Alberca no s’ha estalviat acusacions de tota mena. Amb raó o sense. Fent servir informes policials o fragments de mails que es van recuperar en accedir l’AREB i altres institucions abans al contingut de tota la documentació que hi havia a la seu de BPA, inclosos els ordinadors del personal. La sensació de duresa ha traspuat per la Sala Magna de la Seu de la Justícia durant tota la jornada. Les defenses i alguns dels acusats reconeixien com de virulent havia estat el fiscal. Argumentant que el màxim representant fins ara del ministeri públic havia tret de context algunes de les seves afirmacions, o que havia oblidat d’exposar el contrari del que en alguns correus es deia i que es rectificaven amb posterioritat.
Això serà tasca de les defenses. Que hauran de desmuntar des la teoria “de la política de l’estruç, que era amagar el cap i anar fent” a qualsevol de les acusacions formulades per un Alberca que ha incrementat aquest dimecres alguns graus, molts graus, el seu discurs acusatori. La daga, la destral, ha anat a tort i a dret des del minut ú fins al moment que ha afirmat que ho deixava per a l’endemà. I és que ha acusat els processats de “jugar a la confusió”, de “mentir al tribunal”, “d’amagar informació”… “A ningú d’aquells que redactaven tot això mai se’ls havia passat pel cap que avui estaríem aquí”, ha dit Alberca en algun dels molts passatges que ha protagonitzat tot parlant dels correus electrònics enviats o els documents elaborats per a les formacions.
Unes formacions que, ha vingut a dir Alberca, s’oferien, s’explicaven, però s’acabava fent, segons el fiscal, justament el contrari. “S’ha jugat a intentar desacreditar les institucions i les persones que les dirigien creant cortines de fum per estalviar-se la seva responsabilitat” o “coneixien que estaven en fals, coneixien que havien delinquint”, ha arribat a dir el màxim responsable del ministeri públic enmig del seu deliri acusatori. Perquè Alberca n’ha dites moltes, com el fet que “hi havia una sensació d’impunitat. Aquesta era la sensació”, abans de recordar-los que “en l’Estat de dret no hi ha cap franja d’impunitat, pertanyis al sector que pertanyis, per molt que el teu sector representi el 21% del PIB”.
El fiscal general ha lamentat que “allò comercial prevalgués sobre allò normatiu” i ha recordat a la sala que “se’ls acusa de blanqueig, és un delicte autònom, independent del delicte precedent, no se’ls acusa del delicte fiscal, se’ls acusa de blanqueig”. En l’aire tens que corria per la sala semblava haver-hi una mena d’intenció del fiscal d’acarnissar-se més en alguns dels acusats que no pas amb d’altres. Sense que hagi arribat d’acabar clar. I fins i tot ha arribat a comparar BPA amb MoraBanc i Andbank, que també van tenir de client l’empresari Rafael Pallardó. Comparar per assegurar que per maneres de fer i volums dineraris eren incomparables.
En fi, que Alberca ha tret tota la destral en l’intent de portar el tribunal cap a la seva ribera. Amb aquell rostre d’odi que tot sovint fa, aquella cara de ‘ja veureu quina una us n’espera’. Després d’un judici kafkià, i en què el fiscal general ha tingut molts moments ‘seus’, sembla evident que Alberca, definitivament, esperava el seu ‘momentàs’.
Comentaris (4)