Lamentablement, de tant en tant ens arribem notícies d'un infant que a mort a mans dels seus pares o de la parella d'aquests. Alguns d'aquests casos s'atribueixen al que s'ha anomenat "violència vicària" o "violència per substitució". Si bé s'ha tendit a parlar de la violència vicària com una forma de violència de gènere, aquest tipus de violència no l'exerceixen exclusivament els homes. Però de què tracta i per què sovint se'n parla com una de les expressions de la violència cap a les dones?

La violència vicària és un tipus de violència que s'exerceix a un intermediari, com pot ser un fill, per fer mal a una tercera persona. En l'àmbit familiar, acostuma a tractar-se d'un cuidador principal, per exemple un progenitor, que exerceix violència contra un infant amb l'objectiu de danyar l'altre cuidador principal de la criatura. Un dels contextos més freqüents que desencadena aquest tipus de violència és una separació no volguda o problemàtica.

“Intentar evitar les diverses formes de violència cap als infants demana entendre'n les possibles causes, identificar-ne els factors de risc i estar atents a les seves expressions més subtils. En el cas de la violència vicària, aquestes poden incloure que un progenitor amenaci l'altre amb treure-li l'infant o fer-li mal, que s'interrompi un tractament mèdic quan l'infant està a càrrec de la persona, que se'l retorni amb els seus béns—roba, joguines, etc.—fets malbé o que no es respectin els règims de visita”

Per a qui exerceix la violència vicària, aquesta pot tenir dos propòsits: amenaçar o venjar-se. Per exemple, si una persona es vol separar de la seva parella i aquesta l'amenaça que si se’n separa farà mal als fills en comú, aleshores ens trobem que s’utilitza la violència, en aquest cas psicològica, com a mètode de control. En canvi, si una persona maltracta els seus fills perquè sap que això causarà dany a l'altre progenitor, aleshores ens trobem amb violència vicària motivada per la venjança.

Com amb qualsevol forma de violència, aquest tipus admet diferents graus i expressions. Per exemple, retenir l'infant fora dels horaris que estableix la custòdia amb el propòsit de causar preocupació a l'altre progenitor també és violència vicària. En casos extrems, aquesta pot arribar a l'infanticidi, la seva expressió més greu, tot i que poc comuna.

No tots els infanticidis són comesos per homes. També hi ha dones que maten els seus fills. Dit això, quan es miren aquests crims de forma agregada es veuen patrons de gènere, sobretot depenent de l'edat de l'infant i la seva causa.

Si ens fixem en l'edat de la víctima, els estudis que s'han fet sobre aquest tipus de crims apunten que els homicidis de recent-nascuts són més freqüents entre les dones, mentre que els homicidis de nens més grans en l’àmbit familiar són més freqüents entre els homes.

Tot i que s'ha suggerit diverses classificacions dels infanticidis dels propis fills, una de les més conegudes és la de PhillipResnick, del 1969. Segons aquesta classificació, un primer grup d'infanticidis són producte d'un maltractament físic continuat que resulta en la mort de l'infant. Un segon grup respon a una voluntat "altruista" de l'agressor, que mata l'infant per alleugerar el seu patiment, que pot ser real o imaginat. Un tercer grup d'infanticidis es donen en casos on l'infant no ha estat desitjat, mentre que d'altres es cometen arran d'un brot psicòtic. Finalment, trobem els casos que la mort de l'infant respon al desig de venjar-se de l'altra persona que té cura de l'infant, normalment el progenitor.

Diversos estudis que s'han fet sobre el perfil de la persona que comet el crim indiquen que els infanticidis comesos perquè l'infant no és desitjat o per raons "altruistes" són més freqüents entre les dones, així com aquells que es produeixen durant un brot psicòtic. En canvi, els homes que cometen infanticidi tenen més probabilitats d'haver tingut una història de violència domèstica i d'haver posat fi a la vida dels seus fills a resultat d'un maltractament continuat o amb el propòsit de venjar-se de les seves parelles. En aquests casos, les mateixes estructures que alimenten la violència cap a la dona porten a l'agressor a utilitzar els fills com a mitjà per exercir control sobre ella. Que la majoria d’infanticidis motivats per la venjança els cometin homes que busquen fer el màxim de mal a la mare de la víctima explica per què sovint es parla de la violència vicària com una de les expressions de la violència de gènere.

Intentar evitar les diverses formes de violència cap als infants demana entendre'n les possibles causes, identificar-ne els factors de risc i estar atents a les seves expressions més subtils. En el cas de la violència vicària, aquestes poden incloure que un progenitor o cuidador principal amenaci l'altre amb treure-li l'infant o fer-li mal, que s'interrompi un tractament mèdic quan l'infant està a càrrec de la persona, que se'l retorni amb els seus béns—roba, joguines, etc.—fets malbé o que no es respectin els règims de visita.