“Des del 1942 s’assegurava que no es veien ossos a Andorra”. Aquesta és una de les dades que Solà ha exposat durant la seva conferència sobre la història recent del plantígrad al Principat i que s’emmarca en les Jornades sobre la Transhumància que organitza el comú de Sant Julià de Lòria. De fet, entre el 1995 i 1996 és quan la població d’aquesta espècie va tocar fons al Pirineu amb només cinc exemplars. Això suposava un descens del 97,5%.
Es tracta d’animals que en el cas dels mascles pesen uns 200 quilos, mentre que el pes de les femelles ronda els 130. Jordi Solà exposa que “aquests animals tenen una vista dolenta, una escolta bona i un olfacte genial”
A finals de la dècada del 1990 és quan es comença la reintroducció per tal d’evitar que estigui en perill d’extinció. Aquí cal tenir en compte el mascle Pyros, perquè “la majoria dels descendents que hi ha al Pirineu són seus”. Està clar que té una gran capacitat reproductiva. Es tracta d’animals que en el cas dels mascles que han passat alguna vegada pel nostre país pesen uns 200 quilos, mentre que el pes de les femelles ronda els 130. Jordi Solà exposa que “aquests animals tenen una vista dolenta, una escolta bona i un olfacte genial”. De fet, poden olorar la carronya a un quilòmetre de distància.
A Andorra, el primer atac al bestiar que es té constància que va ser el 2005 a una ovella. A l’any següent, el Govern signa un acord d’intencions amb França i Espanya per a la conservació de l’os bru i el país veí del nord reintrodueix cinc exemplars, tres dels quals eren femelles.
A poc a poc la població ha anat augmentant i enguany podríem dir que la presència ha estat més important, o almenys és quan més vegades s’ha pogut identificar que els plantígrads han trepitjat el Principat. Segons el cap de la unitat de fauna del departament de Medi Ambient i Sostenibilitat del Govern es té constància que “entre 8 i 10 ossos tenen Andorra com en el seu territori”. Es tracta de sis mascles, dues femelles i dues cries.
AL TUC LI AGRADA ANDORRA
Qui li ha agafat el gust a passejar-se per les muntanyes és al Tuc, un mascle de 8 anys que aquest any ha passat fins a cinc vegades entre el juny i l’agost. Jordi Solà manifesta que en un principi es batejava els animals que s’identificaven, però com que ha anat en augment s’ha deixat de fer. Tot i això, hi ha hagut un altre mascle, en aquest cas de tres anys que ha vingut quatre vegades. Es podria dir que el cas en què s’ha fet més visible va ser quan un exemplar va arribar pràcticament a la carretera a la zona de la Cortinada.
Entre maig i setembre és el període en què acostumen els ossos a fer més excursions a Andorra, tenint en compte que és l’època de zel i busquen femelles per a reproduir-se. Per tant, més enllà de buscar aliments, qui sap si alguns dels ossos que han nascut en els darrers temps han estat engendrats en territori tricolor. El que és més complicat és que puguin hivernar perquè, tal ha exposat Solà “busquen llocs tranquils i les muntanyes andorranes estan més concorregudes de persones que hi fan activitats”.
Segurament es pregunten la procedència dels animals que s’han identificat i es calcula que són d’un radi entre Vielha i Ax-les-Thermes. I com s’identifiquen? Dons per l’advertència de persones que han vist l’os i truquen als banders o per les trampes de pèl que hi ha repartides per la muntanya que juntament amb restes de femta es permet analitzar l’ADN.
Jordi Solà té clar que en un futur la població d’aquesta espècie continuarà creixent i “ens haurem d’acostumar a la seva presència”. En aquest sentit, destaca que “s’havia perdut la cultura a diferència d’altres països que saben com actuar”.
Finalment, ha demanat consciència perquè l’os bru pugui sobreviure i si causa danys “l’administració pugui respondre de manera àgil i justa”. En aquest 2023 no hi ha hagut cap atac al bestiar, però sí que hi va haver un cas amb un gos al Comapedrosa.