En aquest 2020 estem aprenent a viure amb un virus nou, del qual ningú tenia defenses específiques. Les persones que han passat la Covid-19 han desenvolupat defenses contra el virus (anticossos IgM/IgG). Aquests anticossos permeten una major protecció disminuint la possibilitat de patir efectes greus o moderats del SARS-CoV-2. Una possible solució a la pandèmia és la generació dels anticossos contra el virus de manera segura, és a dir, la utilització de les vacunes contra el SARS-CoV-2.

Les vacunes són la proposta de les farmacèutiques contra la pandèmia. No hi ha dubte que ens permetran reduir la letalitat causada per el SARS-CoV-2, però no està tan clar quin grau de protecció ens podran oferir o les possibles limitacions intrínseques a la tecnologia empleada.

S’ha d’exigir un excel·lent equilibri entre rapidesa, seguretat i accessibilitat a les vacunes contra el SARS-CoV-2; el que no està tant clar, és que l’eficàcia tingui cabuda en aquesta balança

Actualment s'estan estudiant més de 180 vacunes diferents contra el SARS-CoV-2 a un ritme sense precedents en la història. Tenir un gran ventall de candidats a les vacunes és una bona estratègia, ja que podrà limitar les possibles errades associades a projectes concrets. A més hem de tenir en compte que l'eficàcia i durabilitat de les vacunes només es coneixerà al llarg del temps.

La urgència en la fabricació, a conseqüència de la pressió hospitalària i les pressions polítiques han incrementat la desconfiança d'un sector de la població en vers a les vacunes del SARS-CoV-2.

El desenvolupament d'una vacuna és un projecte immens, consta de diferents fases molt diferenciades. Són projectes molt exigents amb alts estàndards científics, ètics i per descomptat amb un clar factor econòmic.

Un projecte ‘tradicional’ pot durar 15 anys,  pel contrari, les vacunes contra el SARS-CoV-2 les tindrem llestes amb un any de desenvolupament. Hi ha diferents punts tècnics que expliquen la diferència de temps; la situació excepcional pel finançament, una major flexibilitat per part de les agències reguladores, coneixement previ del comportament dels coronavirus tant en humans (SARS-CoV-1 i al MERS CoV) com en animals,...

Malgrat obtenir les vacunes en temps rècord, es compliran amb totes les fases i estudis com qualsevol altra vacuna comercial (sempre hi ha alguna excepció, en aquest cas és la vacuna Sputnik V, sense estudi clínic de fase 3). D’aquesta certificació s'encarregarà l’EMA (European Medicines Agency). Aquesta ha de garantir els estàndards científics i ètics de tot el procés així com la seguretat i eficàcia a través dels estudis clínics.

S’ha d'exigir un excel·lent equilibri entre rapidesa, seguretat i accessibilitat a les vacunes contra el SARS-CoV-2; el que no està tant clar, és que l'eficàcia tingui cabuda en aquesta balança.

No s'espera una gran eficàcia d'immunització contra el SARS-CoV-2. La FDA (Food and Drug Administration) ja ha anticipat que en aquest cas disminuirà el mínim exigible fins al 50% d'eficàcia. Una de les vacunes més famoses (la de RNA de Moderna) estarà sobre el 60% d'eficàcia. Malgrat ser números relativament baixos, aquestes vacunes permetrien salvar un número important de persones en risc d'infecció greu del SARS-CoV-2.

Segons s’han fet ressò als mitjans de comunicació, Andorra tindrà accés a dues vacunes diferents: AstraZeneca i Sanofi; la vacuna d’AstraZeneca és especialment interessant pel seu disseny

Un altre punt important és el tipus de protecció que oferiran les vacunes. Una persona que ja hagi passat la Covid-19 té una alta probabilitat de generar anticossos del tipus IgM/IgG contra els SARS-CoV-2. Aquests permetran estar més ben preparats per possibles reinfeccions. El que no està clar és si aquestes defenses són suficients per evitar reinfeccions del virus.

La via d'entrada natural del virus és a través de les mucoses de les vies respiratòries altes, una de les defenses principals d'aquests teixits són els anticossos IgA (immunoglobulines de tipus A). Una persona amb aquest tipus d'anticossos és probable que pugui defensar-se del virus des del primer moment i per tant evitar que el virus acabi fent una reinfecció (d'aquesta manera es podria bloquejar l'entrada al virus permetent parar la cadena d'infecció).

Els anticossos IgM/IgG es troben en menor quantitat a les mucoses, per aquest motiu es possible que la clau de les reinfeccions es trobi en les IgA i no en els IgM/IgG. Conèixer els anticossos que es desenvoluparan en cada vacuna és important pels plans de vacunació i per imaginar-nos la qualitat de vida esperable.

Segons s'ha fet ressò als mitjans de comunicació, Andorra tindrà accés a dues vacunes diferents: "AstraZeneca" i "Sanofi".

La vacuna d'AstraZeneca és especialment interessant pel seu disseny. Els promotors de la vacuna han utilitzat el vector viral no replicatiu "ChAdOxn". Aquest vector està àmpliament estudiat i utilitzat. El vector permet incloure qualsevol proteïna què vulguem utilitzar per desenvolupar immunitat, en aquest cas s'ha elegit l'espícula del virus ("Spike"). L'elecció no és casual, l'espícula és la proteïna més exposada del virus, per tant si és desenvolupa una resposta immune contra aquesta proteïna es podrien obtenir anticossos neutralitzants, és a dir aquells que s'enganxen directament a les partícules virals infectives, permetent bloquejar els virus.

Les vacunes seran un gran pas contra la pandèmia, però com totes les tecnologies tenen les seves limitacions i avantatges. Entre les possibles limitacions serà la moderada eficàcia d'immunització i la baixa protecció del tracte respiratori superior

El disseny actual de la vacuna és d'una única administració intramuscular. Degut a la inoculació i les dades pre-clíniques s'espera la producció d'anticossos IgM i IgG contra l'espícula del SARS-CoV-2, però no és probable que es produeixin IgA en les mucoses del tracte respiratori superior.

Pel que fa a la vacuna de Sanofi Pasteur/GSK, en aquest cas han optat per administrar directament una de les subunitats de la espícula del SARS-CoV-2, juntament amb algun adjuvant que permeti incrementar el percentatge d'immunització (probablement algun activador de cèl·lules presentadores d'antigen), aquesta vacuna encara no compta amb la fase 3 per tant és previsible que la seva comercialització no sigui tan ràpida com la vacuna d'AstraZeneca.

Les vacunes seran un gran pas contra la pandèmia, però com totes les tecnologies tenen les seves limitacions i avantatges. Entre les possibles limitacions serà la moderada eficàcia d'immunització i la baixa protecció del tracte respiratori superior. El gran avantatge és que les persones que es sotmetin a les vacunes tindran més probabilitats d'estar més preparats contra el virus, no hi ha cap dubte que les vacunes permetran protegir millor a les persones més vulnerables per la Covid-19.