El juny transcendia que la batlle Stephanie Garcia havia atribuït formalment a Rajoy i alguns dels seus ministres i diferents comandaments del que era la denominada ‘policia patriòtica’ espanyola diversos delictes relacionats amb l’extorsió, la coacció i altres comportaments suposadament delictius que s’haurien exercit sobre autoritats andorranes i sobre responsables de Banca Privada d’Andorra (BPA) i, per tant, indicava que els passava obertament a investigar. Entre altres coses, la responsable judicial es va fer valer del suport de la policia, dels agents de delictes econòmics que ja coneixien el ‘cas BPA’, perquè en tan què policia judicial, analitzessin tota la documentació que restava incorporada en el marc de la querella.
Havia estat l’accionista majoritari fins a la nacionalització de BPA Higini Cierco i, sobretot, l’Institut de Drets Humans d’Andorra (IDHA)i el col·lectiu jurista català Drets els que es van querellar aconseguint la imputació de Rajoy, Fernández Díaz Montoro i companyia. L’IDHA i Drets van aportar en el marc de la querella un important volum de documentació, en bona part gravacions i informacions aparegudes en mitjans de comunicació que avalaven la participació d’autoritats i policies espanyols en la derivada andorrana de la denominada ‘Operació Catalunya’.
Sigui analitzant aquella mateixa informació de la querella contra Rajoy, o sigui tafanejant per Internet, els policies en qüestió van elaborar un informe de mutu propi, un informe de cinc pàgines, que van anomenar ‘informe Anaclet’, en què acabarien advertint la fiscalia general de l’Estat que havien descobert que hi havia unes gravacions del 2017 en què es posava de relleu que uns empresaris espanyols -un d’ells resident a Andorra, Alberto Pedraza- col·legues del controvertit comissari de policia jubilat José Manuel Villarejo parlaven d’un suposat encàrrec dels Cierco. En fi, i ho deien ells entre riures i ironies, que els ajudessin, presumptament, a desvetllar què hi havia darrere del cop a BPA.
La fiscalia va trigar ben poc a demanar a la Batllia que obrís diligències contra l’esmentat Pedraza. I la batlle Azahara Cascales va posar en marxa una investigació inicial el 12 de juliol en què ja incloïa també els germans Higini i Ramon Cierco per uns presumptes delictes de blanqueig de capitals i un delicte contra el prestigi de les institucions andorranes. L’aute pel qual es posaven en marxa les diligències prèvies era breu, sense pràcticament cap argumentació jurídica i no mancat d’errors com ara confondre articles del Codi penal. Si al juny transcendia que Rajoy estava sent investigat per atacar Andorra, encara no un mes després es posava en marxa un nou procediment per acusar els antics propietaris de BPA de fer, més o menys, el mateix.
De juliol a octubre no s’haurien fet grans avenços més enllà que la batlle Cascales hauria reclamat per via de comissió rogatòria a l’Audiència nacional espanyola si li pot facilitar les gravacions originals d’aquells àudios apareguts en mitjans de comunicació suposadament procedents d’investigacions judicials que es fan a Madrid. Cascales vol corroborar que la gravació que està en poder de la Justícia espanyola és la mateixa -o com a mínim, té el mateix contingut- que el que corre per les xarxes telemàtiques. La batlle, que ha estat recusada en alguna ocasió (uns cops amb sort, pocs, i d’altres sense aconseguir-ho) pels representants legals dels Cierco, no va comunicar tot plegat als implicats -José Manuel Villarejo també estaria encausat- fins fa poques setmanes, quan sabia que ja no la podrien apartar del cas.
FER OMBRA?
L’acció-reacció, doncs, aparentment era un fet. Stephanie Garcia, que per motius diferents manté una mala relació amb fiscalia (o fiscalia, i essencialment el fiscal general, Alfons Alberca, no la pot veure a ella) investiga Rajoy. I Cascales, al seu dia número 2 del ministeri d’Interior i Justícia quan l’ara cap de Govern, Xavier Espot, n’era el titular investiga els promotors de la querella que manté de cara a la paret l’expresident del govern espanyol a partir d’un informe inicial, Anaclet, d’uns policies que des de l’esclat del ‘cas BPA’ estan al servei de la fiscalia. I a mida que ha avançat l’acció contra els dirigents polítics espanyols per la seva actuació en la denominada ‘Operació Catalunya’ ha acabat transcendint la segona actuació.
Stephanie Garcia, que per motius diferents manté una mala relació amb fiscalia (o fiscalia, i essencialment el fiscal general, Alfons Alberca, no la pot veure a ella) investiga Rajoy. I Cascales, al seu dia número 2 del ministeri d’Interior i Justícia quan l’ara cap de Govern, Xavier Espot, n’era el titular investiga els promotors de la querella
Però els antics accionistes majoritaris de BPA ja han fet saber a Cascales que de cap manera es pot dur a terme una causa prospectiva. És a dir, amb l’excusa d’una informació periodística, anar a buscar qualsevol cosa per incriminar-los. També li recorden en un escrit tramitat ben recentment que l’aute en virtut del qual se’ls comunica que estan s’estan realitzant unes diligències judicials en contra seva està ple d’errors i està indegudament motivat. Per exemple, perquè no justifica on rau el suposat blanqueig de diners que se’ls imputa.
Li recorden els empresaris que amb el control i seguiment de què són objecte des del 2015 -amb bloquejos de comptes inclosos que després s’ha vista que eren innecessaris- és evident que els diners de què disposin són lícits. Però és que, a més, no aclareix la batlle en cap moment quin seria el delicte origen a partir del qual es blanquejaria. I per acabar-ho d’adobar es posa en coneixement de la batlle que el delicte de desprestigiar les institucions és un delicte menor, que prescriu al cap de quatre anys.
I les converses, aparegudes en tot cas als mitjans de comunicació, en virtut de les quals els imputen aquesta actuació presumptament il·lícita -converses on, és clar, no apareixen mai els Cierco- són de l’any 2017. I un delicte menor prescriu als quatre anys, amb la qual cosa cosa… Anaclet, informe Anaclet, ho ha batejat la policia. I aparentment, sembla, no els falta raó. Talment com si Anacleto, ‘agente secreto’, hagués sortit al rescat de Rajoy. M. Rajoy.