Al debat de la ‘Llei per a la promoció de la sostenibilitat del desenvolupament urbanístic i del turisme’, el cap de Govern va afirmar que des de feia temps “tenien” informes que l’avalaven tècnicament i jurídicament. El grup parlamentari socialdemòcrata els va demanar i fa pocs dies els els van lliurar, segons una nota de premsa que alguns diaris van publicar resumida.

La lectura dels ‘informes’ em va crear perplexitat. Sé que informe és un mot polisèmic; pot significar una “exposició ordenada sobre un afer, l’estat d’una qüestió, etc.”; o també ´-del llatí informis – vol dir “de forma mal determinada, imprecisa” i “que no té la forma que li correspon”.

Els ‘informes’ dels ministeris de Territori i Habitatge i de Turisme i Telecomunicacions sense la forma que correspon, mal determinada i imprecisa , s’haurien de incloure -sense cap mena de dubte- en aquesta segona accepció.

El ministeri de Turisme s’ha limitat a lliurar un full amb dues taules històriques de dades -nombre d’allotjaments i nombre de llits- que es poden extreure de la web del Departament d’Estadística en menys de 5 minuts. Un quadre que -segons el Ministeri- “permet comprovar l’increment molt important d’habitatges d’ús turístic (anomenats apartaments moblats per a vacances fins al 2018) i l’estabilitat del nombre de llits en els altres grups d’allotjaments turístics”. Res més, ni una explicació que lligui les dades “crues i nues” de les dues taules amb les decisions polítics, per exemple Llei 16/2017, del 13 de juliol, general de l’allotjament turístic, ni amb els resultats que s’esperen aconseguir.

Cap dada d’ocupació dels llits per temporada alta/baixa, mesos, tipus d’allotjament, classificació, etcètera...., cap objectiu; una única recomanació “fomentar el registre de HUT de la categoria de cinc estrelles”.

El que si amaga el ministeri de Turisme és que des de la promulgació de la llei d’allotjament turístic en 2017, el nombre de llits de HUT ha crescut 357 unitats; no entraré a discutir si un 3 % en 4 anys (0,75% anyal) és o no “molt important”. El que si discutiré és la conclusió de la Memòria justificativa que acompanyava la Llei per a la promoció de la sostenibilitat del desenvolupament urbanístic i del turisme, en la que els redactors engrescats en la seva justificativa tasca, ja no parlaven de “creixement important” sinó de “creixement exponencial”: “pel que fa a l’activitat turística nacional, s’ha de remarcar que el sector dels habitatges d’ús turístic ha experimentat un creixement exponencial en els darrers anys”.

Si anem a la web d’Estadística, i consultem el gràfic que representa el creixement dels HUT veiem clarament que des de l’aprovació de la llei de 2017, la corba s’ha aplanat i mai no ha tingut res a veure amb el que és una funció exponencial.

Però l’informe del ministeri de Territori i Habitatge es encara pitjor, molt pitjor. Se’n recorden de la definició (bona) d’informe: “exposició ordenada sobre un afer, l’estat d’una qüestió”. El del Ministeri de Territori, amb un títol espectacular -Informe preliminar intern d’anàlisi de la capacitat de disseny de les infraestructures i serveis actuals del país atenent el possible creixement demogràfic previst als planejaments urbanístics-  consta d’una Introducció i d’11 annexes d’indicadors escollits sense cap explicació. La Introducció és una barreja desordenada de subjectivitats, antecedents, opinions, crisis energètiques, etcètera, amb aquesta conclusió que copio textualment: “el present informe tècnic pretén posar a l’abast del Govern una visió general sobre l’evolució dels principals indicadors d’aquests darrers anys, que incideixen en tots aquests factors, han de permetre copsar una “imatge” aproximada de la situació i, eventualment, adoptar les mesures que es considerin més adequades per tal d’assegurar els objectius de futur que s’han evocat”. Com no vaig entendre res, ni vaig saber trobar els criteris de selecció dels “principals indicadors”, em vaig submergir en aquests:

Espantat pel caire maltusià d’aquest indicador vaig utilitzar la calculadora del mòbil: 201.468,56 dividit per 19.265,43 són.... 10,4572 persones/m2. Passant per alt el significat dels decimals quan es tracta de “possibles habitants”, vaig comparar altres “barres” (del gràfic, s’entén). La de 2021, 17.629,78 m2 dividit per 10,457; el càlcul tornava a ser bo:  1.685,85 habitants possibles. Quina exactitud! Quin rigor! Estem arribant a precisions de la “centèsima part de persona”. Davant aquests pedagògics gràfics, els redactors de l’informe no s’estan d’extreure les esfereïdores conclusions següents:

Però el càlcul parteix de dues hipòtesis falses:

1. Que tota superfície autoritzada es dedica a l’ús d’habitatge.
2. Que una persona pot viure en 10 m2.

Els que han calculat aquests ‘indicadors’ i redactat aquestes conclusions no han tingut present que l’ús d’habitatge és només una part dels usos de de l’edificació; n’hi ha d’altres: comercials, restauració, hoteleria, magatzem, industrials, aparcament, oficines, escoles i acadèmies, etc.  No són negligibles, són el 30-35 % de la superfície autoritzada. També han oblidat que l’ús d’habitatge engloba la “superfície domèstica”, en la qual viuen les famílies, més les superfícies necessàries que la complementen, espais comuns, patis, trasters, garatge, espais de circulació, instal·lacions, etc.

M’imagino l’ensurt del ministre de Territori i Habitatge -si és que va llegir l’informe dels seus funcionaris- quan va veure que volen encabir (amb calçador) un habitant en 10,45 m2 de superfície bruta construïda. Si se n’assabenten els del Banc Mundial ens posaran a la cua dels països més paupèrrims del món!

A la vista d’aquestes hipòtesis, els que van encarregar als funcionaris del ministeri de Territori i Habitatge un estudi sobre els evidents problemes socials, econòmics, ambientals que està patint la població d’Andorra, podien haver demanar-los-hi explicacions, confirmació d’aquestes hipòtesis o dades comparatives que justifiquessin els seus càlculs i resultats. Res de res! Van tenir els informes dos mesos al calaix i ara –responent a la demanda socialdemòcrata- els han tret sense llegir-los. Potser ja tenien pensada la solució; el de menys eren els estudis. Ja els hi anaven bé uns càlculs que multipliquen per 8-10  la gravetat d’una situació, que per si mateixa, ja és suficientment greu.

Amb hipòtesis i diagnòstics equivocats, no podem esperar cap eficàcia de les solucions que ha proposat el Govern d’Espot.

Continuarem un altre dia amb els altres indicadors...