Andorra està a punt de començar a realitzar el test d’anticossos del coronavirus a tota la població del país, o si més no això espera fer el Govern.
Una gran eina per poder, com diu el nostre Govern, identificar l’abast de la pandèmia al nostre país. Malauradament de vegades és tan important tenir la eina com utilitzar-la en el moment adequat. I aquesta segona condició no es dona en el nostre cas.
El Govern no deixa d’enviar per tots els mitjans disponibles la necessitat i la idoneïtat pel país de que tothom es faci la prova. I si bé es cert que serà de molta utilitat a nivell global, tant pel Govern com pels estudis epidemiològics nacionals i internacionals, no tinc gens clar que aquesta utilitat serveixi per superar les reticències de molta gent.
Perquè el bé global només serà tingut en compte per les persones sempre que no afecti negativament a la seva situació personal. I aquest no és el cas. L’instint primari de qualsevol persona és sobreviure i en la societat moderna significa tenir un lloc on viure, menjar i pagar despeses. Es a dir: treballar. També cal afegir la salut mental personal, i com bé va dir el ministre de Salut, implica poder sortir a l’exterior i prendre el sol.
Si el Govern hagués engegat aquesta prova quan pràcticament tothom estava confinat, la gent hauria vist la prova com la oportunitat de sortir del confinament que predica el Govern.
En el context actual, en què cada dia el desconfinament parcial serà més gran i més gent tindrà l'oportunitat de tornar a treballar, la prova del coronavirus pot ser vista per moltes persones com una amenaça en comptes d'una oportunitat
Però la gent ha estat moltes setmanes tancada a casa i ara veu la possibilitat de sortir a respirar i a treballar. Ja es permet sortir a la gent a desfogar-se i la economia comença a engegar-se de nou. El desconfinament parcial cada dia serà més gran i més gent tindrà l'oportunitat de tornar a treballar, la necessitat més imperiosa per poder sobreviure com a persona i moltes vegades com a grup familiar.
En aquest context la prova de coronavirus pot ser vista per moltes persones com una amenaça en comptes d’una oportunitat.
Després d’estar passant moltes penúries, ara sembla que podran recobrar la vida normal i el seu mitjà de subsistència. Però, i si resulta que algú es fa la prova i li diuen que esta infectat? Això implicaria un nou confinament de la persona i del seu grup familiar, el que equivaldrà a moltes més penúries i fins i tot la pèrdua del lloc de treball.
Sembla evident que la penosa situació en què ja es troba la economia del país i el negre futur que es presenta pel davant implicarà moltes pèrdues de llocs de treball. I ara que la economia arrenca de nou i les empreses hauran de prendre la difícil decisió sobre a quins treballadors han d’acomiadar, el Govern vol fer una prova que pot implicar la invalidació de moltes persones per desconfinar-se. I jo em pregunto:
- Quina persona s’arriscarà en aquesta situació a que la tornin a tancar diverses setmanes en el precís moment en que moltes empreses hauran de decidir qui es queda i qui ha de marxar?
- Quines possibilitats tindrà aquesta persona de tornar a trobar feina un cop desconfinat en un entorn econòmic devastat?
Es pot dir que davant de la prova de la Covid-19 que està a punt d’engegar el nostre Govern ens trobarem tres grans grups de persones:
- Les persones que no veuran perillar els seus ingressos o lloc de treball (grans fortunes, pensionistes, prejubilats, funcionaris...). Aquestes persones si que poden treure avantatges de realitzar-se la prova en el sentit d’accelerar el desconfinament que predica el Govern.
- Les persones que quedaran afectades per ERTOs. Pensant egoistament (en un mateix), els convindria fer-se la prova amb l’esperança de sortir aptes per treballar i substituir a d’altres desafortunats.
- Les persones que estan treballant o a punt de tornar a treballar, que no es poden arriscar a perdre la feina que els permet sobreviure tant a nivell personal com familiar. Aquestes persones només tenen coses a perdre si es fan la prova i els tornen a confinar.
Difícil decisió escollir entre la pròpia supervivència i el bé global. I difícil papereta pel nostre Govern en el moment actual per aconseguir convèncer a la gent de les bondats del test pel bé global
Difícil decisió escollir entre la pròpia supervivència i el bé global. I difícil papereta pel nostre Govern en el moment actual per aconseguir convèncer a la gent de les bondats del test pel bé global. Més encara quan darrerament semblen enfocar més les seves declaracions en el sentit del prestigi internacional pel país i en el fet de tenir una eina per assenyalar afectats a confinar. El prestigi internacional no li serveix per res a la gent del carrer amb problemes per sobreviure, que el resultat del test pot allargar o empitjorar.
I que consti que continuo defensant la necessitat de fer-se la prova, però com he dit al començament és una gran eina utilitzada en un molt mal moment. En el moment adequat hauria estat una font d’esperança. Però en el moment actual només pot ser una sentència per a molta gent.