Decididament dos notícies juntes s’entenen millor. Una és que Catalunya ha perdut mil hectàrees de vi en vuit anys per falta de rendibilitat, i l’altra, que la caiguda de la demanda marca la nova campanya vitivinícola. França, Espanya i Itàlia reclamen mesures per ajustar la producció i promoure el consum. Kingsley Amis, que de beure en sabia, tal com va dir el seu fill Martin a la mort del pare, va escriure el 1958 el divertidíssim conte traduït al castellà com ‘El clarete de 2003’ ('The 2003 Claret').

 Per mitjà d’una mena de màquina del temps uns científics volen esbrinar a què té gust la beguda del futur. I es troben que els rics beuen cervesa i la classe treballadora, el millor vi: “Això és un Château La Bouygue de 2003, lleuger, no ric en associació però amb una completa garantia d’honestedat”, diu un proletari.

“L’Angela Channing a ‘Falcon Crest’ ens va ensenyar que es pot ser un autèntic escurçó saludant educadament amb una copa de Cabernet Sauvignon a la mà”

Com no, ha de ser un anglès el que millor hagi escrit sobre beure, i en totes les versions, Només li va faltar un llibre amb un títol com “Tot el que vostè voldria saber sobre el vi però que no s’atrevia a preguntar”. Perquè Amis va omplir pàgines sobre el glop nostre de cada dia, l’estat de la teva copa i al voltant del beure. Ho va fer amb una voluntat pedagògica, no com l’Angela Channing a ‘Falcon Crest’, que ens va ensenyar que es pot ser un autèntic escurçó saludant educadament amb una copa de Cabernet Sauvignon a la mà. O Lolita Flores, que amb la seva germana Rosario es prenen tres copes de vi, agafen una llufa, comencen a parlar dels seus morts i a riure mentre els ploren. És el que té barrejar vi amb dolor, que et muntes un calimotxo que fa que vomitis les penes.

Això sí, a Amis, en el tema de la ressaca, se li va avançar Emilia Pardo Bazán. L’escriptora gallega també va escriure sobre religió. Potser perquè va descobrir que el llibre on més vegades apareix el vi és a la Bíblia, cosa que han aprofitat alguns productors. Així es comercialitza un vi que es diu ‘El cordero y las vírgenes’, una referència a Apocalipsi 14. La imatge es representa al Beatus de Liébana, i a més és part de l’escena del judici final, i significa l’exaltació de la virtut. També es pot optar pel ‘Beberás la copa de tu hermana’, referència de la Bíblia a la luxúria i prostitució de dos germanes: Aholá i Aholibá (Ezequiel, 23-32), d’aquí venen els dos cossos entrellaçats que apareixen a l’etiqueta.

Kingsley, a banda del consum de vi, va escriure que al segle XXI hi hauria més ximplets. El que no va imaginar és que alguns d’aquests o d’aquestes utilitzessin el vi com a arma política, tot i que n’hi ha alguns com els de Vox, el Partit Popular, o Trump a qui no els cal beure per dir bajanades. Un prestigiós intel·lectual com M.Rajoy va proclamar en un discurs a Galícia “¡Viva el  vino!’ i, a la presentació de Maria Dolores de Cospedal com a candidata de Castella-la Manxa, la frase lapidària va ser: “¡Viva el vino, la moderación y el sentido común!”.

No és precisament moderació i sentit comú el que marca una dreta tan rància com l’espanyola, que defensa el vi a la Unió Europea i que acusa l’esquerra de criminalitzar-ne el consum. Però és que, a més, barrejar el vi amb la política és com barrejar-lo amb gasosa.