El comandament a distància de l’aire condicionat pot ser una de les armes més letals del món. Per culpa seva, s’han produït més caiguts en combat (ja sigui per refredats o per derrotes morals) que a la batalla de Trafalgar. Un dels diagnòstics més habituals aquests dies és el de faringe eritematosa, roncs i sibilàncies disseminades. A aquest galimaties, cal afegir-hi una tos de tísic que ni Gustavo Adolfo Bécquer (homes) ni la Dama de les Camèlies (dones), i tindran el diagnòstic complet: bronquitis aguda.
“Eviteu els canvis bruscos de temperatura”, recomana el metge. Un crac, l’home: diu que cal anar amb compte amb els aires condicionats, i ell té el de la consulta a menys d’un grau d’una nova glaciació. Però és que hi ha gent que sempre té calor. Afirmen els experts consultats que aquest fenomen és més habitual en els homes que en les dones.
Un aprofundit estudi d’una desconeguda universitat internacional que no descarta instal·lar-se a Sant Julià per oferir màsters de cria d’escarabats en captivitat, assegura que als llocs de treball, els homes es passen el dia esbufegant, suant i baixant la temperatura fins que les dones s’han de posar una rebeca. I a la nit són ells els qui posen l’aire condicionat en posició tundra àrtica, i obliguen les dones a tapar-se fins a les orelles. Així no és d’estranyar que augmentin el nombre de divorcis i separacions a l’estiu.
És com una versió domèstica de ‘La guerra dels sexes’, adaptació a la vida quotidiana del partit de tenis que van disputar l’any 1973 a Billie Jean King i Bobby Riggs. L’amenaça de la bronquitis però, sobretot, la del preu de l’electricitat ha portat moltes parelles a prescindir de l’aire condicionat per tenir un ventilador amb la idea que “això ens perjudicarà menys”.
“Si abans es passaven la nit encenent i apagant l’aire, ara la passen encenent i apagant el ventilador”
Gran idea: si abans es passaven la nit encenent i apagant l’aire, ara la passen encenent i apagant el ventilador: així que un d’ells amb el soroll de les aspes, es desperta taquicàrdic/a perdut/da, convençut/da que està en una platja vietnamita sota l’atac d’helicòpters nord-americans. Només falta ‘La Cavalcada de les Valquíries’ per viure la seva pròpia apocalipsi a les quatre de la matinada. És un procés de tortura letal que et destrueix com un Sub-Zero a la sèrie de videojocs de lluita ‘Mortal Kombat’.
Aquells que estan abonats a les pells brillants, als concerts de Starlite i a les motos d’aigua a Eivissa, no saben la benedicció que suposa gaudir d'un estiu avorrit on la batalla del ventilador és el gran incentiu quan volem que en el mes d’agost l’únic que passi sigui el temps, en què et baixin les pulsacions al nivell de Miguel Induráin, en què hagis de rellegir ‘El andorrano’ de Joaquín Abad perquè has acabat amb les novetats literàries, que vegis fins i tot les competicions de tir amb arc dels Jocs Olímpics de París, i en què l’exercici més agosarat és xerrar amb el quiosquer. Un agost de migdiades i xancletes, de felicitat tranquil·la, i ventilador a l’habitació tot esperant, cada vespre, que caigui un bon ruixat i no estalactites gelades, com acostuma a passar amb l’aire condicionat.