Quan un polític arriba al seu càrrec ho fa avalat pels vots d’uns ciutadans que, en principi, han votat per un programa electoral, i el més lògic seria que aquest programa un cop arribada la fi del seu mandat s'hagués complert en la seva immensa majoria, excepte per alguna circumstància de força major.

La ciutadania no pot consentir en cap moment que el simple fet de contractar informes i fer estudis es pugui acceptar com a compliment d'un programa electoral. No oblidem a més que aquests documents costen autèntiques fortunes a les butxaques dels seus ciutadans.

És més, molts d'aquests informes, si m'ho permeten i amb tots els respectes, són totalment absurds, prescindibles i evitables. No és necessari que vingui a dir-nos una empresa de fora com fer determinades coses, si tenim gent al país i dins de la pròpia administració que poden fer-ho.

“La ciutadania no pot consentir en cap moment que el simple fet de contractar informes i fer estudis es pugui acceptar com a compliment d'un programa electoral. No oblidem a més que aquests documents costen autèntiques fortunes a les butxaques dels seus ciutadans”

Per exemple, fa gairebé dos anys el senyor Gallardo va anunciar que encarregaria una auditoria externa per a avaluar el procés de constitució de societats, inversió estrangera i registres de societats i comerç a Andorra i detectar errades, millorar temps, agilitzar processos, etc Realment era necessari -pregunto- aquesta despesa? Realment creu que persones que porten treballant en aquests departaments anys i anys no són capaços de detectar aquests errors i elaborar aquest informe? No seria més lògic escoltar als treballadors de l'administració que fan aquesta tasca dia a dia, en lloc d'un tercer que a més de cobrar una elevada minuta segurament presenti uns resultats allunyats de la nostra realitat del dia a dia?

De fet, si el ministre ens hagués preguntat als professionals del país li podríem haver fet una interminable llista, segurament, fins i tot, més completa que l'informe dels auditors, que crec que avui dia ni tan sols s'ha fet públic com es va prometre.

Tot i això, després de preguntar a alguns treballadors dels departaments implicats hi ha una frase en la qual tots coincideixen: “tot funciona igual o fins i tot pitjor”, és més, cap de les persones preguntades es talla a l’hora d’afegir frases com les següents: “l'única cosa que han fet ha estat complicar més la situació”, “més enllà del problema normatiu i dels formularis existeix un gran problema de falta de personal i de mitjans”, “continuem funcionant amb carpetes de cartolina com en els anys 90”, “no és normal que una carpeta amb una denominació social amb un error passegi d'edifici a edifici quan amb una trucada telefònica podríem arreglar-ho i que el ciutadà obtingués un tracte àgil i pròxim”, “volem ser Silicon Valley però treballem amb els recursos d'un poble de 300 habitants”, “la solució no és encarregar estudis, la solució és reorganitzar el sistema des de zero, però per a això cal tenir ganes de treballar, força i compromís polític, alguna cosa que fa anys que no es veu en aquest ministeri”.

“Estic ansiós de veure el nou portal de transparència on tots els ciutadans podrem veure a què destina el Govern el seu pressupost, però tinc encara més ganes de veure si són capaços de complir, de manera seriosa i ètica -no amb promeses polítiques- el seu objectiu de ‘reduir i simplificar els tràmits administratius i poder donar una resposta àgil als ciutadans i als actors econòmics’”

Sorprenentment moltes d'aquestes frases són pronunciades per simpatitzants del senyor Gallardo i el seu partit, resignats i coneixedors de que es van equivocar amb el seu vot. Per raons òbvies m’he de reservar els seus noms, però cregui’m que algun és tan proper al ministre que els hi sorprendria.

Recordo també com fa sis mesos va dir haver reduït de 240 a 98 dies els necessaris per a constituir una societat d'inversió estrangera al Principat, i la meva pregunta és: Això és real? I si ho és, 98 dies li semblen pocs? Fins i tot a Uganda es triga menys a constituir una empresa. No hi ha cap país a Europa on es trigui més de 30 dies, de fet n'hi ha en els que es triga menys d'una setmana. Es vergonyós que el titular que busca ser impactant sigui tan vergonyós que era millor haver-lo evitat pronunciar.

Però parlem d'altres temes, algun d'ells recollits no sols en el programa electoral sinó també en l'Acord de Govern signat entre el Gallardo, Espot i Naudi.

