D’anar a ajudar a una amiga a abastir dos pobles

(AMB VÍDEOS) Tres andorrans descarreguen dues furgonetes de material a Alfafar i Algemesí tot constant la descoordinació que hi ha arran de la dana que ha assotat diverses localitats valencianes i les dificultats per arribar directament als que ho necessiten

Insistent com és, no volia quedar-se de braços creuats quan va saber que la seva amiga de Paiporta ho havia perdut tot arran de la dana que fa deu dies va assotar diverses localitats valencianes. Insistent com continua sent, no es conformava en arribar al primer punt de comandament descarregar el material arreplegat a Andorra i tornar cap a casa. Per tant, el que havia de ser una ajuda per a l’amiga ha esdevingut el suport per a diversos ciutadans de dues poblacions diferents.

Ah, i res d’abastir ONGs o associacions benèfiques. Res de tot això. Entrega directa als afectats, als necessitats. Com l’amiga de Paiporta, que s’ha afegit als tres andorrans que amb dues furgonetes han baixat aquest cap de setmana i han acabat fent repartiment a Alfafar i Algemesí. I han pogut constatar el caos que hi ha a la zona. Per com de devastades que han quedat les poblacions properes a València. Això és evident. Però, també, pel descontrol i la nul·la coordinació en alguns casos que, almenys a ull nu, sembla que hi ha.

Ainhoa González es va posar a recaptar ajuda per a la seva amiga valenciana només saber de la seva desgràcia. Però va tocar tantes tecles que de seguida va tenir més material del que realment podia gestionar. En fi, que va pensar que no podia desaprofitar les donacions i juntament amb la seva parella i un company de feina van decidir que ja aconseguirien la manera de dur l’ajuda on fos i com fos. En dues furgonetes. Llogades, fins i tot. “La idea era arribar fins a Paiporta, anar a casa de la meva amiga amb les dues furgonetes, deixar el material allà i repartir amb el veïnat. Ella viu en un baix i ho ha perdut tot.”

Captura de pantalla 2024 11 10 a las 20.09.54
Ainhoa González (dreta) i la seva amiga valenciana amb les caixes amb material que van deixar al lloc de feina de la segona.

Però la idea primera de repartir de mà en mà inicialment no va poder ser. “No et deixen entrar a les poblacions… fins i tot anava amb l’amiga a la furgoneta i ni tan sols amb el seu DNI ens autoritzaven. Era impossible.” Té la sensació aquesta ‘voluntària’ andorrana que tot era “un descontrol”. Abans, això sí, ja havien descarregat al lloc de treball de l’amiga, a València mateix. “Nosaltres portàvem de tot: aliments, molta roba que vam descarregar abans a València i, sobretot, molt material de neteja i primeres necessitats que ens van cedir des d’IMSA i altres particulars.”

Com que no van poder accedir com pretenien a Paiporta, Ainhoa i els seus acompanyants es van acostar al lloc de comandament en una benzinera just a l’entrada del poble. “Ens va rebre un militar i veient que veníem de lluny em va dir que anés allà a veure si podia descarregar a la Creu Roja… però jo no volia descarregar a cap associació ni ONG.” Llavors va insistir amb Protecció Civil “i justament un cotxe d’ells marxava a Alfafar… que és una població al costat de Paiporta i està molt tocada. I ens van dir que anéssim darrera d’ells, que ens acompanyaven”

“Una vegada dins el poble ens van dir adéu i vam anar a la plaça principal de la localitat. Vam obrir les dues furgonetes i allà mateix vam repartir amb la gent del poble.” Però encara hi hauria més incidències. “Ens van venir uns i van dir que ja no podíem estar més allà. Una dona ens va dir que anéssim a Algemesí, a uns trenta quilòmetres d’allí en direcció a Alacant. Una localitat un pèl abandonada. I allà vam poder acabar de descarregar amb la gent.” En fi, que pretenien ajudar l’amiga i van acabar abastint bona part de dos pobles diferents.

Comentaris (1)

Trending