El darrer capítol del serial que Emili Campos protagonitza contra el sistema judicial, perquè ja és una batalla de Campos contra el sistema, parteix d’unes informacions que assegura en el correu electrònic que ha enviat a molts col·legues -no pas tots, perquè n’hi ha que també els té creuats-, hauria rebut i que vénen a dir que “un magistrat del Tribunal Superior de Justícia podria estar resolent casos relatius a béns immobles per tal que després, ell o la seva parella o muller, personalment o mitjançant societat interposada, poguessin adquirir els esmentats béns immobles en subhasta pública a preus molt per sota del preu de mercat”.
Campos, que ja es va embolicar la manta al cap amb el tema del volt judicial o els dos padrins que finalment van ser desnonats al carrer Callaueta, entre molts d’altres en què té greus enfrontaments amb membres de la jurisdicció andorrana, manté que “abans de descartar aquestes informacions i/o plantejar la possibilitat d’instar les oportunes accions judicials contra aquest servidor públic havia de conèixer la identitat d’aquesta persona”. Per això volia saber amb qui estava casat el magistrat el nom del qual no dona mai i esborra en la resolució que adjunta de la registradora civil, l’experimentada Mercè Coll.
Coll, que ja va negar-se a fer un certificat matrimonial del magistrat quan va acostar-se al Registre Civil una administrativa del despatx de Campos, va acabar emetent una resolució per escrit en què s’oposa a entregar el certificat en qüestió al·legant que l’advocat en qüestió no té un interès legítim que el porti a tenir dret de poder saber amb qui està casada una determinada persona, sigui magistrat, forner, passavolant o un altre col·lega. Perquè, ve a dir Coll, la rumorologia no el legitima a trencar el dret a la protecció de dades que assisteix als ciutadans almenys així d’entrada.
“S’ESTÀ AUTOEXCLOENT DE LA PROFESSIÓ”
De fet, la decisió de la registradora civil, segons molts dels advocats que han rebut la comunicació de Campos, es considera no només lògica i de sentit comú sinó ajustada a Dret. Més encara, creuen que, malauradament per a l’advocat en qüestió, amb les seves actuacions, “s’està autoexcloent de la professió”, entre altres coses perquè “arribarà un moment, que ja és molt proper, que haurà provocat tal bloqueig que no podrà exercir de facto”. Però Campos entén que si els magistrats volen fer d’advocats i els fiscals no fan la feina de perseguir delictes, han de ser els advocats els que facin de fiscals i magistrats alhora.
“Ja fa mesos que us vaig apuntar que quan els jutges i magistrats comencen a fer d’advocats és el bon moment per tal que els advocats comencem a fer de jutges. I ara ha arribat el bon moment per fer-ho”
O així és el que més o menys ve a dir en la comunicació enviada als seus companys de professió i que no ha agradat ni poc ni gens als components de la junta del col·legi professional, que com en altres casos, no han volgut pas dir res sobre la qüestió i, per ara, almenys públicament es mantenen al marge de tot plegat. No pas un Emili Campos que en el seu escrit dona a entendre que és molt possible que iniciï accions judicials contra la registradora civil. “Us he de reconèixer que aquesta negativa a obtenir aquesta informació no fa més que incrementar la meva inquietud i alarma respecte a la possible veracitat de les informacions que han arribat al meu coneixement.”
Campos ha enviat la informació als seus companys “per tal que valoreu la gravetat dels fets que us descric i us prego que estigueu molt alerta per tal de protegir la Constitució, les lleis i sobretot us invito a que comenceu a plantejar la possibilitat de començar a fiscalitzar la magistratura del nostre país”. I conclou: “Ja fa mesos que us vaig apuntar que quan els jutges i magistrats comencen a fer d’advocats és el bon moment per tal que els advocats comencem a fer de jutges. I ara ha arribat el bon moment per fer-ho.”
Comentaris (3)