VallBanc va néixer com a resultant de la separació dels clients de BPA, entre els que van passar tots els controls aplicats pels auditors i estaments financers i aquells que no ho van assolir. Es va fer ús de pràctiques abusives que anaven més enllà de la llei. Encara ara, vuit anys després, es continuen analitzant els comptes i els moviments. La factura de l’auditor, que paga l’AREB -o sia, l’Estat andorrà- és de desenes de milions d’euros.

Molts clients van ser bloquejats per no poder demostrar l’origen dels diners que havien ingressat en efectiu durant anys, pràctica habitual en tota la plaça financera. D’altres han passat al banc ‘bo’ en successives etapes que anomenen migracions. Aquells que han passat a VallBanc han superat tots els controls de ‘compliance’ possibles. Com ha reconegut PwC, per autoritzar les migracions s’han utilitzat estàndards americans vigents a partir del 2015 i no la norma d’Andorra.

Al 2016, l’AREB va vendre VallBanc al fons voltor americà JC Flowers per una quantitat anunciada de 29 milions d’euros, dels que només se’n va liquidar 3,8, set vegades menys de l’esperat. Mal negoci per l’AREB i molt bo per al fons voltor.

Poc temps després, JC Flowers va comprar a l’AREB un paquet d’actius de BPA de 70 milions -bàsicament immobles i crèdits concedits- que van entrar en el balanç de VallBanc (ja en mans de Flowers) per un valor de 96,2 milions d’euros. Per tant, 26,2 milions de benefici.

Però la part grossa del ‘botí’ -financerament parlant- ve després. Flowers va pagar els 70 milions dels citats actius  amb 70 milions en bons (CoCo’s) de la seva pròpia empresa. Passat menys d’un any, el fons voltor va recomprar els CoCo’s per 12,8 milions realitzant un benefici de 57,2 milions d’euros.

Resumint:

1. Flowers compra VallBanc a l’AREB per 29 milions, però només en paga 3,8. Benefici per a JC Flowers: 25,2 milions

2. L’AREB ven un paquet d’actius valorats en 70 milions a Flowers, que quan ingressen al seu balanç en valen 96,2. Benefici per a Flowers: 26,2 milions.

3. JC Flowers paga aquests actius amb bons propis (CoCo’s) d’un valor de 70 milions d’euros, i els recompra en menys d’un any per 12,8 euros. Benefici per a JC Flowers: 57,2 milions.

4. En aquestes tres operacions, l’AREB perd més de 100 milions d’euros, quantitat que guanya Flowers amb una inversió de tot just 16 milions.

“El benefici de JC Flowers en la seva curta estada a Andorra ha estat escandalós. Va esquarterar VallBanc per vener-lo a trossos a d’altres entitats financeres de la plaça i a l’empresa de Xavier Espot”

El benefici de JC Flowers en la seva curta estada a Andorra ha estat escandalós. A banda de l’exposat, van esquarterar VallBanc per vener-lo a trossos a d’altres entitats financeres de la plaça i a l’empresa del cap de Govern, Xavier Espot. Finalment, van liquidar el negoci bancari a un altre banc -a qui li va anar molt bé per a sanejar el seu balanç- sorprenentment per un preu inferior al seu valor net comptable.

Només l’afer CoCo’s representa la cinquena part del pressupost nacional i demostra la calamitosa gestió que ha exercit l’administració de BPA després de la nota del FinCEN. El total de pèrdues acumulades per l’AREB se situa a l’entorn de 500 milions d’euros (el pressupost de l’Estat). Una dada coneguda per una filtració, admesa pel Govern, malgrat que s’ha negat sempre a presentar els comptes de BPA com preveu la llei i exigeix periòdicament el Tribunal de Comptes.

Davant la disbauxa dels CoCo’s, les migracions i la manca de transparència de l’AREB, s’han presentat tres querelles. El Tribunal de Corts va obligar la Batllia a investigar la primera d’elles, quan aquesta l’havia inadmès inicialment, adduint que era normal que es recomprés a aquest valor atès que BPA estava en fallida. Els CoCo’s no estaven emesos per BPA, en fallida, sinó per VallBanc en mans de JC Flowers, que era qui responia del seu valor. La instrucció s’està portant amb extrema lentitud, com tot allò que no interessa al poder.

Front a tal anormalitat, cal preguntar-se la raó d’aquest oblit judicial. ¿A qui beneficia el bany de calaix? ¿A qui es vol protegir? ¿De què es té por? ¿Quins deutes saldava un fons voltor com JC Flowers venent per sota el valor net comptable? ¿Per què la Justícia no actua? És urgent i és obligació investigar i aclarir aquest perjudici. La Justícia no pot anar a diferents velocitats i intensitats depenent de si li convé o no al poder, no sigui que es converteixi en un nou ‘cas Valora’. Un cas, aquest darrer, del qual també haurem de parlar-ne un altre dia.