Ningú ho pot negar. L’arribada, l’hivern del 2019, del grup Kosmos de Gerard Piqué ha suposat un punt d’inflexió per a l’Andorra. En pocs anys, s’ha passat de lluitar a Primera Catalana al futbol professional, un projecte que continua creixent i que genera expectació i admiració a Espanya. A més, apostant per un estil de joc atractiu, marca de la casa, intensificat amb Eder Sarabia a la banqueta. De moment, el debut a Segona s’ha de considerar positiu, malgrat l’ensopegada d’aquesta setmana davant el Burgos.
“La Segona no és fàcil. Han començat bé, però no ha de mirar encara cap a dalt. Sempre poden venir males ratxes. Estar a meitat de taula és ja un gran èxit”, explica Santiago Marín, el jugador tricolor amb més partits a Segona B... i probablement a totes les categories
Així ho remarca, justament, algú que sap perfectament de què parla: Santiago Marín. És, segurament, el futbolista que més partits ha disputat amb la samarreta tricolor. Entre Segona B i Copa del Rei, 342. Faltarien els disputats la temporada 86-87, a Tercera, any del qual no es troben dades. Dotze temporades en total, gran part de l’època daurada.
“La Segona no és fàcil. Han començat bé, però no ha de mirar encara cap a dalt. Sempre poden venir males ratxes. Estar a meitat de taula és ja un gran èxit”, comenta Marín. L’antic migcampista recorda que al Principat “vaig venir inicialment per una temporada”. I es va acabar quedant moltes. I, després, també a viure. “Estava bé, es vivia tranquil al país i l’equip funcionava bé. Vam estar a punt de pujar a Segona, quan no hi havia promoció. Va ser una època molt bona en la qual es va competir bé, per tota Espanya”, recorda.
Admet que, en gran part, bona part de culpa d’aquells bons moments ho va permetre el fet que “amb el bingo, hi havia diners, i es podien portar jugadors de fora”. Tot va canviar en la segona meitat dels noranta, quan aquesta injecció econòmica va desaparèixer. A poc a poc, l’equip tricolor va anar perdent categories, fins a les territorials catalanes, on va deambular durant moltes temporades. Fins a l’era Kosmos.
Abans, però, l’equip va regalar als seus aficionats moments que encara es rememoren amb orgull. Es va lluitar per l’ascens a Segona en vàries ocasions. Es va fregar en dues. I, també, es va poder aconseguir un títol: la Copa Catalunya en la seva primera edició, el 1994 -abans de la coneixia com a Copa Generalitat-. Un gol de Carrillo va permetre eliminar el Barcelona de Johan Cruyff a les sefiminals. I a la final, esperava l’Espanyol.
Al Xevi Ramon, esperava un altre gran del futbol català. I malgrat això, l’Andorra va forçar l’empat als noranta minuts i a la tanda de penals es va imposar per 2-4. Una nit de glòria que encara recorda bé un dels seus protagonistes, Jesús Julián Lucendo. “Nosaltres vam anar a lluitar amb un equip de Primera, que estava entrenat per José Antonio Camacho. I ells van venir amb tota l’artilleria. Ell no va deixar res a la banqueta”, rememora l’exfutbolista.
“Van coincidir moltes coses. Ells van tenir ocasions clares però no les van ficar i nosaltres vam defensar bé”, explica. El duel va acabar sense gols. Per tant, tot es va decidir des dels onze metres. “I els penals que són una loteria van caure del nostre costat”, celebra. No va ser, doncs, un encontre més. Al contrari. “Va ser especial. Per a equips com nosaltres és difícil guanyar títols perquè quan jugues Copa els rivals són de Primera. I ho vam fer, sent de Segona B i ho vam gaudir molt. És un orgull i honor ser campions d’aquesta primera Copa Catalunya”, relata.
Va ser la cirereta d’una època on l’Andorra, remarca Lucendo, era un dels ‘cocos’ de la categoria. “Es feia equip per pujar i sempre érem un rival a tenir en compte al grup”, comenta. Lucendo té clar que “vam tenir plantilles potents, amb jugadors importants”, però lamenta que, “per una circumstància o una altra, mai vam pujar”.
Per això, no nega tenir “enveja” del que ha fet ara el club. Això sí, deixa clar “agradable”. I és que, “m’agrada molt que ara estigui a Segona Divisió i, sobretot, fent un molt bon futbol”. Tasca que, deixa clar, no és senzilla en una categoria com LaLiga Smartbank que “sempre és molt complicada” i on “molts equips històrics fa anys que lluiten per pujar a Primera”. Per això, té clar quin és el consell que cal donar a un Andorra que, de moment, “es mereix un notable”.
“Poden venir petites crisis, partits seguits sense guanyar”, recorda. I, llavors, considera que serà clau “saber no perdre el cap”. Si això s’aconsegueix, entén, l’equip tricolor farà un bon paper que, tot s’ha de dir, seria el millor regal que tots els aficionats poden rebre pel vuitantè aniversari de l’entitat.
Comentaris