Potser no els sonarà gaire la Fundació Marcel Chevalier. Segurament, si no són del ram, tampoc no els dirà massa res el nom del geògraf i geòleg francès, un dels primers en cartografiar les Valls d’Andorra. Chevalier dóna nom a la fundació privada que al 2003 va posar en marxa la família Turú-Michels. Aquests dies, unes publicacions via Facebook d’aquesta fundació, que és el mateix que dir del seu ‘alma mater’, el geòleg andorrà Valentí Turú, estan agafant revolada. En els ‘posts’ hi exposa la seva teoria-opinió tècnica per explicar el com i el perquè de l’esllavissada a la zona de ‘La Portalada’.
La fundació Chevalier és l’alter ego de la firma Igeotest. La primera s’alimenta de la segona. “Quan amb els meus pares, el 2003, vam veure el deteriorament constant que estava patint el paisatge i el medi natural del país, al qual també contribuíem ja que som del gremi de la construcció, de l’excavació” els Turú-Michels es van decidir a fer quelcom per revertir la situació. D’aquí que muntessin la fundació amb l’objectiu de difondre el coneixement que tinguessin al seu abast. És el cas dels parers tècnics que aquests dies des del perfil de Facebook la fundació està emetent.
L'estabilitat que els tècnics encara veien el 2009 a la zona va desaparèixer anys després amb l'excavació feta, que va descalçar la primera intervenció, la dels anys del 1990, per fer l'aparcament
Turú explica que no hi ha dubte que l’origen de tot plegat, les bases de l’esfondrament de dissabte, cal buscar-los als treballs que es van fer a la zona entre el 2009 i el 2016. En efecte, al 2009, Igeotest va haver de fer un estudi que va concloure que l’indret que s’havia excavat per ubicar-hi un aparcament horitzontal que donés servei al Punt de Trobada, al centre comercial que quedava al davant, “estava estable i no presentava” cap anomalia.
Però la cosa va canviar sis o set anys després. Arran d’un encàrrec particular en relació amb uns treballs que es volien fer a Auvinyà, l’empresa geològica va fer un estudi de tot el vessant de la denominada muntanya Senyoreta, una muntanya que va a morir al peu de la CG-1 i, per tant, a ‘La Portalada’. Al 2016 “vèiem una sèrie d’esquerdes; unes manifestacions que havien aparegut” en posterioritat al 2009 i que, per tant, eren sense cap mena de dubte conseqüència de l’excavació que es va realitzar per fer el centre comercial que probablement mai no serà una realitat.
Valentí Turú va anar fent un seguiment del talús per veure si hi havia un perill, una manifestació d’inestabilitat. Que hi havia risc era evident. Però “en cap moment em podia pensar que hi hauria un volum d’afectació tan gran” com el que ha quedat pal·lès aquests darrers dies. Més enllà de si els ancoratges de la segona excavació, la més recent, la duta a terme ja aquesta dècada, són o no són els adequats, el que semblaria és que aquesta obra va contribuir a descalçar la primera, la que fins al 2009 estava estable.
I hauria estat aquest descalçament el que a parer de Valentí Turú i la fundació Marcel Chevalier hauria generat l’esllavissada final de dissabte. Les evidències que es van constatar el 2016, amb les seves respectives fotografies, es van annexar a l’informe geològic que va acompanyar la petició d’autorització de l’obra privada els promotors de la qual van contractar Igeotest. “Sí que hi havia voluntat de posar de manifest els perills” que van constatar. Però no hi havia una advertència explícita formal. Es deixava dit sense dir-ho del tot. En tot cas, l’informe principal i l’annex va anar a parar al comú de Sant Julià i al ministeri d’Ordenament Territorial.
"No hi ha els canals apropiats per fer una transmissió de dades tot restant en l'anonimat", es lamenta el geòleg Valentí Turú
“No hi ha els canals apropiats per fer una transmissió de dades tot restant en l’anonimat”, lamenta Valentí Turú. Tampoc no hi ha, segurament, a les administracions, una actitud dels funcionaris prou activa com per promoure accions contundents o els seguiments escaients. Turú es mostra satisfet de la feina feta i del fet que la fundació serveixi per facilitar informació a l’opinió pública, a la societat civil. Elements per a la reflexió, per a l’actuació.
I en un altre ordre de coses celebra, en certa manera, que l’excavació quedés abandonada, per dir-ho així, que no s’hi construís mai, almenys per ara, el centre comercial que teòricament hi estava projectat. “El forat ha servit per aturar” les pedres i la terra que han baixat per la muntanya. Han fet de contenidor. El problema va ser l’efecte tsunami de l’aigua que hi havia emmagatzemada al clot després d’un any i mig llarg que no se n’extragués ni un sol litre. Per la resta, la fundació va complint amb la seva missió.
Això és: difusió de les ciències naturals; promoció dels estudis científics; i utilitat pública. Fer un servei a la societat de tot plegat. Mentre Igeotest vagi rutllant -i amb la crisi econòmica en general i la de la construcció en general no han estat pas temps fàcils- la fundació Marcel Chevalier té la continuïtat garantida. Són vasos comunicants. Vaja, com a la muntanya, que al final tot comunica. I, sinó, que li ho demanin a ‘La Portalada’.