Sigui com sigui, el cas ha arribat aquest matí al Tribunal de Corts on s’ha posat sobre la taula si es tractava d’un acte d’amor com defensava l’acusat o una situació d’assetjament. Els fets van començar el setembre del 2021, quan la víctima va anar a viure al mateix edifici de l’acusat. Segons l’home feia uns 10 anys que eren coneguts, ja que ella era amiga de la seva exparella.
“Vaig cometre l’error de demanar-li la contrasenya del wifi”, ha explicat la dona durant el seu testimoni, i segons ha manifestat “ell ho va malinterpretar tot”. A partir d’aquí, cada diumenge durant aproximadament un mes i mig, la víctima es trobava una rosa a sobre el seu vehicle a vegades acompanyada de notes, i també pètals de rosa dins de la bústia acompanyats d’un text. Tot i que en un inici no sabia de qui venia, a partir d’aquesta darrera nota, la dona va fixar-se que la lletra dels missatges era la mateixa que tenia l’home a la seva bústia.
L’home ha assegurat que va fer aquests actes des de l’amor, mentre la dona ha explicat que li va generar una situació d’inquietud
L’acusat en cap moment ha negat haver enviat aquestes flors, però sí que ha especificat que només va ser un parell o tres vegades i també que havia deixat algun missatge escrit de caràcter romàtic, però que no havia arribat a més: “Jo vaig fer aquests actes des de l’amor”, ha assegurat. Uns actes que per la dona es van convertir en una situació d’inquietud i que sobretot “vivint sola em feia i em continua fent respecte”. Un dia que se’l va trobar al pàrquing -després de descobrir que era ell qui n’estava al darrere- li va demanar que parés i segons el que ha testificat, la resposta de l’acusat va ser “i si no paro, què?”. Després li va desaparèixer la catifa de la porta de l’entrada, es va trobar un missatge a l’ascensor on la felicitaven pel seu aniversari, també havia rebut algun missatge per WhatsApp de l’acusat on li preguntava “Què fas aquí?” quan ella anava algun lloc: “La meva por va ser alguns missatges on a mi em semblava que sabia on estava”, ha explicat la dona.
Tot i que després de la primera confrontació, les flors i els missatges van desaparèixer de l’equació, la història no va acabar aquí. No va ser fins al novembre, el dia de l’aniversari de la dona, quan l’acusat va decidir fer un altre pas i es va presentar a la seva porta, segons ha explicat la defensa de l’home per “felicitar-la, saber si encara estava enfadada i disculpar-se per la situació”, però la víctima li va dir que parés, va tancar-li la porta i va decidir posar la denúncia. Aquell va ser l’últim contacte que hi va haver entre els dos. En diverses ocasions l’acusada ha reiterat que sobretot la situació la preocupava perquè vivia sola en el domicili, i que en cap moment “no vaig deixar veure que volia res amb ell. No li he donat motius. No he tingut res amb ell”, ha assegurat.
La versió de l’acusat, però, varia una mica. Tenien una relació d’amistat. Ell era client de la perruqueria, la dona tenia les claus del seu pis per anar a cuidar el gat quan no hi era, en alguna ocasió li havia portat un caldo que li havia sobrat, i sobretot hi havia un flirteig entre els dos. Aquesta és la mateixa versió que ha donat un dels veïns que també viu en el mateix edifici, que ha testificat que la víctima i l’acusat tenien una actitud “com si fossin una parella”, i que ho havia pogut observar en alguna ocasió havien fet una cervesa els tres a casa de l’acusat.
La fiscalia, però, ha vist la història una mica diferent. Per començar, han decidit afegir una petició subsidiària de coaccions per la constància de la conducta de l’acusat i el sentiment d’inseguretat constant que forçava a la víctima suportar que l’interessat li envies les roses i els missatges. Un fet que des de la defensa han considerat inacceptable, ja que “en cap moment la intenció era crear cap neguit, cap por ni coacció a la dona. Simplement va exposar que estava enamorat”. El ministeri fiscal ha considerat que quedava acreditat que durant un mes i mig l’home li va estar enviant cada setmana una rosa que podia anar acompanyada d’un missatge i que això va generar una situació incòmoda i un sentiment d’inseguretat que angoixaven a la dona. Per aquest motiu, han demanat una pena de dos mesos d’arrest nocturn condicional per un delicte menor d'assetjament amb un termini de suspensió de la condemna de dos anys i la prohibició d’entrar en contacte amb la perjudicada per un període de també dos anys. Aquest darrer en un inici anava a ser de quatre anys, però com que ja ha passat un cert temps des dels fets i que des del moment que es va interposar la denúncia els fets es van aturar, han decidit rebaixar-la.
Des de la defensa han exposat que no hi ha un delicte d’assetjament, ja que tots els missatges es van aturar quan la dona ho va demanar, mentre l’acusat ha manifestat que era un acte des de l’amor i no per fer mal
Pel que fa a la defensa de l’acusat, s’han mostrat en contra de l’informe del ministeri fiscal assegurant que quedava demostrat que la relació entre els dos anava més enllà del que havia declarat la dona en un primer moment i que tot i que ell volia consolidar una relació romàntica i així li va fer saber amb roses, “els missatges es van aturar quan va demanar que s’aturessin”. Per aquest motiu, consideren que no hi ha els elements per un delicte menor d’assetjament, i encara menys de coaccions: “Senyoria a partir del moment que la senyora va dir que no volia l’home va parar”, ha conclòs l’advocada, tot demanant l’absolució del seu client. Aquest darrer ha acabat la vista remarcant clar que “ho vaig fer des de l’amor i en cap cas he volgut fer mal a ningú”. Qui té la paraula final i decidirà el desenllaç d’aquesta història serà el Tribunal de Corts el proper 16 de gener.