La Vanessa Mendoza Cortes, tot i que ella prefereix que l’anomenin com a Vanessa Cortés, fa molts anys que es va implicar en la defensa dels drets de les dones. La vaig conèixer quan proposava tallers i assessorava el ministeri d’Afers Socials; en la seva mirada hi havia passió amb la feina que feia, ganes de solucionar problemes de totes aquelles dones joves que en podien tenir de molts tipus, però sobretot, pel fet de ser dones. La vaig encoratjar i a l’hora advertir-la que havia escollit una tasca molt important i moltes vegades decebedora davant algunes actituds de les persones amb les quals es trobaria.

“El millor, al meu entendre, seria escoltar totes les associacions que reben les mancances del sistema i en lloc d’atacar-les, treballar amb elles per tal de vetllar per una societat més justa i igualitària”

El judici d’avui m’ha entristit sobretot perquè he vist una defensa vers l’actuació del nostre Govern i un atac sobre la Vanessa presentant-la com l’enemiga d’Andorra. La presidenta de Stop Violències és una activista incasable dels drets sexuals i reproductius, de l’ajut a les persones que pateixen violències de gènere, adolescents davant un embaràs no volgut, adolescents que han patit algun tipus d'agressió sexual, etc... No importa l’hora, ni el dia, ni el temps que faci; la seva xarxa sempre està activa per donar ajuda.

Se l’acusa d’atacar el prestigi de les nostres institucions i jo em pregunto qui realment desprestigia el nostre país. La CEDAW (Convenció sobre l'eliminació de totes les formes de discriminació contra la dona) és una de les convencions de les moltes que té l’ONU i que va signar Andorra com a membre de l’organització. Periòdicament, es van fent reunions amb els països signants per tal d'avaluar si el seguiment de la convenció es compleix en cada un d'ells (normalment cada 4 anys). La CEDAW convida els representants de les diferents associacions de cadascun dels països que examinen per tal de tenir dades no solament de les administracions governamentals sinó també de la societat civil. Els informes s'envien directament al comitè i es comenten i discuteixen en reunions.

Els governs donen també els seus informes defensant els treballs fets i explicant com van fent l’evolució d’aquells punts que encara falten. El resultat final és convidar els països a què facin els deures, tenint en compte les apreciacions de la societat civil, la qual actua d’observadora i pot ser de gran ajut, ja que, sovint, té una visió de camp molt més propera que la que poden tenir els governs.

La Vanessa ha retratat una realitat que malauradament existeix.

El millor, al meu entendre, seria escoltar totes les associacions que reben les mancances del sistema i en lloc d’atacar-les, treballar amb elles per tal de vetllar per una societat més justa i igualitària.