Parlem de la famosa proposta de fa unes setmanes de millorar el sistema de transport del país. M'encanta que aquesta proposta s'hagi venut com una súper novetat, no obstant això del transport per cable ja es va parlar durant el mandat de Marc Forné, per la qual cosa no és necessari venir ara a vendre això com una gran invenció del senyor Gallardo o del Govern que representa i suposadament solucionarà tots els problemes de mobilitat del nostre país.

Em sorprèn molt la proposta del tram des de l'aeroport de la Seu. S'haurà tingut en compte que el 80% d'aquesta ruta passaria per sobre del país veí? Realment creuen que Espanya ens posarà un aeroport a la nostra disposició i ens deixarà construir un transport per sobre dels seus caps que no aporta absolutament res ni a Catalunya ni a Espanya ni a la Seu d'Urgell a canvi de res? Algú pot creure's això?

És curiós que es pretengui fer això ara, en menys de deu anys, quan ens ha costat més de 5 construir l’edifici que mai es va construir, recorden ‘The Cloud’?; quan portem més d'una dècada tractant de fer un simple vial des del túnel de la Tàpia fins a la frontera o el famós vial de la Massana, que com saben, molts pensen que condemnaria part dels comerços de la parròquia a la seva extinció amb la desviació del trànsit per la nova variant, com ja ocorregués anys enrere a Encamp. Prefereixo reservar-me la meva opinió sobre que el transport seria per cable, soterrani, dins túnel i sobre les vies actuals i que això “només” ens costaria 300 milions d’euros.

“Saben de què tinc ganes realment? D'uns polítics que siguin polítics més enllà de la campanya electoral, que tinguin ganes de treballar i no sols de viatjar, cobrar i fer-se fotografies, que siguin conscients que la política és vocacional i de servei públic, que vinguin a lluitar per aquest país i pels seus ciutadans”

Quant a la política econòmica un dels punts de les primeres pàgines de l'Acord de Govern diu que “la política econòmica ha de posar l'accent en la promoció de la emprenedoria i ha de centrar bona part dels esforços a no augmentar la pressió fiscal…” no obstant això, Andorra és dels primers països que va signar a favor de l'impost de societats mínim del 15%, la qual cosa irremeiablement implica, que aquest govern o el següent es veurà obligat a pujar el nostre impost de societats del 10 al 15%, clar, segur que ens diran allò de que és en favor de l'acostament a la Unió Europea, la internalització d'Andorra, l'homologació, el suport exterior, i un llarg etcètera de termes, en la seva majoria, buits totalment de contingut i de fets concrets. Són tants els somnis que de ben segur no és compliran, que crec que necessitaria una tercera part d’aquest article.

Volia també aquest govern en el seu acord ser transparent, han demostrat la seva voluntat sens dubte amb la llei de transparència a la qual ja vaig dedicar un article fa poc, no calen més comentaris. Estic ansiós de veure el nou portal de transparència on tots els ciutadans podrem veure a què destina el Govern el seu pressupost, però tinc encara més ganes de veure si són capaços de complir, de manera seriosa i ètica -no amb promeses polítiques- el seu objectiu de “reduir i simplificar els tràmits administratius i poder donar una resposta àgil als ciutadans i als actors econòmics”. Veurem. Però saben de què tinc ganes realment? D'uns polítics que siguin polítics més enllà de la campanya electoral, que tinguin ganes de treballar i no sols de viatjar, cobrar i fer-se fotografies, que siguin conscients que la política és vocacional i de servei públic, que vinguin a lluitar per aquest país i pels seus ciutadans, que siguin compromesos, que siguin valents, que entenguin que governar per a tots implica prendre decisions que unes vegades agraden i altres no, que s'acabin els favors polítics o les cortesies entre amics, els càrrecs de confiança a persones que no són capaços de desenvolupar una tasca o no en tenen la formació necessària, tinc ganes de tantes coses que igual sóc jo el que està començant a somiar, però tant de bo aquests somnis un dia siguin realitat i Andorra sigui el país que tots mereixem, no el que polítics sense cap coneixement dissenyen en un món imaginari, un món de somnis, mentre només busquen cobrir la seva parcel·la d'ego, de poder i de benefici econòmic.

Deixin de somniar, comencin a treballar.