscalistes asseguren cobrar un 17% de comissió. En fi, que de cada 100.000 euros que un empresari francès pretén dipositar a Andorra o ‘blanquejar’ fent servir el circuit andorrà, els assessors se’n queden 17.000. 

Les càmeres ocultes dels reporters d’M6 evidencien que hi ha diversos consultors fan maniobres mil. Els assessors proposen poder realitzar frau fiscal al seu país d’origen i fins i tot de fer aflorar a Andorra els diners en negre

‘Zone Interdite’ presenta el país com un territori d’IGI reduït, sense drets de successió, sense impostos sobre la fortuna, amb un sistema bancari discret i amb un un impost de societats del 10%. Segons el reportatge, Andorra acolliria 77.000 empreses franceses per eludir la fiscalitat dels nostres veïns del nord. Una de les poques assessores que surt a cara descoberta en el reportatge és la CEO de Setup Andorra, la francesa Virginie Hergel.

Hergel suma als avantatges descrits pels reporters atractius com la seguretat, la qualitat de vida, l’esquí, el fet que a parer seu hi hagi molts habitants sense estrès, un país sense pol·lució… però amb l’obligació de residir-hi sis mesos l’any. Perquè la CEO de Setup deixa clar que ella no està disposada a fer tripijocs per estalviar als francesos fins i tot la residència mínima que estableix la normativa. Hergel admet, això sí, que últimament ha rebut força demandes de francesos que volen evadir tributs via Andorra.

I mentre Guillem Casal, el ministre portaveu, recorda que el Principat ha deixat de ser un paradís fiscal i que des de fa deu anys es fan controls molt estrictes per enxampar qualsevol actuació il·legal, les càmeres ocultes dels reporters d’M6 evidencien que hi ha diversos consultors fan maniobres mil. Els assessors proposen poder realitzar frau fiscal al seu país d’origen i fins i tot de fer aflorar a Andorra els diners en negre. Un assessor explica que a Andorra hi ha empreses que s’ocupen de tot, al servei de l’evasor. Cobrant, és clar, una mòdica comissió.

Hi ha assessors que sense cap rubor proposen de crear empreses a Andorra sense residència i de poder tornar al circuit legal diners en negre i en efectiu. Sense cap control de la procedència i sense límits d’imports. Per dur a terme aquesta activitat, proposen crear un societat comercial amb qualsevol tipus d’activitat, no importa, tenint com a mínim un empleat local, per poder justificar d’un centre d’activitat comercial real davant del banc. Això permet al banc d’acceptar el client i d’estar coberts en front d’eventuals controls.

Els consultors ofereixen facilitar compensacions dineràries: asseguren que disposen de clients francesos que necessiten efectiu per pagar en negre als empleats, en el sector, per exemple, de la construcció, amb els quals es pot intercanviar ‘cash’ amb una transferència al compte andorrà

Pels diners en efectiu proposen portar-los en diferents viatges de França a Andorra amb un màxim de 10.000 euros per cada viatger, evitant d’entrar la suma de 300.000 o 400.000 euros -que simula el reporter que és el que té- en una sola vegada. Aquesta solució demana temps i realitzar molts viatges, amb una certa complexitat i no sempre amb el millor estat de les carreteres. Per aquest motiu, els assessors també proposen al presumpte evasor fiscal de realitzar compensacions a França directament.

Aquest mètode, que tants mal de caps ha portat a no pocs gestors de BPA, s’estaria encara duent a terme subjecte a una nota de la UIFAnd del 2015, relativa als intercanvis dineraris i posterior a la intervenció bancària. En aquest sentit, els consultors ubicats a Andorra asseguren que disposen de clients francesos que necessiten efectiu per pagar en negre als empleats, en el sector, per exemple, de la construcció, amb els quals es pot intercanviar ‘cash’ amb una transferència al compte andorrà

Com tot bon servei per evitar temps i viatges, això té un cost del 17% de cada transacció, expliquen. Per cada 100.000 euros d’efectiu, l’empresari en recuperaria 83.000 al seu compte d’Andorra i el comissionista se n’embutxacaria 17.000, una xifra gens menyspreable. I és que segons els assessors consultats d’aquella manera -és a dir, amb càmera oculta-, com que s’està a Andorra, no hi ha límits.

Etiquetes: