Andorra és, oficialment, l’únic estat del món que té el català com a llengua oficial. Això fa que la presència del català hagi de ser central en tots els àmbits de la vida pública, incloent-hi el comerç. Tanmateix, la realitat actual de l’eix central mostra una situació preocupant: segons un estudi fet públic per la Plataforma Andorrana per la Llengua, entitat de nova creació presentada públicament el passat 4 d'octubre, l’ús del català ha esdevingut minoritari en aquesta zona d’alta afluència comercial. Aquesta constatació, que podria semblar un aspecte menor des de fora, en realitat és l'indicador d’una tendència molt més àmplia: el desplaçament del català en favor d’altres llengües, principalment el castellà, el francès i l’anglès, com a llengües de comunicació quotidiana.
L’atractiu d’Andorra és una de les fonts més importants d’ingressos per a l’economia del país. L’arribada de turistes d’arreu del món ha fomentat una dinàmica multilingüe que, aparentment, és beneficiosa. Tanmateix, aquesta internacionalització ha tingut un efecte advers per al català. Molts comerços, en un esforç per adaptar-se als clients de fora, han prioritzat altres llengües, sovint deixant de banda el català o relegant-lo a un paper secundari. Aquí és on rau la paradoxa: la globalització aporta riquesa i diversitat, però també té potencial per fer desaparèixer elements identitaris, com en aquest cas la llengua.
“Molts comerços, en un esforç per adaptar-se als clients de fora, han prioritzat altres llengües, sovint deixant de banda el català o relegant-lo a un paper secundari”
A aquest fet se li suma la mà d'obra arribada de fora del país per treballar al sector serveis la qual, una part, desconeix la llengua oficial del país. Aquí hi recau una doble responsabilitat: la del propi treballador per esforçar-se a aprendre català, i la de l'empresa on treballa -juntament amb l'Administració- per facilitar-li aquest aprenentatge.
Els comerços, com a espais públics de gran visibilitat, tenen un paper crucial en la promoció de la llengua. L’elecció de la llengua de comunicació amb els clients no és un acte neutral. Quan un comerç decideix no utilitzar el català, està contribuint al procés de minimització de la llengua. Per això, els comerciants haurien de ser conscients del seu rol en la preservació del català.
El futur del català no només depèn de les polítiques públiques o de les accions de les institucions. La societat civil, i en especial els ciutadans andorrans, també tenen un paper fonamental a jugar. És essencial que la població continuï fent ús del català en el seu dia a dia, fins i tot quan es troba en contextos comercials o turístics. Preservar el català no és només una qüestió de mantenir una tradició, sinó de protegir una part fonamental de la identitat andorrana.
Si la llengua és el cor d’una cultura, cada vegada que renunciem a utilitzar-la, estem contribuint a fer que aquest cor bategui una mica menys fort. Andorra té l’oportunitat i la responsabilitat de fer que el català continuï bategant amb força en tots els àmbits de la nostra societat.