No amaga que les seves arrels familiars el posen, justament, al cantó oposat de l’extrema dreta. Un moviment que, remarca, és “una sopa de lletres” amb tendències i sensibilitats diferents, però amb un punt en comú: “rebutja els drets humans i la igualtat entre les persones; en part, refuses el pacte social, fonaments bàsics de les democràcies d’arreu del món”. D’ell ha vingut a parlar a Andorra, aprofitant l’àmplia experiència en aquest àmbit que va plasmar, ara fa uns anys, en diversos llibres. El darrer, ‘Tots els colors del negre’.
En ell, va una radiografia àmplia de l’extrema dreta europea i les seves diverses cares a països com França, Alemanya, Polònia o Portugal. Un periple que, en certa forma, el va començar a fer obligat, perquè “ja no ho podia fer a casa meva”. Així, ha recordat que “jo anava a manifestacions falangistes a Barcelona i em cridaven ‘Jordi Borràs, cámara de gas’”.
L’extrema dreta, remarca, és “una sopa de lletres” amb tendències i sensibilitats diferents, però amb un punt en comú: “rebutja els drets humans i la igualtat entre les persones; en part, refuses el pacte social, fonaments bàsics de les democràcies d’arreu del món”
I, amb aquesta experiència, ha llançat diversos avisos. Un, sobre l’extensió que aquest moviment polític ha guanyat a Europa. “Tenim unes forces polítiques que acaben presentant-se de forma atractiva a les eleccions i que arriben a governar i, si no, a ser segona o tercera força”, remarca. De fet, uns partits que “han après que si corrompen el sistema des de dins, amb les seves pròpies armes, és molt més fàcil dinamitar-lo”. I això ja té conseqüències: “Hi ha països com Polònia o Hongria que no són plenament dictadures, però tampoc democràcies plenes, amb els drets i llibertats cada cop més restringits”, explica.
I quina és la situació a Andorra. Des d’un coneixement superficial, admet, del panorama polític del Principat, entén que, de moment, “no hi ha un partit institucional d’extrema dreta”. Alerta, però, que “això no vol dir que no el pugui haver en el futur”. I, llavors, serà tard. “Quan entren, s’hi enquisten i és molt difícil fer-los retrocedir”, recorda. En el cas andorrà, a més, cal tenir present que “està envoltat de dos països on l’extrema dreta té força presència, tot i que amb perfils diferents, més populista al nord i més conservadora al sud” i tampoc s’ha oblidat de la presència al país de molts creadors de contingut que no amaguen la seva proximitat -si no directament pertinença- a l’extrema dreta. Si succeeix, lamenta, hi haurà “la paradoxa que ho fes en un país amb molta immigració de molts llocs diferents”. L’avís ha estat clar: “veient el panorama, arribarà tard o d’hora però esteu a temps de prevenir-ho”.
Borràs ha analitzat també un altre àmbit del fenomen: com aquestes formacions busquen “un papus” per crear un estat de por que els afavoreixi. Poden ser diversos: homosexuals, estrangers, independentistes o musulmans. I, sobre aquest darrer col·lectiu, ha remarcat que “el radicalisme religiós els va molt bé per crear aquest papus”. Ara bé, una altra advertència: “Les policies europees fa temps que tenen clar que, a nivell de terrorisme, el màxim perill són les cèl·lules d’extrema dreta o els llops solitaris”, ha comentat. Un exemple clar: Utoya, a Noruega. I més proper, l’home detingut amb un arsenal d’armes i un objectiu clar al cap: assassinar el president espanyol Pedro Sánchez.
No ha defugit també parlar d’un altre tema d’actualitat: les guerres a Ucraïna i Gaza. Sobre la primera, ha recordat que “hi ha neonazis als dos bàndols”. I de la segona ha indicat obertament que “hi ha una extrema dreta integrista israeliana i un integrisme islàmic que es retroalimenten”, tot preguntant-se “com tallem aquesta espiral d’odi”. Tampoc s’ha mossegat la llengua sobre la situació als Estats Units: “Donald Trump em provoca al·lèrgia només de veure’l”.
I, davant aquest gran repte, què es pot fer? Borràs defensa que la millor fórmula “és la prevenció”. Saber “detectar l’odi” en un moment en el qual “el jovent està cada cop més a la dreta”. També aposta per “l’empatia” com “un bon antivirus” i per “un bon govern”. En aquest sentit, un altre avís: “si la gent no té la sensació que la política col·lectiva és positiva, és molt fàcil que et vingui algú a presentar-te solucions molt senzilles a problemes molt complexos”. Algú, evidentment, d’extrema dreta.