El passat 28 d’agost un terratrèmol de magnitud 4,2 va sacsejar la Vall d’Aran i la Ribagorça. El sisme, que es va arribar a notar a Andorra, va anar acompanyat de diverses rèpliques, algunes de les quals també van ser percebudes per la població. Les seves característiques van fer activar el protocol d’intervenció transfronterera previst en el projecte Pocrisc, que té com a objectiu “fomentar una cultura comuna del risc sísmic als Pirineus”. “En aquest cas complia els criteris: que fos un terratrèmol que passés als Pirineus, que fos de magnitud superior a 4 i que tingués ‘x’ rèpliques en un període determinat, és a dir, que tingués activitat posterior”. Ho explica la investigadora de l’AR+I, Anna Echevarria, que és doctora en ciències de la terra i especialista en riscos geològics.
Echevarria destaca que com més estacions hi ha al lloc on s'ha produït el sisme, es pot acotar millor la localització de l'epicentre i la profunditat
Així, els organismes que prenen part en el projecte, l’AR+I per part andorrana (en aquest cas no portaven instrumentació i hi van acudir només com a suport logístic), l’ICGC per la banda espanyola, i l’OMP i el BRGM per part francesa, es van desplaçar fins al lloc dels fets per instal·lar 25 estacions sísmiques més a la zona. Per què? “Perquè com més estacions tens, pots determinar millor, amb menys error, la localització d’aquestes rèpliques”, detalla Echevarria, que afegeix que aquesta localització, “a part de donar-te informació del mecanisme de trencament, també t’ajuda a afinar on ha sigut realment l’epicentre”. I és que reconeix que malgrat que sempre es dona un punt, gairebé sempre pot tenir “bastantes imprecisions, sobretot en la profunditat”. D’aquesta manera, “com més estacions tens mesurant, es redueix l’error i pots veure els patrons espai-altitemporals de les rèpliques”.
Echevarria reconeix que en un cas ideal, “si tens transmissió de dades en directe, pots veure si hi ha un augment de l’activitat i preveure el què vindrà, però en aquest cas les estacions no transmeten en directe, per tant, la idea és recollir dades més per a l’anàlisi científic”.
I fins quan hi haurà les estacions instal·lades? Es va col·locar un parell de dies després del terratrèmol i es mantindran fins que es percebi que l’activitat sísmica s’atura, fet que es podria donar al cap d’unes dues setmanes. “De fet, ja es nota que està disminuint”, admet, afegint que habitualment les rèpliques van decaient a mesura que t’allunyes de la data del sacseig inicial. La investigadora, però, es mostra confiada que s’arribarà “al centenar de rèpliques, encara que segurament la majoria no les haurem notat perquè són de molt més baixa intensitat”.
La investigadora de l’ARI tranquil·litza aquells que temin per la seguretat. “Els moviments són normals, però coincideix que sembla que recentment n’hi ha hagut més. Però potser hi ha un any que no n’hi ha cap o no els notem perquè són petits i pensem que n’hi ha menys. Però en realitat, a nivell de registre és tan poca cosa que no pots dir que estigui passant alguna cosa. Són moviments que van a escala molt lenta i perquè un any n’hi hagi hagut dos o tres més, no és res significatiu”. I insisteix, que el de la Vall d’Aran, “no va ser un sisme especial ni fora del comú”.