No és el mateix anunciar un increment de 39.840,69 habitants, que estimar que la superfície dels plans parcials tramitats podria suposar un increment màxim i puntual de 3.900 persones; l’error està causat per un ràtio manllevat de Lilliput: fer viure una persona en un quadrat de 3,24 x 3,24 m.

Si es dona per bo aquest “espai vital” les conclusions aberrants arriben a extrems que no passarien ni el primer tall d’un exercici de matemàtiques d’una nena o un nen de 10 anys. El cas és que l’informe que té Govern per justificar la llei de moratòria urbanística pronostica -si seguim així- un increment de la població andorrana de 951.664,56 habitants.

Si, en lloc de les mides micromètriques de les cabanes dels nans de Blancaneus,  considerem com estàndard la mansió del Sr. Cap de Govern, els 9,5 milions de m2 que segons el Ministeri de Territori permeten construir els plans d’urbanisme parroquials, podrien oferir una plàcida vida a ..... 4.750 éssers escollits.

Però del que es traçava al debat d’orientació política era fer por als ciutadans; així que no venia d’aquí moure una coma a la dreta. És una tècnica – la de fer por -  abastament utilitzada pels populistes de tota mena.

Que se m’entengui bé, no estic dient que Espot sigui populista, però utilitza -com Bolsonaro o Trump- informacions grollerament falses per justificar-se. A partir de dades falses o manipulades, els personatges polítics populistes fan propostes per solucionar problemes que, o no existeixen o no tenen la magnitud que es deriva de les dades inventades. Així sorgeixen els ‘salvapàtries’, que són l’antítesi dels líders democràtics.

La demografia és una disciplina molt complexa; simplificar-la fins el punt de lligar per una equació lineal (amb un coeficient equivocat!) la població d’un país a la superfície construïda no se li acut ni al més imprudent especulador immobiliari. Mercat de treball, nivell salarial, atur, riquesa, polítiques de natalitat, regulació migratòria, fiscalitat, cost i qualitat de vida, són algunes de les variables que cal considerar quan es vol fer prognosi del creixement demogràfic d’un país.

“El que si demostra l’informe és que la inanitat del pinyol de dirigents polítics del tripartit conservador s’està encomanant a alguns càrrecs superiors de l’administració central; els quals  sense manies estan deixant de servir l’interès general per posar-se a la disposició més servil dels dirigents polítics”

‘L’Informe preliminar intern d’anàlisi de la capacitat de disseny de les infraestructures i serveis actuals del país atenent el possible creixement demogràfic previst als planejaments urbanístics’ (uff!), elaborat per funcionaris del ministeri de Territori i Habitatge, s’ocupa també de avaluar la capacitat del sistema educatiu, de l’Hospital NSM i de les estacions de depuració d’aigües residuals andorranes i de la capacitat de les infraestructures elèctriques. No hauria estat més creïble que el ministeri d’Educació, el de Salut i el de Medi Ambient i Sostenibilitat haguessin participat en aquesta “reflexió”?

Es clar que quan l’informe tracta d’ensenyament, ja no parla de nombre d’alumnes, que està estancat des de fa 12 anys: en el cas de l’educació els “indicadors” es quantifiquen en euros; un  ‘tótum revolútum’ que barreja la despesa pública de tots els sistemes educatius (inclús els que paga Espanya i França) ajudes a menjador, beques.....

Però hi ha més, no cal tenir cap màster en una HEC París o en les universitats de prestigi -que segons els currículums publicats- han freqüentat la majoria dels ministres i consellers del tripartit, per saber que una mesura estadística no és per sé un “indicador”. La despesa en ensenyament és una dada estadística; cal comparar-la amb el PIB, amb la població total, amb la població escolar, amb el nº d’ensenyants, o altra mesura estadística per aconseguir un indicador. Els indicadors serveixen (tenen la funció) de proveir una informació vàlida que permeti l’anàlisi, els diagnòstics, l’emissió de dictàmens de qualitat i l’establiment de programes i polítiques de millora.

Amb la despesa sanitària passa el mateix; els 166 milions de 2020 (16 més que a 2019), no permeten res més que intuir l’efecte del Covid (tests, tractaments, encara no havien vacunes) en la despesa. I dins de la dada estadística “166 milions”, estan barrejades l’atenció mèdica,  la farmacèutica, les hospitalitzacions, els diagnòstics, els accidents, les pandèmies. Massa informació per treure conclusions precipitades.

L’altre ‘indicador’ dels recursos hospitalaris utilitzats (capacitat màxima de l’Hospital) no deixa de ser una broma estadística digna de la senyora Isabel Ayuso. De quins recursos parlem? metges? altres professionals sanitaris? habitacions? quiròfans? UCI’s?

Si als ministeris d’Educació i Salut no se’ls va donar la paraula en aquesta justificació insensata d’una llei insensata, tampoc al Ministeri de Medi Ambient. En aquest cas no només no se li va donar veu sinó que les conclusions de l’informe de Territori contradiuen el balanços publicats anyalment ‘del servei d’explotació, conservació i manteniment de les estacions depuradores d’aigües residuals, i del servei de manteniment i explotació dels sanejaments autònoms’. La lectura d’aquests balanços, el darrer publicat és de 2021, no diu que la estació depuradora de Sant Julià de Lòria  estigui al límit “del seu disseny”, ben al contrari, la disminució de gran part de les aigües paràsites aconseguida amb la refecció del col·lector general ha permès millorar-ne el rendiment.

A més a més, l’informe previ, ignora (amaga) que el Pla de sanejament de les aigües d'Andorra aprovat en 1996 i vàlid fins al 2020, JA PREVEIA la construcció d’una EDAR a Encamp per “donar servei  a Encamp i alliberar la instal·lació del sistema sud del augment previsible de les càrregues contaminants i hidràuliques” Un informe del departament de Medi ambient a l’any 2014 (Govern Martí) dictaminava que no es considerava necessària la construcció d’aquesta estació depuradora d’aigües residuals d’Encamp.

Podria seguir, analitzant fil per randa l’informe del ministeri de Territori. No crec que pagui la pena estendre’m més i esgotar la paciència del lector.

Resumint, podem dir que l’informe “que tenia” Govern ‘c’est du bidon’: pura fantasia que no ajuda per res a copsar els greus problemes urbanístics, d’habitatge i de creixement de les desigualtats socials del país.

El que si demostra l’informe és que la inanitat del pinyol de dirigents polítics del tripartit conservador s’està encomanant a alguns càrrecs superiors de l’administració central; els quals  sense manies estan deixant de servir l’interès general per posar-se a la disposició més servil dels dirigents polítics.

La qual cosa fa pena i vergonya ... aliena.