Hem assistit atònits aquesta setmana a una visita exprés del president de la Generalitat de Catalunya i de la seva consellera d'exteriors, casualment poc després que la consellera de Presidència de la Generalitat descartés que Andorra col·laborés en els Jocs Olímpics d'Hivern de 2030.

S’ha rebut a la comitiva catalana amb gran calidesa esperant veure que ens portaven de regal sota el braç i segons sembla venien ben carregats:

- Pere Aragonès en contradicció directa amb la seva consellera de Presidència deia que “és un projecte d'abast que havia de tenir en compte a tots els territoris pirinencs”.

- S’anuncia que la Generalitat obrirà una delegació a Andorra -diuen- per a enfortir els lligams.

- Es confirma la creació d'una comissió permanent que supervisi els conflictes fronterers com el del planell de la Tossa.

- Suport català a Andorra per desenclavar el Principat.

“Comencem a pensar que som un país, i que hem de demostrar-ho. Deixem de costat la frase de sempre de ‘som vulnerables’ perquè al final la repetim tantes vegades que s’acabarà convertint en veritat, simplement per una comoditat política de no actuar amb rigor i valor enfront d'altres països”

Aquests serien els quatre anuncis principals de la delegació catalana davant un Govern andorrà que crec que es va quedar atònit davant tals oferiments i, sobretot, com em comenta un membre del gabinet, la forma desinteressada amb la qual els van fer, sense demanar gairebé res a canvi.

Però, a veure, és que encara no hem après res? Realment aquest Govern creu que tot això que ve a “regalar-nos” Catalunya és un regal a fons perdut sense cap cost?

Sé bé de què parlo, molt bé. He estat assessor del departament de Presidència de la Generalitat per gairebé cinc anys i sempre ha estat molt present l'acostament a Andorra, però no per tots els temes enumerats abans, sinó pel conflicte independentista que regna encara en el sentir del poble català. És evident que quan això torni a esclatar, que ho farà, Catalunya busca tenir arguments perquè Andorra li retorni tots els favors que ara s’ofereixen com a gestos de bona voluntat i excel·lent veïnatge. Si us plau, no em facin riure.

• M’expliquen el sentit d'una delegació de la Generalitat a Andorra quan qualsevol andorrà resident a Espanya ha de viatjar a Madrid perquè a Barcelona no hi ha representació ni tan sols consular?

• Realment creuen que Catalunya perjudicarà -com ja va dir la seva consellera- a les seves pròpies pistes per a fer-nos un favor a nosaltres en els Jocs Olímpics d’Hivern?

• M’expliquen quina comissió cal crear per als conflictes fronterers si en el cas del planell de la Tossa és més que evident i demostrat que es tracta de territori Andorrà, i per tant sota sobirania Andorrana?

• M’expliquen quins conflictes fronterers es poden tractar amb la Generalitat si aquesta competència és de l’Estat espanyol?

• S’han oblidat del cas d’Ós de Civís, que amb caràcter general, hauria de ser territori andorrà i mai s’ha fet un pas per la cessió d’un territori al qual es pot accedir, únicament, amb el sense sentit de travessar la frontera andorrana?

• Recorden quina regió ens tallava l’accés al Principat? I em podrien dir quantes vegades el poble andorrà ha tallat l’accés o els recursos a Ós de Civís?

• M’expliquen quin suport ens pot donar la Generalitat de Catalunya a desenclavar el Principat que no ens puguin donar altres països més forts i amb representació diplomàtica com a tal?

Siguem assenyats, si us plau, siguem realistes i comencem a tocar de peus en terra. Andorra només té a Andorra, deixem de confiar en les promeses enverinades d'altres territoris que, als antecedents em remeto, ens van portar més d'un problema en el passat.

Comencem a pensar que som un país, i que hem de demostrar-ho. Deixem de costat la frase de sempre de “som vulnerables” perquè al final la repetim tantes vegades que s’acabarà convertint en veritat, simplement per una comoditat política de no actuar amb rigor i valor enfront d'altres països.

Comencem a treballar a ser Andorra i no a ser Andorra, els amics de...