L’objectiu del Premi Carlemany, com bé diu el seu subtítol, és fomentar la lectura entre els joves. Aquesta és una premissa que Casanovas defèn amb afany, “la primera missió que tinc és fer venir ganes de llegir”, ha remarcat durant la presentació oficial de ‘Les estrelles de Lilith’. La protagonista és una adolescent de Barcelona que quan sa mare s’enamora d’un policia andorrà, es veu traslladada al Principat. Això la fa canviar d’ambient, veure situacions noves i veure’s embolicada en una sèrie de crims amb un ambient satànic. Tot això, amb l’assetjament de rerefons, que es pot veure en diverses situacions i que té un desenllaç bo.
Això és, però, una trama darrere de la trama. Per crear ‘Les estrelles de Lilith’ es van haver de conjugar dues coses, dues ambicions de Casanovas. D’una part, explica que “tenia moltes ganes d’ambientar un llibre a Andorra”. Concretament, centrat a Encamp i Canillo. De l’altra, es confessa enamorada de la novel·la policíaca, “soc lectora aferrissada d’històries negres i criminals”. Per què no barrejar-ho tot? Dit i fet. També ha jugat un paper molt important mossèn Ramon, amb qui va mantenir una conversa sobre exorcismes i sectes satàniques. A les pàgines del llibre, de fet, se’l podrà veure fent d’ell mateix, “perquè té tot el sentit que si hi ha una secta satànica, hi hagi un mossèn adorable”.
Entre els personatges, més enllà d’aquells creats per la ment de Casanovas, hi ha d’altres coneguts. Com el mateix mossèn, però també treballadors de CTRASA, a tall d’exemple. “M’agrada molt la gent que estimo donar-li el seu nom a algun personatge o traces de la seva personalitat”, explica l’autora. El seu fill, Marcus, també té un paper. L’ha posat com a becari d’Andorra Telecom, i és qui troba el primer cadàver. “És el més poruc del món, i el personatge reacciona com ho faria ell exactament”, assegura Casanovas. També hi ha el cas contrari, “si algú em cau molt malament, també li foto el seu nom a personatges que no m’agraden gens”. Aquest humor també es veu a les pàgines. Així ho afirma l’editora del Grup 62, Glòria Gasch, “tot i la part més crua de la trama”.
En una primera tirada es trauran 2.500 exemplars. S’espera que hi hagi una segona edició, de fet, Gasch assegura que cada any es reediten i, habitualment, se sol fregar els 5.000 exemplars venuts. “En català és molt, la tirada habitual és de 900”, ha remarcat. Així mateix, el conveni entre el Govern i l’editorial s’ha renovat aquest any, ha explicat la cap de la Biblioteca Pública, Inés Sánchez. Ha recordat que es continuen en les mateixes condicions, amb una dotació econòmica de 8.500 euros, 4.000 dels quals els posa l’Executiu i 4.500 Grup62.
Comentaris (1)