És força desconcertant haver d’insistir encara a hores d’ara que no existeix cap costum que miraculosament hagi esdevingut inalterable, senzillament perquè aquests, els costums, varien amb el pas del temps. Com la societat mateixa. El concepte d’immutabilitat fa temps que ha estat refutat en el debat sobre la perdurabilitat de les tradicions. Antropòlegs i, sobretot, etnòlegs fan especial èmfasi en el fet que la capacitat d’adaptar-se als canvis socials i culturals és el que manté les tradicions vives i les fa perdurables.

No som la mateixa comunitat ara que fa cinquanta anys. Ni fa cinquanta anys era la mateixa que la de tombant de segle passat. I així podríem anar tirant enrere en el temps. Han canviat els models productius, l’augment demogràfic, les formes de divertir-se, les relacions socials, fins i tot l’urbanisme que amb el seu creixement ha tingut una gran influència en el marc de la celebració de les festes, moltes d’elles expulsades de places i llocs públics cèntrics... I és evident que els ritmes que impregna la societat no seran els mateixos en la generació que ens substituirà respecte de la nostra i les festes que faran les noves fornades a partir del llegat que nosaltres els hi deixem, de ben segur canviaran aspectes i incorporaran significats nous. Això és precisament el que les fa expressions vives i dinàmiques i les permet mantenir-se en el temps.

La història ens explica com es feien les coses en un determinat moment i, conseqüentment, esdevenen referents. Però la memòria històrica és com un calidoscopi on les figures de múltiples colors que hi apareixen varien il·limitadament en agitar-lo. Cada persona viu la festa a la seva manera i li dona el seu sentit, la unió de tots aquests sentits és la festa que es fa en comunitat.

“En la societat d’avui en dia és insuficient la transmissió entre generacions en el nucli familiar, sinó que aquesta ha de fer-se principalment a les escoles perquè en qualsevol comunitat no tots els infants gaudeixen del llegat familiar que els hi pot proporcionar aquest coneixement”

Un concepte essencial en la perdurabilitat i vivacitat de la festa és la seva salvaguarda, és a dir, quines mesures prenem perquè la tradició no es perdi. La més important de totes és la transmissió generacional, aquella que va de pares a fills, de padrins a nets. Però en la societat d’avui en dia és insuficient la transmissió entre generacions en el nucli familiar, sinó que aquesta ha de fer-se principalment a les escoles perquè en qualsevol comunitat no tots els infants gaudeixen del llegat familiar que els hi pot proporcionar aquest coneixement. L’escola és el lloc de transmissió de coneixements, també de tradicions i costums i no hi ha millor manera de salvaguardar la festa que fent participar la canalla creant el seu propi espai d’expressió.

Però no n’hi ha prou amb això, sinó que ha d’haver-hi un col·lectiu que vetlli pel manteniment de la festa, que faci el paper de motor, que la divulgui als centres de formació i en faci la difusió pertinent. I aquí és on resulta tan important l’associacionisme, les entitats que sense ànim de lucre es creen al voltant de la cultura popular que amb un treball altruista són les garants de la durabilitat de la festa. Sense aquestes entitats moltes de les tradicions avui vives ja s’haurien perdut amb el pas del temps o no se n’haurien recuperat d’altres.

Andorra ha estat i és una terra d’acollida, fruit de la qual en sorgeix el mestissatge. Entre tots l’hem fet gran i moltes de les festes han perdurat gràcies precisament a aquesta col·lectivitat mestissa. Les associacions que treballen en el món de la cultura popular ho saben molt bé i ho tenen molt present en el dia a dia: són una gran font de cohesió social, on ningú demana a ningú per la seva procedència, ni de quina casa és, ni pel seu nivell econòmic, ni se’l discrimina pel seu gènere. En definitiva, són el germen perquè la comunitat sigui una de sola.

Fins aquí la part més teòrica d’aquest escrit, que no per sabut esdevé innecessari. Però sovint és amb exemples que s’acaben entenent millor els conceptes, sobretot tenint en compte la manera de viure d’avui en dia, és a dir, amb presses, immediatesa i excés d’informació que porta a la incapacitat d’absorbir-la i de processar-la per manca de temps. Així doncs, la segona part d’aquest article estarà dedicada a exemplificar moltes de les argumentacions anteriors.