Un mes després de rebre a l’Espanyol a l’Estadi Nacional, en un dels duels més recordats d’aquest passat curs (1-1), els tricolors van obrir el mes de gener amb un ‘stage’ a la Vall d’en Bas i van disputar un amistós davant el Lausanne, on ja es comptava la presència del recentment incorporat Jon Karrikaburu. A partir d’aquí, l’inici de la segona volta no augurava res de bo, doncs l’equip, que en aquells moments entrenava Eder Sarabia i ja es trobava en una situació delicada pel que fa a la classificació, va encadenar sis jornades consecutives -Leganés, Saragossa, Elx, Tenerife, Alcorcón i Vila-real B- sense guanyar, i només va incorporar un Jorge Pombo en els seus últims passos com a reforç d’hivern d’última hora.
Només començar el mes de març, l’FC Andorra va aconseguir un triomf molt meritori davant el Valladolid (2-1), un conjunt que ara mateix és cuer de Primera divisió, amb remuntada inclosa que va comptar amb dos gols a la final de Álex Pastor i Scheidler. Però tot va ser un miratge, perquè als de Sarabia els costava déu i ajuda sumar els tres punts. L’equip va estar quatre jornades més sense guanyar, tres de les quals amb derrotes contra rivals directes -especialment dolorós va ser perdre a casa contra l’Amorebieta (0-1)- i la direcció del club va decidir cessar al tècnic de Bilbao després de guanyar la Copa Catalunya davant l’Olot als penals (0-0, 4-2 pen.) i caure a Cartagena (1-0), amb un comiat especialment emotiu que avui en dia segueix el seu curs als jutjats.
I els va sortir bé, almenys pel que fa al rendiment més immediat. Sense temps per incorporar encara a Ferran Costa, que es trobava lligat de mans i peus entrenant el Badalona Futur, el club va optar per un triumvirat d’entrenadors de la casa perquè s’asseguessin a la banqueta contra el Mirandés. Un gol de Karrikaburu va permetre salvar els mobles (1-0) i, coincidint amb l’arribada de Costa, el segon triomf consecutiu al camp de l’Eldenc (0-2) va fer somiar a l’afició tricolor.
Tot i això, la duresa del calendari, amb desplaçaments contra rivals de l’entitat de l’Espanyol (1-1) o l’Sporting (5-2) i rebent visites de l’Eibar (0-2) o el Racing (1-1) els va fer tocar de peus a terra. L’FC Andorra va tornar a sumar els tres punts a tres jornades pel final davant el Burgos (1-0) però, en una classificació tan ajustada, els resultats anteriors van passar factura. El descens va oficialitzar-se després del xiulet final en una dura visita al Carlos Tartiere d’Oviedo (3-0), i el Nacional va posar el fermall al futbol professional davant el Racing Ferrol (1-0), amb Nico Ratti salvant l’equip d’acabar en l’última posició.
Encara que ja ho estipulava el contracte, tres victòries, dos empats i quatre derrotes van ser números suficients perquè el club confiés en Ferran Costa per emprendre una nova aventura a Primera RFEF, prolongant d’aquesta manera la idiosincràsia del club d’escometre apostes valentes i arriscades. Però la joventut de l’entrenador (30 anys) -tot i haver demostrat la seva validesa en cadascun dels llocs que ha estat- va ser el que menys va fer dubtar a l’afició dins un mercat d’estiu de trasbalsos, amb la incògnita de si l’equip continuaria jugant al Nacional i el comiat de gran part de la plantilla, amb jugadors molt importants de la història recent del club com l’excapità Rubén Bover, Adri Vilanova, Àlex Pastor o Iván Gil.
El bon treball de l’staff i la direcció del club -que també ha recuperat a tres categories del futbol base- ha permès incorporar fins a dotze cares noves durant els mesos de juliol i agost, amb noms com els de Jesús Clemente, César Morgado, Álvaro Peña, Josep Cerdà o Lauti de León convertint-se en reforços importants per l’equip, que va conèixer la confirmació que jugaria al Nacional, almenys, una temporada més gràcies a una entesa entre tots els implicats (rugbi i FAF), amb Govern exercint de mediador. Superada una pretemporada molt positiva, amb participació de tots els jugadors i una sola derrota contra el Lleida, els tricolors han arrencat molt bé durant aquesta primera volta, amb només una derrota davant l’Athletic Club B (1-0) en les primeres vuit jornades.
Enmig de tot això, la família Maestre ha trencat les negociacions amb l’FC Andorra per construir un estadi a la Borda Mateu, i això ha coincidit amb una petita baixada de rendiment, especialment a domicili. Però els tricolors, que encara no han perdut a casa aquesta temporada -excepte en el duel contra el Cartagena de Copa del Rei (0-1)-, han sabut sobreposar-se. El desencís d’un parell d’empats consecutius a última hora davant els dos primers classificats, la Cultural Lleonesa (1-1) i la Reial Societat B (1-1), no ha fet que l’equip perdi aquesta sensació de fiabilitat sobre el terreny de joc, essent un dels menys golejats de la categoria (17 gols en 18 jornades). Al contrari, deixant a banda el darrer duel fora de casa, a Vigo, les dues exhibicions contra l’Osasuna B (7-2) i l’Amorebieta (2-0) al Principat han col·locat als andorrans en llocs de play-off abans de Nadal i fan somiar-los altra vegada amb l’ascens a Segona divisió.
Comentaris