Una moneda pròpia per Andorra

Jaume Torres

12/04/2020 (18:30 CET)

Que la era digital que estem vivint transforma dramaticament la forma en què utilitzem els intercanvis d’informació, és cert. Que la pedra angular de tot aquest canvi resideix en la possibilitat de l’accés a la internet mòbil de forma universal, és clar. I en aquests sentit, el diner no es aliè a aquesta transformació digital. Cada vegada són més els agents econòmics que utilitzen els seus propis registres electrònics de valor a través del llibre de Comptabilitat Electrònica Distribuïda (DLT) o Cadena de Blocs (Blockchain) que obren la porta d’una forma més ràpida, menys costosa i més traçable al diner digital. Es tracta de monedes que s’emeten i emmagatzemen de manera electrònica i que poden tenir la mateixa funcionalitat que la moneda física. La suma de totes aquestes circumstancies ha obert el debat en nombrosos Bancs Centrals. Alguns d’ells ja exploren l'emissió de monedes digitals sobiranes com en el cas del Banc d'Anglaterra, el Banc Popular de Xina, el Banc de Canadà, el Banc de Suècia o el Banc Central de l’Uruguai, entre d’altres. Aquestes seran un tipus de monedes digitals del Banc Central (CBDCs) una mena de “Stablecoin” amb suport estatal.

Quan les monedes criptogràfiques estables (“Stablecoins”) van aparèixer per primera vegada en escena, van ser vistes com una solució al problema de volatilitat que presenten les monedes digitals com el Bitcoin. Les “Stablecoin” són essencialment una moneda que estabilitza el seu valor per la seva naturalesa amb un suport fiduciari o mitjançant algoritmes prèviament decidits. Avui en dia, molts comerciants i bancs utilitzen monedes estables com a mecanisme de cobertura, opció de pagament (transfronterer i dipòsits/intercanvis) i com a estalvi/dipòsit de valor per operacions B2B. A més, recentment hem vist un fort augment de monedes descentralitzades que porten aparellades funcions noves i úniques, absolutament disruptives, molt interessants.

Però durant aquesta crisi econòmica actual provocada pel Coronavirus (COVID-19), ¿com poden canviar els casos d'ús i els beneficis de les monedes estables “Stablecoins”?

Ara, amb la tecnologia de Comptabilitat Distribuïda (DLT-Blockchain), les monedes descentralitzades i més específicament les monedes estables tenen una oportunitat increïble d'impactar en la manera com entenem i ens relacionem amb les finances. Representants d'institucions financeres tradicionals i criptogràfiques estan estudiant l'evolució de les monedes estables, el seu impacte actual i el seu potencial de futur, algunes d’aquestes institucions ja les he anomenat al principi de l’article.

La cartera que pot recolzar una “Stablecoin” pot ser, una altra moneda fiat, una “Commoditie” anticíclica tipus or, o un algoritme d’estabilització financer, però també podria ser una barreja de les tres: de suport fiduciari, un basquet d’altres monedes, euro, dòlar, franc suís..., més una part anticíclica amb suport Or. Afegint un quart actor, deute governamental o d’altres formules que garantissin una estabilitat a llarg termini no deixant oscil·lar el valor per sobre ni per sota d’uns límits prèviament decidits. La tecnologia o permet, per tant és possible.

¿Per què no una “Stablecoin” per Andorra? Es podria aprofitar l’impacte del COVID-19 en la història tecnològica i avançar-se en el llançament d’una criptomoneda amb suport governamental sense dependre de cap banc central estranger. D’aquesta manera Andorra podria disposar d’una eina més per ser la propietària del seu destí econòmic en endavant. Molt provablement així no caldria l'ingrés al FMI ni a cap altre organisme bancari supranacional, que s'ha demostrat car i absolutament ineficient.

L’establiment d’una moneda andorrana convivint amb l’euro, sense cap dubte posaria en marxa una beneficiosa economia circular dins el país, alhora que podria ser una atractiva reserva de valor per als estrangers i un revulsiu per a potenciar activitats tecnològiques al país.