Després de mesos de rumors, anuncis i ‘buzz’, els usuaris d’iPhone d’Austràlia i el Canadà ja tenen, com a mercat de prova, el nou Twitter de pagament: es diu Twitter Blue i entre els serveis que ofereix per uns 2,70 euros al mes, aproximadament, destaca la possibilitat d’editar piulades fins a 30 segons després d’emetre’l o de compilar aquells que ens agraden en carpetes. I, òbviament, poder utilitzar la xarxa sense publicitat.

La primera novetat, la de l’edició de les piulades, sembla ser una tèbia resposta a un reclam de gran part dels seus usuaris que demanava més control sobre les seves publicacions. Així i tot, estic convençut que el que la gent vol és tenir aquesta possibilitat més temps que un ridícul mig minut. És més: en l’àmbit empresarial, aquesta mesura no serveix absolutament per res, ja que els requisits de correcció no passen per un període tan curt de temps (Facebook i Instagram ho permeten a temps permanent).

La segona, la de l’organització, no aporta res tan destacat que justifiqui el pagament.

“Amb Twitter Blue, l’empresa de Jack Dorsey creua el Rubicó amb una mesura que moltes empreses havien insinuat de fer, però que cap ni una s’havia atrevit a portar a terme: cobrar pels seus serveis”

Un cop analitzat el grau d’acceptació del producte als públic canadenc i australià, Twitter Blue començarà a oferir-se a la resta de mercats, probablement abans d’acabar aquest any.

Una altra alternativa de monetització que ja està en proves és la del ‘super-follower’, que per 5 dòlars al mes permetrà als usuaris donar gran part d’aquesta quota als productors que ofereixen contingut exclusiu, una competència directa a Patreon, empresa que lidera el micromecenatge d’usuaris creadors de continguts. Aquest servei, el del super-follower, se suma al ja presentat a molts països Tip Jar, el ’bot de propines’ que Twitter ha implementat per donar puntualment una petita recompensa als usuaris.

Amb Twitter Blue, l’empresa de Jack Dorsey creua el Rubicó amb una mesura que moltes empreses havien insinuat de fer, però que cap ni una s’havia atrevit a portar a terme: cobrar pels seus serveis. La presentació d’un servei prèmium en la xarxa de ‘microblogging’ segurament animarà a més d’una a implementar sistemes semblants, a efectes de monetaritzar quan els sistemes publicitaris comencen a ser cada cop més competitius i els usuaris són cada cop més resistents a ser impactats i escanejats pels anunciants.

Aquestes, doncs, són les novetats d’una de les empreses més autoritàries d’internet, si no la que ho és més. Seria d’agrair que, en comptes d’anunciar mesures que, al cap i la fi, no serveixen per res més que no sigui embutxacar-se calés, Twitter deixés d’exercir la brutal censura contra comptes perfectament seleccionats, una circumstància de la qual en fa gala des de fa temps.