Urbanisme, immigració, quotes, habitatge, mobilitat... tots aquests han estat alguns dels temes que s’han plantejat aquest dimecres al vespre en el nou format de reunió de poble que proposa Concòrdia. ‘L’escó itinerant’, el 29è conseller general, vol donar veu als ciutadans, saber què els preocupa, resoldre dubtes i intercanviar idees. D’entrada podria semblar arriscat, però a la Massana ha quedat clar que hi ha preocupació pel futur del país i això fa que els ciutadans vulguin manifestar-se en públic. “Els que sou més grans, si ho recordeu, abans al Consell General els debats portaven a acords reals. Ara es fa teatre, amb intervencions preparades. Per tant, la idea del 29è escó és poder tenir un intercanvi més viu”, ha explicat el president del grup parlamentari de Concòrdia, Cerni Escalé, a l’inici de l’acte.
No ha costat gens fer pujar el primer participant. Josep Martos, “Pepito per a qui em coneix”. Primera intervenció i primer a manifestar “molts dubtes” sobre la situació actual del Principat. “Som petits i se suposa que hauríem de trobar solucions més fàcils que altres països més grans”, ha apuntat, reconeixent, però, que en temes com l’habitatge, països molt més grans i amb molts més recursos no se’n surten.
Escalé i Segués han aprofitat per posar les primeres dades sobre la taula: increments de preus tant per compra com pel lloguer que han superat el 20%. I el líder de la formació ha tornat a reivindicar impostos més alts per gravar l’especulació. “El Govern augment molt la partida en ajudes socials, però permet apujar els preus immobiliaris. Això porta a un assistencialisme”, ha advertit.
Amb el segon convidat, s’ha qüestionat la capacitat d’anticipar-se del Govern i s’ha començat a parlar de construcció descontrolada i dels costos de manteniment que suposarà tot això de cara al futur.
El relleu l’ha agafat el conseller de la minoria comunal, Guillem Forné, que ha iniciat la intervenció en mode ‘hater’, criticant un article d’opinió de Concòrdia perquè considera que conceptes com sostenibilitat o protecció del medi ambient “fa tant que en parlem que s’han buidat de contingut”. Diferents reflexions però que sempre acabaven allà mateix. “El que veiem ara són els resultats de la política urbanística dels anys anteriors que ha sigut un descontrol total”, ha dit Escalé.
Qui també ha volgut ocupar el vint-i-novè escó ha estat Isabel Lozano. Ella ha posat l’accent en la bretxa social. “Resulta que el cotxe més venut és el Porsche. Jo crec que si anem a demanar ajudes a l’FMI ens diran que primer ens venguem el Porsche”, ha ironitzat, apuntant que ja no hi ha relacions de comunitat, es perd identitat i potser s’acabarà sent “un petit Montecarlo, amb uns poquets vivint aquí i la resta a Anserall?”. A la seva edat, ha dit, ja no li toca segons què, així que encàrrec pels joves. “Què penseu fer els polítics?”, ha preguntat per continuar alertant que “es construeix tant que baixaran les muntanyes, si els que esteu al Consell General no us adoneu que ens estem enterrant nosaltres mateixos...”
Hi ha hagut temps també per alertar de la baixa taxa de fecunditat que té el país, una de les més baixes d’Europa i que no garanteix el relleu generacional; del racisme i la xenofòbia que pateixen alguns dels residents vinguts de fora, especialment llatinoamericans, i finalment s’ha arribat a la mobilitat. Jugant als joc dels ‘per què’, hi ha qui ha arribat a la conclusió que per molts vials que es facin hi haurà cues. “Tothom agafa el cotxe i al final el que passa és que hi ha molta gent al país”.
I aquí hi ha el quid de la qüestió, perquè tots els problemes anteriors desemboquen en un mateix. Un creixement del país massa ràpid per molts dels assistents. Per la qual cosa s’ha posat sobre la taula la necessitat de quotes més estrictes. De fet, Escalé ha reconegut, responent a una pregunta del públic, que si fos un dictador sense oposició apostaria per fixar un límit migratori per aconseguir “un creixement molt més pausat”.
Claude Benet ha estat un altre dels que ha volgut intervenir. “El país va per molt mal camí”, ha dit només de començar, confessant que “a la meva edat em sento malament amb el país. De fet, si ara tingués 30 anys, marxaria d’Andorra”. I ha volgut advertir de “l’anglosaxonització” que fa perdre l’essència i dels diferents poders del país, recordant que “el sisè poder som nosaltres i si sabem posar pressió on toca, potser Andorra té una salvació”. I per concloure, una consideració per fer reflexionar: “hi ha andorrans de passaport i andorrans sense passaport, perquè alguns sense passaport són més andorrans que els de passaport”.
L’últim participant ha posat sobre la taula la qüestió dels creadors de contingut i de la imatge que contribueixen a transmetre del país. Des del seu punt de vista cal més control sobre la inversió estrangera perquè sovint el que hi ha són “venedors de fum”. La qüestió, ja cap al final de l'acte, ha servit també per ‘colar’ en el debat l’acord d’associació i el posicionament contrari de Concòrdia perquè consideren que empitjorarà encara més la situació.
Comentaris (7)